Obre el menú principal
Aquest article tracta sobre la part de l'anatomia d'alguns animals. Si cerqueu l'òrgan present en algunes flors, vegeu «esperó (botànica)».
L'esperó (de color groguenc) que es troba en el braç de l'ornitorrinc es fa servir per administrar verí.

Un esperó, en l'anatomia animal, és un apèndix acabat en punxa que presenten alguns animals a les extremitats. La paraula prové del fràncic (sporo) i en català està citada des del segle XIV.[1] En les aus, especialment les galliformes, és una apòfisi òssia del tars-metatars i és present en els mascles de molts ordres, el fan servir generalment com a arma en les lluites de zel. Tanmateix en el cas de les lluites de galls l'esperó és metàl·lic i potencialment mortal pels animals. En l'ànec d'esperó, l'esperó és present en ambdós sexes, a les ales i sense funció agressiva. En els amfibis aquesta característica pot donar nom a l'espècie com en el gripau d'esperons. En els aràcnids i merostomats l'esperó és una protuberància, situada a les extremitats anteriors dels mascles. En els mamífers monotremes, com l'ornitorrinc, és una excrescència còrnia a la cara interna de les potes posteriors dels mascles. Alguns mamífers remugants i èquids el tenen com una protuberància còrnia que és el vestigi d'un dit no desenvolupat. En les races de gossos la presència d'esperons, en les potes del darrere, es considera un defecte, ja que els animals poden quedar enganxats en les bardisses.

ReferènciesModifica