Espingarda

No s'ha de confondre amb espingarda de torsió.

L'espingarda és una arma de foc que, segons el context, pot referir-se a:

  • Peça lleugera d'artilleria, del gènere de les bombardes, emprada als segles XIV i XV.
  • Arma de foc portàtil que substituí la colobrina de mà a mitjan segle XV però que s'emprà fins a la fi del segle XVI.
  • Una escopeta de canó molt llarg amb l'ànima llisa i clau de pedra foguera, amb la caixa sovint treballada amb incrustacions, emprada pels descobridors que anaven amb Colom al segle XV i molt més tard pels nord-africans fins a mitjan segle XX.
  • Canó d'artilleria, una mica més gran que el falconet.
  • (Segle XV fins al Segle XIX) es tracta d'un fusell amb un canó molt llarg usat pels espanyols el segle XV[1] i molt més tard pels habitants del nord d'Àfrica.
Infotaula d'armaEspingarda
Espingada.JPG
Espingarda. Guerra del Marroc modifica
Tipusfamília d'armes modifica

En qualsevol cas s'entén que és una arma portàtil, que un sol home maneja i transporta sense dificultat.

Al començament del segle XIV convivien juntament amb altres canons d'artilleria marina com la bombarda. L'espingarda anava fixada a una llarga curenya de fusta sostinguda per una forquilla amb un cargol. Estava composta per dues peces, el mascle i la tomba. El mascle, que portava la càrrega de pólvora explosiva, es col·locava dins la tomba a la part posterior del canó, que contenia una gruixuda bola de pedra.

És possible que la colobrina de mà que era transportada per dos homes, i que va aparèixer a mitjan segle XV fos el precursor del fusell actual. L'espingarda (segle XV), que ja va tenir culata per a recolzar-la en l'espatlla, i l'escopeta, que data de principi del segle següent, van ser perfeccionaments successius d'aquell giny barroer, aviat eclipsats per l'arcabús de metxa, el de roda i el de rastell.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica