Eva Laufer
Eva Laufer (Berlín, 27 març 1912 - Londres, 18-9-1991) Fou una dona jueva, alemanya de neixament i resident als Països Baixos. Durant la Guerra Civil española, formà part dels voluntaris no combatents de les Brigades internacionals, enquadrada en el cos sanitari de la Columna internacional del POUM/Grup Internacional Lenin. Es va exiliar a Londres i fou periodista de la BBC, professora i traductora col·laboradora del Partit Laborista Independent.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1912  Berlín (Alemanya) |
| Mort | 1991 (78/79 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | infermera, periodista, Traduction, terminologie, rédaction |
| Partit | Partit Comunista d'Alemanya Partit Obrer d'Unificació Marxista Partit Laborista |
| Família | |
| Cònjuge | Robert Karl Eisenschitz |
Biografia modifica
Eva Regina Theresa Laufer, filla de Alfred i Khäte, va néixer a Berlín el 1912. Militant del KPD, per causa de les dificultats que patien els jueus a Alemanya, es va traslladar als Països Baixos, on es va casar amb el fotògraf i operador de cinèma Hans Sittig.[2]
A l'esclat la Guerra Civil espanyola, la parella va decidir recolzar, com a voluntaris no combatents, el Bàndol republicà. A l'agost de 1936, es van incorporar a les milícies antifeixistes internacionals del Partit obrer d'unificació Marxista.[3]Laufer va ser destinada al servei d'ambulàncies del Front d'Aragó i a l'hospital de Lleida. Hans Sittig, amb graduació de tinent, va treballar en una fàbrica d'armes. Més endavant, es van traslladar a Barcelona on van col·laborar amb el Socors Roig i van relacionar-se amb altres exiliats jueus, com ara Max i Golda Friedemann, Charlotte Margolin i Katia Landau.[4][5][6][7]
Arran dels Fets de maig de 1937,[8] el Poum va ser il·legalitzat i es va posar en marxa l'Operació Nicolai, que va desencadenar una cruenta persecució dels trotskistes del Poum i els sindicalistes de la CNT-FAI.[9] El lider Andreu Nin va ser segrestat el 16 de juny per agents soviètics i va desaparèixer durant el seu trasllat a València.[10] Hans Sittig també va ser empresonat i, a finals d'agost, expulsat d'Espanya.
Eva Laufer va ser detinguda el 14 agost a l'antic domicili d'Andreu Nin i reclosa a la Presó de dones de les Corts. El 6 setembre 1938 va ser expulsada del país.[11] Es va exiliar a Londres on va treballar com a periodista a la BBC. Va refer la seva vida, es va tornar a casar amb Robert Karl Eisenschitz i van tenir dos fills: Aram Nicholas (1949) i Tamara Sybil.[12] Va exercir de professora i traductora. Com a membre del Partit Laborista, va ser col·laboradora del líder i diputat jueu Ian Mikardo.[13] Va morir a Londres el 18 setembre 1991.[14]
Referències modifica
- ↑ «LAUFER, Eva | SIDBRINT». [Consulta: 1r octubre 2023].
- ↑ «SITTIG, Hans | SIDBRINT». [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ Autor. «Con el POUM. Voluntarios internacionales en el Frente de Aragón» (en castellà). [Consulta: 1r octubre 2023].
- ↑ «FRIEDEMANN, Max | SIDBRINT». [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «El exilio judeoasquenazí en Barcelona (1933-1945): Un rompecabezas que pide ser resuelto. Parte IV. | Mozaika» (en espanyol europeu). [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «FRIEDEMANN, Golda | SIDBRINT». [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «LANDAU, Katia | SIDBRINT». [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «Els fets de Maig de 1937 i el Dietari de la Secció d’Arxius d’Agustí Duran i Sanpere». [Consulta: 3 octubre 2023].
- ↑ «Operació Nikolai | Filmoteca de Catalunya». [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «Detenen Andreu Nin, líder del POUM, i ja no apareix mai més», 16-06-2020. [Consulta: 1r octubre 2023].
- ↑ Ricart, Guixé, Hernández Holgado, Núria, Jordi, Fernando. Un lugar inacabado, espacio de memoria, Monumento Cárcel de mujeres de las Corts (en castellà). València: Universitat de València, 2022, p. 38-39. ISBN 978-84-1118-091-7.
- ↑ «Robert Karl Eisenschitz», 14-01-1898. [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ «Izquierda judía _ AcademiaLab». [Consulta: 1r octubre 2023].
- ↑ «Eva Regina Therese Eisenschitz», 27-03-1912. [Consulta: 1r octubre 2023].