Esperança i glòria

Esperança i glòria
Hope and Glory
Fitxa
Direcció	John Boorman
Protagonistes	Sarah Miles; David Hayman; Sammi Davis; Amelda Brown; Derrick O'Connor; Ian Bannen; Jean-Marc Barr; Katrine Boorman; Shelagh Fraser; Charley Boorman
Producció	John Boorman
Guió	John Boorman
Música	Peter Martin
Fotografia	Philippe Rousselot
Muntatge	Ian Crafford
Productora	Goldcrest Films i Embassy Pictures
Distribuïdor	Columbia Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Regne Unit i Austràlia
Estrena	1987
Durada	112 min i 113 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Wisley Airfield, Shepperton Lock i Ringwood
Color	en color
Descripció
Gènere	drama i comèdia dramàtica
Tema	aviació i batalla d'Anglaterra
Lloc de la narració	Londres
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1988); Oscar a la millor direcció ; Oscar a la millor fotografia (1988); Oscar al millor guió original ; Oscar a la millor direcció artística (1988) ;
Premis	National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;
	Reina i pàtria →

Esperança i glòria^[1] (títol original en anglès Hope and Glory) és una pel·lícula britànica dirigida per John Boorman i estrenada el 1987. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Té una seqüela: Reina i pàtria (2014).

Argument modifica

Aquesta pel·lícula comença amb la Segona Guerra Mundial, i és a través de Bill, un noi de 7 anys que viu als afores de Londres, que es veu aquesta guerra. A l'anunci del començament de la guerra amb Alemanya pel Primer Ministre Churchill, el pare de Bill decideix allistar-se a l'exèrcit, per servir la seva pàtria. Des de llavors la seva mare decideix enviar els seus fills a Austràlia, per por a no poder assumir les càrregues. Però una vegada a l'estació, per por, angoixa i amor, decideix no enviar-los, i els porten a Londres, a la casa familiar. La seva vida continua, ritmada per les alertes, les bombes, i les cases destruïdes. Però quan a la seva casa pròpia es cala foc, estan obligats a marxar al camp: a la casa de l'avi. I és amb aquest últim que s'acabarà la pel·lícula, amb qui la guerra sembla no existir, i que tanmateix impacta encara Anglaterra...^[2]