Joseph Mary Plunkett
Joseph Mary Plunkett (en gaèlic irlandès Seosamh Pluincéad) (Dublín, 21 de novembre de 1887 - 4 de maig 1916) fou un poeta i revolucionari irlandès, un dels caps de l'Aixecament de Pasqua.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 novembre 1887 Dublín |
| Mort | 4 maig 1916 (28 anys) presó de Kilmainham |
| Causa de mort | Ferida per arma de foc |
| Sepultura | cementiri d'Arbour Hill |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Stonyhurst College |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, periodista, esperantista, polític |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Voluntaris Irlandesos |
| Conflicte | Alçament de Pasqua |
| Família | |
| Pare | George Noble Plunkett |
| Germans | Fiona Plunkett, George Oliver Plunkett (en)  i Geraldine Plunkett Dillon (en) |
  | |
Biografia modifica
Era fill de George Noble Plunkett, aleshores curador del Museu Nacional d'Irlanda.[1] De molt jove ja patia de tuberculosi. Va estudiar al Belvedere College de Dublín, i al Stonyhurst College a Lancashire.
Interessat pel gaèlic irlandès, s'uní a la Lliga Gaèlica.[2] També va aprendre la llengua auxiliar esperanto i va fundar l'Irish Esperanto League.[3] Va prendre com a tutor Thomas Mac Donagh, també interessat en la poesia i el teatre, i ambdós van ingressar als Voluntaris Irlandesos, formant part del seu comitè provisional. Nacionalista convençut, va utilitzar la seva propietat a Kimmage (Dublín) per tal d'amagar joves desertors de l'exèrcit britànic durant la Primera Guerra Mundial.
Cap al 1915 es va unir a la Germandat Republicana Irlandesa (IRB), que l'envià a Alemanya amb Roger Casement a negociar-hi un hipotètic suport a la independència irlandesa. Però Casement no era membre de l'IRBB, i mentre que Plunkett cercava més l'enviament d'armes als rebels, Casament intentava cercar suport diplomàtic i reclutar voluntaris entre els presoners de guerra irlandesos.
Fou un dels membres del Comitè provisional responsable de l'Aixecament de Pasqua, i hom el considera parcialment responsable del seu fracàs, potser degut a la seva hospitalització a causa d'una amigdalitis uns dies abans de l'aixecament. Tot i convalescent, va ocupar el seu lloc al General Post Office amb els altres dirigents Thomas J. Clarke i Patrick Pearse. El seu ajudant de camp fou Michael Collins.
Després de l'aixecament fou jutjat per un tribunal militar, condemnat a mort i afusellat. Abans de morir es va casar amb la seva promesa Grace Gifford, germana de Muriel, esposa del seu íntim amic Thomas Mac Donagh.
Referències modifica
- ↑ O'Neill, Marie. Grace Gifford Plunkett and Irish freedom: tragic bride of 1916. Dublín: Irish Academic Press, 2000, p. 18. ISBN 978-0-7165-2666-7.
- ↑ «Joseph Mary Plunkett: Ailing writer who shaped the rebellion». Irish Independent, 29-10-2015 [Consulta: 27 setembre 2016].
- ↑ «"A Short History of the Esperanto Movement in Ireland"». Arxivat de l'original el 2007-07-20. [Consulta: 24 abril 2017].
Bibliografia modifica
- Augusteijn, Joost (ed.), The Irish Revolution 1913-1923 (Basingstoke 2002)
- Boyce, George D., Nationalism in Ireland (London 1982)
- Kee, Robert, The Green Flag: A History of Irish Nationalism (London 1972)
- Kelly, Matthew, The Fenian Ideal and Irish Nationalism 1882-1916 (Woodbridge 2006)
- Mansergh, Nicholas, The Unresolved Question: The Anglo-Irish Settlement and its Undoing (New Haven and London 1991)
- Martin, F.X. (ed.), Leaders and Men of the Easter Rising: Dublin 1916 (London 1967)
- Novick, Ben, Concerning Revolution: Irish Nationalist Propaganda during the First World War (Dublin 2001)
- O Brolchain, Honor, Joseph Plunkett (Dublin 2012)
- Plunkett Dillon, Geraldine (edited Honor O Brolchain): All in the Blood (A. & A. Farmar)
- Townshend, Charles, Easter 1916: The Irish Rebellion (London 2005)
- Gannon, Charles: «Cathal Gannon: harpsichord maker, antique piano restorer and horologist»., a Cathal Gannon - The Life and Times of a Dublin Craftsman, Lilliput Press.