Monument a Colom

Infotaula d'edificiMonument a Colom
Nom en la llengua original	(es) Monumento a Colón
Dades
Tipus	Monument i grup escultòric
Part de	art públic de Barcelona
Artista	Gaietà Buïgas i Monravà
Construcció	1889
Dedicat a	Cristòfor Colom
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura del ferro ; historicisme arquitectònic
Mesura	57 () m ;
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Gòtic (Barcelonès)
Localització	Plaça del Portal de la Pau
	41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.375803°N,2.177761°E
Format per	Al·legories dels regnes d'Espanya ; Cristòfor Colom ; Al·legories dels Quatre Continents ; 8 Lleons
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	40449
Id. Barcelona	859
Art públic de Barcelona
	Al·legories dels regnes d'Espanya
Identificador	1103-99
	;
Art públic de Barcelona
	Al·legories dels Quatre Continents
Identificador	1103-41
	;
Art públic de Barcelona
	Cristòfor Colom
Identificador	1103-10
	;
Art públic de Barcelona
	8 Lleons
Identificador	1103-9
Activitat
Pes	233 t

El Monument a Colom és un dels més famosos de la ciutat de Barcelona, construït en homenatge al descobridor Cristòfor Colom. Està erigit a la plaça del Portal de la Pau, punt d'unió entre el sud de la Rambla i el passeig de Colom, davant del port de Barcelona, a l'antiga Porta de la Pau. Consta d'un basament i tres cossos, el tercer dels quals és una columna rematada per una semiesfera i una estàtua del navegant. A l'interior de la columna hi ha un ascensor que permet de pujar fins a la semiesfera, des d'on hom pot atalaiar la ciutat. És gestionat pel consorci Turisme de Barcelona.

Història modifica

Gravat aparegut al diari oficial de l'Exposició amb motiu de la inauguració del monument a Colom

El monument a Colom va ser construït per iniciativa de l'alcalde de Barcelona, Francesc Rius i Taulet, com a punt culminant de les obres de millora del litoral de Barcelona, fetes amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.^[1]

El finançament del monument va causar una gran polèmica en el seu moment, ja que al principi es va obrir una subscripció popular perquè pogués ser construït gràcies a les donacions dels particulars, però més tard l'Ajuntament de Barcelona se'n va fer càrrec, vist que les aportacions de particulars eren insuficients, i el pressupost inicial, unes 300.000 pessetes, va ser àmpliament superat.^[1]

Tot i que el monument va ser concebut per Gaietà Buïgas i Monravà, el conjunt escultòric es va adjudicar per concurs públic a diversos tallers i escultors. Així Josep Llimona i Antoni Vilanova es van encarregar dels baixos relleus de la base; Rossend Nobas dels contraforts; Francesc Pastor del capitell; Pere Carbonell i Huguet de l'al·legoria de Catalunya, Josep Carcassó de la d'Aragó i els lleons heràldics, Josep Gamot la de Castella i la figura Lluís de Santàngel; Rafael Atché va realitzar l'al·legoria del Regne de Lleó i l'escultura de Colom; Manel Fuxà la figura del Pare Boy; Francesc Pagès i Serratosa la imatge de Jaume Ferrer de Blanes i finalment, Eduard Batiste i Alentorn la figura de Pedro de Margarit. Els lleons de la bases són obra d'Agapit Vallmitjana i Abarca.^[1]

Al 1887 es va afegir vuit medallons de bronze dedicats a personatges relacionats amb la vida de Colom. En ells es representa a Isabel la Catòlica d'Antoni Vilanova; Ferran el Catòlic de Francesc Pagès i Serratosa; Martín Alonso Pinzón de Rossend Nobas; Vicente Yáñez Pinzón de Josep Llimona; Fra Antonio de Marchena de Pere Carbonell; Fra Juan Pérez d'Eduard Batiste i Alentorn; Andrés Cabrera, marqués de Moya de Manel Fuxà i finalment Beatriz de Bobadilla, marquesa de Moya de Josep Carcassó.^[1]

El monument va ser inaugurat l'1 de juny de 1888 i va obtenir la medalla d'or de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, tot convertint-se en una de les icones més característiques de la ciutat.^[1]

L'estàtua de Colom, realitzada en ferro, va ser feta a la foneria Comas, ubicada a l'edifici que posteriorment es convertiria en La Paloma.^[1]

Cal destacar també que els vuit relleus amb escenes de la vida de Colom localitzades en la base -obra d'Antoni Vilanova i de Josep Llimona- van desaparèixer poc després, tot estant substituïts per d'altres nou realitzats per Fuxà, Carbonell i Torres el 1929.^[1]

Artistes escultors modifica

L'estàtua de Colom és al capdamunt d'una columna de ferro feta a la "foneria Comas", que estava ubicada al carrer del Tigre, a l'edifici que posteriorment es convertiria en La Paloma (sala de ball).^[2] El monument va ser concebut per Gaietà Buïgas i Monravà, i l'estàtua, de set metres d'altura, és obra de l'escultor Rafael Atché. El conjunt escultòric fa un total de 60 metres d'altura. Va obtenir la medalla d'or de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

Els escultors que hi intervingueren foren Pere Carbonell i Huguet, Josep Gamot, Rafael Atché i Josep Carcassó a les al·legories dels regnes; Manel Fuxà, Josep Gamot, Eduard Batista Alentorn, Francesc Pagès i Serratosa a les estàtues dels col·laboradors de Colom; aquestes vuit escultures són de pedra, mentre que són de bronze la de Colom, de Rafael Atché, els quatre lleons de la base d'Agapit Vallmitjana i Abarca i els vuit relleus amb escenes, obra d'Antoni Vilanova i de Josep Llimona, desapareguts poc després, i que van ser substituïts el 1929 per uns de nous de Fuxà, Carbonell i Torres.^[3]

Descripció del monument modifica

Prenent com a referència el pla vertical del monument, els autors dels projecte el divideixen en basament i tres cossos amb la intenció de dotar-lo d'una significació cronològica: el primer cos representa el pròleg i el darrer l'epíleg.

Basament, pren una alçada d'un metre i és de secció circular. La secció és interrompuda per quatre escales de 6 metres d'amplada, les quals donen accés a la plataforma situades en l'eix rectangular de la plaça (i del monument). Al costat de les escales se situen vuit lleons, sense altra transcendència descriptiva que la de donar prestància al conjunt.

Primer cos

La secció és un cercle de 17 metres de diàmetre en la part superior. En el sòcol, esculpits en baix relleu, es descriuen fets al voltant de la vida de Colom, intercalant-hi els escuts de les corones (estats) i províncies. Per tal de procurar que la suma d'aquest atorguin a l'espectador una visió general envers la història del descobriment i la vida de Colom. S'hi representen les següents escenes: Colom acompanyat del seu fill demanant pa i aigua a la porta del monestir de Santa María de la Rábida; Colom exposant el projecte als Frares de la Rábida, Fra Juan Perez i Fra Antonio de Marchena; Colom presentant el projecte als Reis Catòlics a Còrdova; Colom davant el consell defensant el projecte; entrevista de Colom amb els reis a Santa Fe, on en rep el suport; embarcament al port de Palos de la Frontera, el 3 d'agost de 1492; descobriment del Nou Món, i Colom a Barcelona, de retorn del viatge, amb els reis.

Segon cos

El lema director és «la protecció facilità a Colom els mitjans per a dur a terme el seu projecte». La secció del segon cos és un octògon que té una alçada de 10,30 metres fins on s'inicia la base de la columna i una amplada de 8 metres. Quatre dels costats són contraforts que representen Aragó, Castella, Catalunya i Lleó, donant a entendre el suport que rebé Colom per part d'aquests quatre regnes; així mateix els quatre contraforts en conjunt formen una creu cristiana, que representa la fe de Colom. En els quatre contraforts hi ha les estàtues de quatre matrones, representades assegudes portant cada una escuts i emblemes que les diferencien. Al contrafort de la cara principal s'hi situa la que simbolitza Catalunya. En la part superior d'aquest hi ha un grup format per una caravel·la i dos grifs, a cada costat, que sostenen l'escut de Barcelona. Sobre aquest grup n'hi ha un altre de compost per una semiesfera sostinguda per tres ocellots i coronat per una figura alada. La semiesfera fa al·lusió a la nova part del món descoberta, el ocells representes les tres naus participants en la descoberta, mentre que la figura que remata el grup, i que també remata el segon cos, simbolitza la glòria de l'èxit obtingut.

Lluis de Santàngel. Monument a Colom de Barcelona.
Fra Bernat Boïl. Monument a Colom de Barcelona.
Pere Bertran Margarit. Monument a Colom de Barcelona.
Jaume Ferrer de Blanes, ensenyant a un infant Colom.

En els altres quatre costats del cos hi són representades les escultures de fra Bernat Boïl, el capità Pere Margarit (ambdues en el front principal), Jaume Ferrer de Blanes i Lluís de Santàngel. Els dos primers representen el «triomf de la civilització», mentre que els altres dos simbolitzen «la cooperació dels mitjans, científics i materials».

Tercer cos

És format per la columna amb la coronació que té i l'estàtua de Colom. Donat que la filosofia directriu del monument té com a finalitat atorgar una gran importància a Colom i al seu descobriment, la columna es projectà majestuosa i de gran alçada. El capitell que la corona pretén de representar el descobriment i les seves conseqüències, fent referència a la immortalitat de Colom «a qui el món sencer es deutor de gratitud eterna pels immensos beneficis que ha reportat el feliç èxit d'una empresa tan colossal». Així mateix en aquest capitell s'hi representen els honors rebuts per Colom després del descobriment, tot atorgant a l'esmentat descobriment la unió del món, representada per una corona de príncep que abraça una esfera que significa la nova part del món descoberta i sobre la qual recolza l'estàtua. L'Estàtua d'en Colom pretén de simbolitzar el «moment sublim en què l'admirable navegant, el gran científic i, per sobre de tot, el fervorós cristià trepitja per primer cop la terra del Nou Món i dirigint la mirada al Cel dona gràcies al Totpoderós pel feliç èxit amb què s'ha servit de coronar la seva empresa.»

Elements modifica

Els següents elements són les obres que formen part del monument que han estat incloses en el catàleg raonat d'art públic editat per l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona.

Títol	Descripció	Autor/Data	Material	Localització	Codi	Imatge
Catalunya		Escultor: Pere Carbonell, restauració: Josep Miret Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstrucció 1965	pedra de Monòver	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-1 fitxa	Catalunya (Pere Carbonell)
Aragó		Escultor: Josep Gamot, restauració: Josep Miret Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstrucció 1965	pedra de Monòver	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-2 fitxa	Aragó (Josep Gamot)
Lleó		Escultor: Rafael Atché, restauració: Josep Miret Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstrucció 1965	pedra de Monòver	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-3 fitxa	Lleó (Rafael Atché)
Castella		Escultor: Josep Carcassó, restauració: Josep Miret Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstrucció 1965	pedra de Monòver	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-4 fitxa	Castella (Josep Carcassó)
Lluís de Santàngel	Dedicat a Lluís de Santàngel	Escultors: Josep Gamot (esbós), Giovanni Passani (realització), restauració: Josep Miret Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstrucció 1965	pedra calcària	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-5 fitxa	Lluís de Santàngel (Giovanni Passani)
Fra Bernat de Boïl	Dedicat a Bernat Boïl	Escultor: Manel Fuxà, restauració: Josep Miret Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstrucció 1965	pedra calcària	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-6 fitxa	Fra Bernat de Boïl (Manel Fuxà)
Jaume Ferrer de Blanes	Dedicat a Jaume Ferrer de Blanes	Escultor: Francesc Pagès, restauració: Josep Miret Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstrucció 1965	pedra calcària	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-7 fitxa	Jaume Ferrer de Blanes (Francesc Pagès)
Capità Margarit	Dedicat a Pere Margarit	Escultor: Eduard B. Alentorn, restauració: Josep Miret Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstrucció 1965	pedra calcària	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-8 fitxa	Capità Margarit (Eduard B. Alentorn)
8 Lleons		Escultor: Agapit Vallmitjana i Abarca (esbós), Josep Carcassó (model) Arquitecte: Gaietà Buigas 1888	ferro colat pintat negre	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-9 fitxa	8 Lleons (Josep Carcassó)
Cristòfor Colom		Escultor: Rafael Atché Arquitecte: Gaietà Buigas 1888	bronze (originalment daurat)	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-10 fitxa	Cristòfor Colom (Rafael Atché)
Caravel·les i figures alades		Escultors: Francesc Font (esbós) Rossend Nobas (model) Arquitecte: Gaietà Buigas 1888	bronze	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-13 fitxa	Caravel·les i figures alades (Rossend Nobas)
Cristòfor Colom acompanyat del seu fill demanant pa i aigua a la porta de Santa Maria de La Ràbida		Escultor: Josep Tenas, signat Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstruït 1929	bronze (inicialment metall bronzejat)	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-15 fitxa	Cristòfor Colom acompanyat del seu fill (Josep Tenas)
Colom davant Fra Juan Pérez de Marchena i demés pares del convent de Santa Maria explicant el seu projecte		Escultor: desconegut Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstruït 1929	bronze (inicialment metall bronzejat)	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-16 fitxa	Colom davant Fra Juan Pérez de Marchena (anònim)
Presentació de l'il·lustre genovès a la Cort dels Reis Catòlics a Còrdova dos anys després de la seva entrada a Espanya		Escultor: Manel Fuxà Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstruït 1929	bronze (inicialment metall bronzejat)	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-17 fitxa	Presentació de l'il·lustre genovès (Manel Fuxà)
Colom davant el Consell reunit al convent de Sant Esteve de Salamanca		Escultor: Pere Carbonell, signat Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstruït 1929	bronze (inicialment metall bronzejat)	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-18 fitxa	Colom davant el Consell (Pere Carbonell)
Entrevista de Colom amb els Reis Catòlics a Santa Fe on aquells li ofereixen protecció per realitzar la seva empresa		Escultor: desconegut Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstruït 1929	bronze (inicialment metall bronzejat)	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-19 fitxa	Entrevista de Colom amb els Reis Catòlics (anònim)
Embarcament del gran marí al port de Palos el 3 d'agost de 1492		Escultor: Manel Fuxà, signat Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstruït 1929	bronze (inicialment metall bronzejat)	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-20 fitxa	Embarcament del gran marí (Manel Fuxà)
Descobriment del Nou Món		Escultor: desconegut Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstruït 1929	bronze (inicialment metall bronzejat)	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-21 fitxa	Descobriment del Nou Món (anònim)
Colom a la Ciutat Comtal i de retorn de la seva esbalaïdora expedició deposa generosament als peus dels nostres catòlics monarques les primícies d'un sòl verge conquerit sense sang		Escultor: Pere Carbonell, signat Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstruït 1929	bronze (inicialment metall bronzejat)	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-22 fitxa	Colom a la Ciutat Comtal (Pere Carbonell)
Martín Alonso Pinzón		Escultor: Rossend Nobas Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstruït 1929	bronze	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-23 fitxa	Martín Alonso Pinzón (Rossend Nobas)
Vicente Pinzón		Escultor: Josep Llimona Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstruït 1929	bronze	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-24 fitxa	Vicente Pinzón (Josep Llimona)
Ferran V de Castella i II d'Aragó		Escultor: Francesc Pagès Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstruït 1929	bronze	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-25 fitxa	Ferran V de Castella i II d'Aragó (Francesc Pagès)
Isabel I de Castella		Escultor: Antoni Vilanova Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstruït 1929	bronze	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-26 fitxa	Isabel I de Castella (Antoni Vilanova)
Fra Juan Pérez		Escultor: Eduard B. Alentorn Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstruït 1929	bronze	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-27 fitxa	Fra Juan Pérez (Eduard B. Alentorn)
Fra Antonio de Marchena		Escultor: Pere Carbonell Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstruït 1929	bronze	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-28 fitxa	Fra Antonio de Marchena (Pere Carbonell)
Marquès de Moya, Andrés de Cabrera		Escultor: Manel Fuxà Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstruït 1929	bronze	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-29 fitxa	Marquès de Moya (Manel Fuxà)
Marquesa de Moya, Beatriz de Bovadilla		Escultor: Josep Carcassó Arquitecte: Gaietà Buigas 1888, reconstruït 1929	bronze	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-30 fitxa	Marquesa de Moya (Josep Carcassó)
Escut de Colom		Escultor: Lluís Ferreri Arquitecte: Gaietà Buigas 1888	ferro daurat	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-32 fitxa	Escut de Colom (Lluís Ferreri)
Escut de Huelva		Escultor: Lluís Ferreri Arquitecte: Gaietà Buigas 1888	pedra calcària	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-33 fitxa	Escut de Huelva (Lluís Ferreri)
Escut de Còrdova		Escultor: Lluís Ferreri Arquitecte: Gaietà Buigas 1888	pedra calcària	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-34 fitxa	Escut de Còrdova (Lluís Ferreri)
Escut de Salamanca		Escultor: Lluís Ferreri Arquitecte: Gaietà Buigas 1888	pedra calcària	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-35 fitxa	Escut de Salamanca (Lluís Ferreri)
Escut de Santa Fe		Escultor: Lluís Ferreri Arquitecte: Gaietà Buigas 1888	pedra calcària	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-36 fitxa	Escut de Santa Fe (Lluís Ferreri)
Escut de Moguer		Escultor: Lluís Ferreri Arquitecte: Gaietà Buigas 1888	pedra calcària	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-37 fitxa	Escut de Palos de Moguer (Lluís Ferreri)
Escut de Puerto Rico		Escultor: Lluís Ferreri Arquitecte: Gaietà Buigas 1888	pedra calcària	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-38 fitxa	Escut de Puerto Rico (Lluís Ferreri)
Escut de Cuba		Escultor: Lluís Ferreri Arquitecte: Gaietà Buigas 1888	pedra calcària	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-39 fitxa	Escut de Cuba (Lluís Ferreri)
Escut de Barcelona		Escultor: Lluís Ferreri Arquitecte: Gaietà Buigas 1888	pedra calcària	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-40 fitxa	Escut de Barcelona (Lluís Ferreri)
Al·legories dels Quatre Continents		Disseny: Leoncio Serra Arquitecte: Gaietà Buigas 1888	bronze	Portal de la Pau, monument a Colom 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781	08019/1103-41 fitxa	Al·legories dels Quatre Continents (Leoncio Serra)

Polèmica i interpretació modifica

L'estàtua de Colom, dalt del monument

Esbós original de Buïgas, on s'hi aprecia el disseny inicial de l'estàtua amb una bandera i sense el braç alçat.

L'estàtua representa Colom amb el braç dret estès i el dit índex assenyalant cap al mar. Inicialment es va dir que assenyalava Amèrica, però aquesta afirmació va crear polèmica, ja que aquest continent es troba en el sentit contrari al que assenyala el dit. Van sorgir llavors tres corrents d'opinió: ^{[cal citació]}

El primer, segons el qual l'estàtua s'ha d'entendre com una metàfora, afirma que la intenció de l'autor era que Colom assenyalés cap a Amèrica, però que el públic no hauria entès que el dit hagués assenyalat cap a la Rambla, terra endins, i per això va instal·lar l'estàtua assenyalant al mar.
El segon corrent d'opinió afirma que l'estàtua no assenyala a Amèrica, sinó a l'Índia, que era on ell volia arribar, però per una ruta alternativa que no fos per l'Imperi Turc, que no deixava passar els comerciants europeus cap a l'Àsia.
I el tercer corrent d'opinió és que l'estàtua no assenyala la ruta cap a Amèrica, sinó cap a Gènova, la seva presumpta ciutat natal, tot i que realment assenyala directament cap a l'illa de Mallorca (on nasqué, segons una recent teoria heterodoxa).

Proposta d'eliminació modifica

Al 2020, hi va haver crides per enderrocar l'estàtua. 250 persones van sortir al carrer el 14 de juny de 2020 per protestar a favor de la retirada de l'estàtua, sense que es produïssin danys ni actes vandàlics.^[4] Aquestes convocatòries van ser rebutjades per l'ajuntament de Barcelona La candidatura independentista catalana Candidatura d'Unitat Popular (CUP) no ha tingut èxit en els intents de retirar l'estàtua els anys 2016, 2018 i 2020.^[5] Les manifestacions continuen fent-se cada 12 d'octubre quan se celebra el Dia de la Hispanitat que motiva any rere any més convocatòries de protesta on les comunitats migrants, afrodescendents i dels pobles originaris d'Amèrica guanyen protagonisme i conflueixen amb moviments com l'antifeixista i el feminista.^[6]