Estació del Masnou

El Masnou és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població del Masnou a la comarca del Maresme. L'estació es troba a la línia Barcelona-Mataró-Maçanet per on circulen trens de la línia R1 de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora.

Infotaula estacióEl Masnou
Estació del Masnou.jpg
Informació general
Zona tarifària2E
AdreçaCarrer Mossèn Jacint Verdaguer
Municipiel Masnou (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
ServeisServei d'autobús urbà Aparcament
Passatgers947.000 pers./any
Línies i serveis
Rodalies RenfeR1 barcelona.svg RG1 girona.svg
 41° 28′ 37″ N, 2° 18′ 37″ E / 41.47696°N,2.3104°E / 41.47696; 2.3104
L'edifici de l'estació

Aquesta estació de la línia de Mataró va entrar en servei el 28 d'octubre de 1848, tot i que l'edifici original no es conserva, quan es va obrir el ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica.[1] A Barcelona es va construir la terminal entre la Barceloneta i la Ciutadella, a la vora del Torín a l'inici de la desapareguda avinguda del Cementiri,[nota 1] que posteriorment seria substituïda per l'Estació de les Rodalies. La iniciativa de la construcció del ferrocarril havia estat de Miquel Biada i Bunyol per dur a terme les múltiples relacions comercials que s'establien entre Mataró i Barcelona.[2]

L'any 1967, quan es va eixamplar la carretera N-II, es va enderrocar l'antiga estació i s'en construí una de nova.[3]

L'any 2016 va registrar l'entrada de 947.000 passatgers.[4]

Serveis ferroviarisModifica

Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
  Rodalia de Barcelona
Molins de Rei
L'Hospitalet de Llobregat
Montgat Nord   Ocata Mataró
Calella
Blanes
Maçanet-Massanes


  Rodalia de Girona
L'Hospitalet de Llobregat Montgat Nord   Ocata Figueres
Portbou

ReferènciesModifica

  1. «Conegueu la línia R1». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 novembre 2010].
  2. Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
  3. «Alivios inmediatos para los accesos por la carretera de la costa». La Vanguardia, 01-06-1987, p. 48 [Consulta: 13 gener 2021].
  4. «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat.

NotesModifica

  1. On actualment hi ha el carrer del Doctor Aiguader, la platja de vies de l'Estació de França, el Passeig de Circumval·lació, i prosseguint per l'Avinguda d'Icària.

Vegeu tambéModifica