Estació de Portbou

L'estació de Portbou és una estació ferroviària de la línia de Barcelona a Portbou, situada al municipi de Portbou, a la comarca de l'Alt Empordà de la província catalana de Girona.[1] Té rang d'estació internacional.

Infotaula estacióPortbou
Portbou railway station.jpg
L'estació
Informació general
AdreçaCarrer Claudi Planas, s/n
MunicipiPortbou, Alt Empordà (Espanya Modifica el valor a Wikidata)
OperadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
PropietariAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Nombre andanes5 Modifica el valor a Wikidata
Data obertura1878 Modifica el valor a Wikidata
Passatgers45.000 pers./any
Línies i serveis
RegionalsTER d'Occitània
Línia R11
Línia RG1
Llarga DistànciaIntercités de nuit
 42° 25′ 29″ N, 3° 09′ 28″ E / 42.4247°N,3.1578°E / 42.4247; 3.1578
Dades (Edifici)
Creació1929 Modifica el valor a Wikidata
Bé integrant del patrimoni arquitectònic de Catalunya
Identificador30600

Situació ferroviàriaModifica

Establerta a 30,8 metres d'altitud, l'estació de Portbou, última estació situada a Espanya abans de la frontera, està situada al punt quilomètric (PK) 97.227 de la línia de Barcelona a Portbou,[2] així com també al PK 510.700 de la línia de Narbona a Portbou.[3] Està situada entre les estacions de Cervera de la Marenda i de Colera.

HistòriaModifica

Aquesta estació de la línia de Girona va entrar en servei el 20 de gener de 1878, quan va entrar en servei el tram construït per la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF) entre Figueres i Portbou.[4]

En 1898, la companyia va quedar absorbida per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant. En 1929, aquesta última va decidir de substituir el recinte original per un de més gran, al qual va ser adjuntada una gran marquesina de vidre i ferro que cobria les andanes, construïda pels tallers de Joan Torras i Guardiola. Torras era conegut com l'Eiffel català pel seu domini de les estructures de ferro i grans obres d'enginyeria com els mercats de Lleida, Tortosa i la Torre d'Aigües del Tibidabo, a Barcelona. Una de les primeres obres que van sortir d'aquells tallers va ser el pont de vianants de Sant Agustí a Girona. Les vies van quedar doblades. Aquesta fusió va ser mantinguda fins el 1941, l'any en què la nacionalització dels ferrocarrils a Espanya va provocar la desaparició de totes les empreses privades existents i la creació de Renfe.[5]

El 2005, l'estació es va transferir a l'Adif.[6]

L'any 2016 va registrar el trànsit de 79.000 passatgers (45.000 que van pujar i 34.000 que van baixar).[7]

DescripcióModifica

L'estació de Portbou és una estació internacional (o bé estació fronterera) inaugurada en 1929, amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona. És l'estació terminal dels trens que provenen de la xarxa francesa, amb l'ample estàndard, i és operada conjuntament amb l'estació de Cervera de la Marenda, la qual és terminal dels trens espanyols. Les dues estacions estan connectades per les víes amb dos amples, l'estàndard i l'ibèric.

Les instal·lacions, atès el seu estat d’estació fronterera, són grans i es poden dividir entre la zona de passatgers i la zona de mercaderies. Per tal que els trens francesos puguin maniobrar, hi ha un túnel paral·lel al túnel de Pineda. Les andanes estan connectades per diversos passatges al nivell de les vies, a més d'altres que són subterranis.

Després de l'edifici de viatgers, al costat francès, hi ha un petit edifici dedicat al canvi d'ample dels bogis, destinat als trens Talgo. Aquest edifici es va utilitzar del 1968 al 2013, quan el primer TGV] va circular entre Figueres-Vilafant i Perpinyà.

Paral·lelament a les pistes espanyoles amb andanes, hi ha 8 vies de servei a les quals s'ajunten 2 de vies dedicades a la revisió de trens. També hi ha 2 pistes de taller per al material motor. La zona de mercaderies s'utilitza per al trànsit de transport combinat (vuit carrils es dediquen a aquest trànsit). Les operacions de transbordament de contenidors es realitzen mitjançant dues porteries de manipulació. Algunes de les rutes del complex de mercaderies (que té un total de 28 vies) disposa de tres carrils per a la circulació de trens amb dos amples de vía.

Al costat de l’important edifici de viatgers, hi ha un edifici que estava dedicat a la transferència de paquets i correu. A la sortida de Portbou, en direcció a Cervera de la Marenda, es troba el túnel dels Belitres, que té una vía de cada ample i un túnel de maniobres de 300 metres de longitud, construït entre 1983 i 1984.

Servei de viatgersModifica

RecepcióModifica

L'estació es troba a l'oest del centre de la ciutat. L'edifici de viatgers disposa de carrets portaequipatges i del servei de venda de bitllets. És una estació accessible per a persones amb mobilitat reduïda, que disposa de lavabos per a persones amb discapacitat, vestíbul adaptat de la zona comercial i cadires de rodes.[8]

ServeiModifica

L'estació de Portbou és atesa pels trens regionals de la línia R11 de les Rodalies de Catalunya i els de la línia RG1 de la Rodalia de Girona. També és l'estació terminal dels trens de mitjana distància de la línia R11, a més dels trens TER (procedents principalment de Perpinyà i d'Avinyó) i dels trens Intercités de nuit (procedents de París)

Canviador d'ampleModifica

A l'estació de Portbou hi ha un canviador d'ample   ibèric a internacional i a l'inrevés (sistema Talgo).

ReferènciesModifica

Referències internesModifica

  1. Lara, Sergi. La Costa Brava a peu: 20 itineraris. Barcelona: Cossetània Edicions, 2007. 
  2. «Estación de Portbou». [Consulta: 6 abril 2020].
  3. Douté, Reinhard «[677/2] Perpignan - Portbou (Espagne)». Les 400 profils de lignes voyageurs du réseau français. La Vie du Rail, 2, 2011, pàg. 239. ISSN: 978-2-918758-44-0.
  4. «Línia R11. Barcelona Sants - Portbou Per Granollers Centre i Girona».
  5. «Estació de Portbou a la Web de TrensCat».
  6. «Estació de Llançà a la Web de TrensCat».
  7. «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat.
  8. «Serveis de l'estació de Portbou».

BibliografiaModifica

  • Lara, Sergi. La Costa Brava a peu: 20 itineraris. Barcelona: Cossetània Edicions, 2007. 

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de Portbou

Articles enllaçatsModifica

Enllaços externsModifica

Procedència Anterior Tren Següent Destinació
París-Austerlitz Cervera Intercités de nuit
(caps de setmana i vacances)
Terminal Terminal
Avinyó-Centre
o Tolosa-Matabuòu
o Perpinyà
Cervera TER d'Occitània Terminal Terminal
Cervera
o Terminal
Cervera
o Terminal
  Colera Barcelona-Sants
Terminal Terminal   Colera L'Hospitalet de Llobregat