Anita (pel·lícula de 2009)

Anita
Fitxa
Direcció	Marcos Carnevale
Protagonistes	Norma Aleandro; Leonor Manso; Luis Luque; Peto Menahem; Mercedes Scápola; Marcela Guerty
Producció	Marcos Carnevale
Guió	Marcela Guerty
Música	Lito Vitale
Vestuari	Mónica Toschi
Dades i xifres
País d'origen	Argentina
Estrena	2009
Durada	104 min
Idioma original	castellà
Color	en color
Recaptació	409.068 $
Descripció
Gènere	drama

Anita, la vida puede cambiar en un instante és una pel·lícula argentina estrenada en 2009. Va ser escrita per Marcela Guerty sota la direcció de Marcos Carnevale. Va estar protagonitzada per Norma Aleandro, Luis Luque i Leonor Manso. L'actriu Alejandra Manzo va interpretar al personatge d'Anita i és reconeguda com una de les poques actrius que posseeixen el trastorn genètic de Síndrome de Down.^[1] L'agost de 2009 fou declarada "d'interès social".^[2]

Sinopsi modifica

Anita és una jove que posseeix Síndrome de Down i viu amb Dora, la seva mamà, al barri Once de Balvanera a Buenos Aires. La seva vida va canviar definitivament quan el 18 de juliol de 1994 es produeix al país el atemptat a l'AMIA.^[3] Anita no entén que ha passat, només recorda que la seva mare va sortir a fer un tràmit a l'AMIA, dient-li aquesta oració: "Quan l'agulla llarga estigui al número de dalt mamà torna" i, de sobte, una bomba esclata. Espantada pel soroll, surt del local de la seva mare i unes persones la porten en un col·lectiu a un hospital. Després, una infermera diu que l'esperi, però ella surt de l'hospital i es perd a la ciutat, totalment desorientada. En la seva pèrdua, es troba amb tres famílies que, en alguna manera, l'ajudarien a trobar-se amb el seu germà Ariel i la seva xicota Nati.

Félix modifica

Félix és un home que viu de mal humor, pel fet que manté una relació difícil amb la seva esposa i tenen molts problemes. Mentre ell estava als afores, veu Anita en un telèfon públic i està disposat a ajudar-la donant-li menjar i un lloc on dormir. Anita passa la nit al costat de Félix i, l'endemà la deixa en la parada d'autobús perquè ella pugui defensar-se i marxar per si mateixa. Félix sempre ha pensat en acudir a les autoritats, però finalment no ho fa, del que es penedirà tota la seva vida.

La família xinesa modifica

Anita té gana i decideix buscar un lloc on menjar. Ella tria una botiga amb una propietària molt severa. És rebutjada en veure que no portava diners, però finalment aconsegueix menjar a la botiga. La mare de la propietària convenç als familiars perquè Anita pugui estar a la casa i formar part de la vida familiar. Després, es presenten de manera silenciosa els arguments familiars. L'últim dia que Anita està amb ells, el fill de la família la veu ballar mentre ell està a càrrec de la botiga. Tots dos ballen, i es produeix un robatori a la botiga. Anita és amenaçada i finalment aconsegueix escapar sense saber a on anar.

Nora modifica

Anita emmalalteix, pateix de febre i la seva salut no està bé. Ella s'adorm en un sofà d'un túnel i un home la porta al costat de la seva germana, Nora, qui a més era infermera. Nora injecta a Anita perquè la febre pugui disminuir. La infermera li diu al seu germà que s'encarregui d'Anita perquè ha de treballar i està molt ocupada.

Al final, Nora aconsegueix comunicar-se amb Ariel, el germà, perquè vagi a recollir-la. L'endemà, ell arriba per la jove, encara sense entendre el que li va passar. Ariel li afirma que la seva mare, Dora, havia mort a causa de la bomba, i que no tornarà mai més.

Repartiment modifica

Norma Aleandro com Dora Feldman, la mare d'Anita.
Alejandra Manzo com Anita Feldman
Luis Luque com Félix.
Leonor Manso com Nora, la infermera.
Peto Menahem com Ariel Feldman, el germà d'Anita.
Mercedes Scápola com Nati, la promesa de Ariel.
Marcela Guerty como l'esposa de Félix.
Mei Lan Chen
Huang Hui Shion
Mateo Cho
Agus Weimer
Sofi Spengler
Meli Fuchs
Jesi Fuchs
Carla Ramos
Marti Alva
Fede Dechanzi

Recepció de la crítica modifica

Anita ha tingut majorment crítiques positives i és coneguda com una mostra de la realitat. La crítica més destacable va ser la de Carla González C., qui va dir el següent d'ella en les xarxes socials: «És una pel·lícula argentina d'excel·lent factura. La senzillesa de la seva posada en escena i el profund del seu contingut, lliuren a l'espectador la possibilitat de reflexionar sobre diversos temes. Alguns d'ells són la inclusió i la nostra capacitat d'adaptar-nos a les adversitats». Més tard, va rebre crítiques del diari La Nación i Clarín.^[4]