Viquipèdia

Estació de Puigcerdà

Puigcerdà té una estació de ferrocarril d'Adif que dóna servei a Puigcerdà i a la Baixa Cerdanya. Actualment només hi paren trens de la R3 de Rodalies de Catalunya però antigament els trens d'ample estàndard de SNCF havien efectuat parades en aquesta estació, actualment el rol d'estació internacional l'ha assumit la Tor de Querol - Enveig. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]

Infotaula estacióPuigcerdà
19980929b Puigcerda.jpg
Informació general
AdreçaCarrer de l'estació
MunicipiPuigcerdà, Baixa Cerdanya (Espanya)
OperadorRenfe Operadora
Nombre andanes3
Data obertura1922
Passatgers35.000 pers./any
Línies i serveis
Rodalies RenfeR3 barcelona.svg
 42° 25′ 46″ N, 1° 55′ 29″ E / 42.429527°N,1.924657°E / 42.429527; 1.924657
Característiques
Estil arquitectònicnoucentisme
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

Aquesta estació del Ferrocarril Transpirinenc, tal com es coneixia la línia de Ripoll a Puigcerdà, va entrar en servei a la fi de l'any 1922 quan es va obrir el tram entre la Molina i Puigcerdà, mesos després de l'obertura del tram Ribes de Freser - la Molina.[2] 6 anys més tard, el 1928, la línia es perllongava fins la Tor de Querol. El 1929 arribava a l'estació la línia Portet-La Tor de Querol d'ample internacional quedant la connexió transfronterera i el Transpirinenc inaugurats.[cal citació]

El 1967 van deixar d'arribar els trens de la SCNF que arribaven a l'estació utilitzant les vies d'ample imternacional, recorregut que es va veure escurçat a la la Tor de Querol.[cal citació]

Actualment només s'utilitzen tres vies, dues d'elles amb dues andanes comunicades mitjançant passos a nivell. L'edifici de viatgers té dues plantes i es troba a la dreta de les vies. L'andana principal disposa d'una porxada al llarg de tot l'edifici de viatgers. Tot i que no es fan servir, l'estació disposa de dues vies d'ample estàndard teòricament llestes per acollir trens d'ample estàndard, ja que són vies dotades de catenària amb una andana central. De tota manera, la via està coberta de vegetació i en un estat que fa inviable aquesta opció. Hi havia hagut un pas subterrani, ara tapiat, per enllaçar amb aquestes andanes. Antigament l'estació havia disposat de més vies, dels dos amples, la majoria de les quals es conserven però ja no estan enllaçades amb les vies generals ni tampoc disposen de catenària.[cal citació]

L'any 2016 va registrar l'entrada de 35.000 passatgers.[3]

Serveis ferroviarisModifica

  Rodalia de Barcelona
Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
L'Hospitalet de Llobregat Urtx-Alp   La Tor de Querol

Galeria d'imatgesModifica

  • Inauguració del Transirinenc el 1929

  • Unitat 440 a l'estació el 1998

  • Andanes en servei de l'estació

  • Andana a la via d'ample internacional fora de servei

ReferènciesModifica

  1. ↑ «Estació de Puigcerdà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 febrer 2016].
  2. ↑ «Conegueu la línia R3». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 juliol 2010].
  3. ↑ «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat.

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de Puigcerdà
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estació_de_Puigcerdà&oldid=22659034»