Estació de Perpinyà

L'Estació de Perpinyà (en francès: Gare de Perpignan) és una estació ferroviària, situada a prop del centre de la Perpinyà, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord) i al departament francès dels Pirineus Orientals, a la regió d'Occitània.

Infotaula estacióEstació de Perpinyà
Gare de Perpignan
Perpignan gare.jpg
Informació general
AdreçaPlaça Salvador Dalí 1
MunicipiPerpinyàcantó de Perpinyà-7 Modifica el valor a Wikidata (França Modifica el valor a Wikidata)
Serveisaccesible PMR aparcamiento de pago cafetería venda de billetes lloguer de vehicles.
OperadorSNCF Modifica el valor a Wikidata
PropietariSNCF Modifica el valor a Wikidata
Nombre andanes6 Modifica el valor a Wikidata
Data obertura1858 Modifica el valor a Wikidata
Línies i serveis
RegionalsTER d'Occitània
Intercités de nuit
Alta VelocitatTGV inOui
 42° 41′ 47″ N, 2° 52′ 47″ E / 42.69626°N,2.87973°E / 42.69626; 2.87973

Fou posada en servei el 1858, per la Companyia de ferrocarril de Midi. Salvador Dalí veia l'univers "similar per la seva estructura a l'estació de Perpinyà". L'estació té el sobrenom de "centre del món", segons les paraules d’aquest pintor, que s'hi va referir diverses vegades com el "centre còsmic de l’univers"; aquesta estació fou, en 1965, la font de l'inspiració de quadre L'estació de Perpinyà.

És una estació de la Societat Nacional dels Ferrocarrils Francesos (SNCF), atesa pels trens TGV inOui, els Intercités de nuit, i els trens regionals exprés de la xarxa del TER d'Occitània.

Situació ferroviàriaModifica

Estació de bifurcació, l'estació de Perpinyà està situada al punt quilomètric (PK) 467.512 de la línia de Narbona a Portbou i al mateix PK de la línia de Perpinyà a Vilafranca de Conflent. Abans aquí s'originava la línia de Perpinyà a Tuïr, línia privada actualment tancada. La seva altitud és de 37 metres.

La línia de Perpinyà a Figueres (LAV) parteix de la línia de Perpinyà a Vilafranca de Conflent a 3,6 km de l'estació de Perpinyà.

HistòriaModifica

El ferrocarril arriba a Perpinyà, en 1858, amb l’obertura al trànsit del ferrocarril de Narbona a Perpinyà, primer tram de la línia de Narbona a Portbou. Quan es va posa en servei el 20 de febrer, els trens s’aturaven a una estació terminal provisional establerta a Vernet, actualment un districte de Perpinyà, mentre s'esperava la linalització de la construcció del pont sobre la Tet. El primer creuament del pont va tenir lloc el 10 de juliol i el dia 20 del mateix mes es va prendre la decisió de la creació d'una estació propera a la ciutat, però al camp fora de les muralles. Els primers edificis estaven construïts[1] provisionalment de fusta.[2]

El 1860 es va obrir la carretera departamental 8 bis, per facilitar la connexió amb la ciutat i el seu centre, cosa que va afavorir les construccions d'habitatges establerts sense autorització al voltant de l'estació i al llarg de la carretera. Organitzar la urbanització, la ciutat va establir un pla d'alineació de barris, però les servituds militars i les muralles eren un fre per al desenvolupament fomentat per a les obres de carretera, com el túnel de vianants sota el terraplè per facilitar la relació amb el districte de Sant Assiscle.

Es converteix en estació de pas, durant la posada en servei, el 21 de març de 1866, des de l’extensió de la línia fins a Cotlliure, per la Companyia de ferrocarril de Midi. La construcció de la línia i l'estació van ser finançada i realitzada per l'Estat francès, degut a la importància més estratègica que econòmica d'aquesta extensió.[3] Als anys 1880, l'ambient del districte encara era molt rural i es considerava perillós el trànsit per als vianants al voltant de l'estació degut a l'abscència d'enllumenat públic, així com la presència de nombrosos carretons i ramats de bous.[4]

Article principal: LAV Perpinyà-Figueres

Es va construir una línia d'alta velocitat entre el 15 de novembre de 2004 i la posada en servei de la secció Perpinyà – Figueras, el 19 de desembre de 2010. La connexió d'alta velocitat a Barcelona i Madrid fou efectiva a partir del 15 de desembre de 2013.

A l'espera de l'obertura de la nova línia a Espanya, la ciutat va iniciar el projecte de renovació del barri històric de l'estació, al nivell de la Bassa i de l'antiga estació de triatge. El projecte consistia en un nou edifici, conservant l'antic, una estació d'autobusos i un nou districte de negocis al voltant de l'estació. El projecte fou terminat el 2011.

En 2014, segons les estimacions de la SNCF, la freqüència anual de l'estació era d'1.534.080 passatgers. En 2018 aquesta xifra va baixar fins a 1.370.425 viatgers.[5]

Servei de viatgersModifica

RecepcióModifica

Situat a prop del centre de la ciutat, l'edifici de passatgers disposa de taquilles obertes cada dia i de màquines de venda de bitllets.[6]

ServeiModifica

 
Mapa esquemàtic de les línies d'alta velocitat entre Espanya i França
 
AVE Marsella – Madrid
 
Un TER es prepara per realitzar el seu servei a Avinyó, a Valclusa

L'estació és atesa per tots els tren regulars de viatgers que hi passen.

TGV inOuiModifica

AVEModifica

  • MarsellaAvinyó TGV – Nimes – Montpeller – Narbona – Perpinyà – Figueres – Girona – Barcelona – SaragossaMadrid
  • Lió – Valença – Nimes – Montpeller – Besiers – Narbona – Perpinyà – Figueres – Girona – Barcelona

Intercités de nuitModifica

París-AusterlitzLes AubraisCaorsMontalban – Tolosa – Carcassona – Perpinyà – Cervera de la Marenda / Portbou.[7]

TER d'OccitàniaModifica

  • Avinyó-Centre – Nimes – Montpeller – Seta – Agde – Besiers – Narbona – Perpinyà – Cervera de la Marenda – Portbou
  • Tolosa – Perpinyà – Cervera de la Marenda
  • Cervera de la Marenda – Perpinyà – Montpeller – Marsella
  • Perpinyà – Vilafranca de Conflent

Servei de mercaderiesModifica

El servei de transport de mercaderies el proporciona l'estació de Perpinyà - Sant Carles.[8]

L’estació i Salvador DalíModifica

Article principal: L'estació de Perpinyà

Salvador Dalí considerava l'estació de Perpinyà com el lloc privilegiat de la seva inspiració: "És a l’estació de Perpinyà on sempre […] em venen les idees més brillants de la meva vida […] L’arribada a l’estació de Perpinyà és l’ocasió d’una autèntica ejaculació mental que després assoleix la seva més gran i sublim alçada especulativa […] Doncs bé, aquest 19 de setembre vaig tenir a l’estació de Perpinyà una mena d’èxtasi cosmogònic més fort que els anteriors. Vaig tenir una visió exacta de la constitució de l'univers. L'univers que és una de les coses més limitades que existeixen seria, segons totes les consideracions, l'estructura similar a l'estació de Perpinyà."[9]

A partir de 1960 Dalí es va referir repetidament a l'estació com a "centre còsmic de l’univers", entre altres fórmules. Va citar per primera vegada l'estació en aquests termes, quan va preveure l'estereoscòpia com a mitjà de representació de la tercera dimensió. Aquesta cita es va recollir en una conferència el 1983 sobre La cua d’oreneta amb el matemàtic René Thom, que va assegurar al pintor "que Espanya pivota amb precisió -no a la zona de-, sinó exactament on es troba l'actual estació de Perpinyà".

A canvi, la renovació de l'estació realitzada a finals del segle XX integra diversos elements de l'univers del pintor. En 1982, el sostre del vestíbul fou pintat al seu estil (model de Robert d'Hoosche pintat per Jacques Charansonnet per encàrrec de la SNCF)[10] i el paviment situat davant de l'estació està inspirat en el quadre L'estació de Perpinyà. El centre comercial creat a partir del 2010 és batejat oficialment com el Centre del Món. Tot i això, a finals del 2013 es va eliminar el sostre dalinià, simplement pintat de color blanc.

Altres mencionsModifica

Charles Trenet menciona aquesta estació en la seva cançó À la gare de Perpignan.

ReferènciesModifica

  1. L’estació temporal de fusta estava ubicada al lloc de l’actual estació.
  2. «El Vernet» (en francès). Les Pyrenées-Orientales. [Consulta: 25 abril 2020].
  3. Palau, François et Maguy «Le Second Empire: 9.3. Perpignan-Collioure, 21 mars 1866». Le rail en France. Palau, 3, 2004, pàg. 239. ISSN: 2-950-9421-3-X.
  4. «Trànsit perillós pels voltants de l'estació de Perpinyà el 1882» (en francès). Papers antics dels Pirineus Orientals, 09-12-2015. [Consulta: 25 abril 2020].
  5. «Freqüència a les estacions».
  6. «Estació de Perpinyà» (en francès). SNCF. [Consulta: 25 abril 2020].
  7. «El retorn del tren nocturn París - Cervera de la Marenda amb fanfàrria» (en francès). France 3 Occitanie, 08-07-2017. [Consulta: 25 abril 2020].
  8. «Serveis al client de mercaderies SNCF» (en francès). SNCF.
  9. Dalí, Salvador. Journal d'un génie. La Table ronde, 1964, p. 238. 
  10. «Estació de Perpinyà: acabat el sostre "dalidià" (Esteu d'acord amb aquesta decisió?)» (en francès). L'Indépendant, 07-01-2014. [Consulta: 26 abril 2020].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de Perpinyà
Procedència Anterior Tren Següent Destinació
Madrid-Atocha Figueres-Vilafant AVE Narbona Marsella-Sant Carles
Barcelona-Sants Figueres-Vilafant AVE Narbona Lió-Part-Dieu
Barcelona-Sants
o Terminal
Figueres-Vilafant
o Terminal
TGV inOui Narbona París-Lió
Barcelona-Sants Figueres-Vilafant TGV inOui Carcassona Tolosa-Matabuòu
Terminal Terminal TGV inOui Narbona Brussel·les-Sud
Cervera
o Portbou
Elna Intercités de nuit
(caps de setmana i vacances)
Ribesaltes
o Lesinhan
París-Austerlitz
Portbou
o Cervera
o Terminal
Elna
o Terminal
TER d'Occitània Ribesaltes Narbona
o Nimes
o Avinyó-Centre
o Marsella-Sant Carles
Portbou
o Cervera
Elna TER d'Occitània Ribesaltes Tolosa-Matabuòu
Vilafranca-Vernet El Soler TER d'Occitània Terminal Terminal