Stadium Metropolitano

(S'ha redirigit des de: Estadi Metropolitano de Madrid)
No s'ha de confondre amb Estadi Metropolità.

L'Stadium Metropolitano[1] fou un recinte esportiu dedicat al futbol de la ciutat de Madrid.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Stadium Metropolitano
Imatge
Dades
TipusEstadi de futbol Modifica el valor a Wikidata
Construcció1923 Modifica el valor a Wikidata
Obertura13 maig 1923 Modifica el valor a Wikidata
Clausura1966 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMadrid Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióUniversity City of Madrid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
 40° 26′ 51″ N, 3° 42′ 58″ O / 40.4475°N,3.7161°O / 40.4475; -3.7161
Activitat
Propietat deAtlètic de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorAtlètic de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Capacitat35.800 Modifica el valor a Wikidata
ClubAtlètic de Madrid Modifica el valor a Wikidata

Va ser inaugurat l'any 1923, on jugaven l'Athletic de Madrid, la Real Sociedad Gimnástica Española, el Unión Sporting o el Racing Club de Madrid. Tenia una capacitat per a 25.000 espectadors, encara que el seu aforament es va ampliar amb el pas el temps. A més del futbol era utilitzat per a l'atletisme, rugbi, festivals i concursos, gràcies a les seves mides de 110 × 73 metres d'extensió i la pista de vuit metres d'amplada que envoltava el terreny de joc.[2][3] Es va inaugurar el dia 13 de maig, amb el partit Athletic Club de Madrid 2 Reial Societat de Foot-ball 1. El primer gol a l'Stadium va arribar a la primera part i va ser obra de Monchín Triana.[4]

Durant la Guerra Civil Espanyola l'estadi va quedar pràcticament destrossat,[5][6] per la qual cosa, l'Atlètic de Madrid, va haver de jugar com a local diversos anys fins a la seva reconstrucció a l'Estadi de Chamartín (1939-1940) i al Camp de Vallecas (1940-1943). El 1941, els terrenys van ser adquirits per l'Exèrcit de l'Aire ja que acabaven de fusionar-se els clubs Aviación Nacional i Athletic Club de Madrid en l'Athletic-Aviación Club.[6] El 21 de febrer de 1943 l'estadi fou reinaugurat amb un partit davant el Reial Madrid. L'equip local va vèncer per 2-1. El primer gol va ser marcat pel matalasser Mariano Uceda Valdelvira en el minut 35.[7]

El 15 d'abril de 1950, l'Atlètic va signar l'acta de compra de l'estadi, que va pertànyer fins a aquesta data a la Societat Stadium. El 1954, el Metropolità és re inaugurat i ampliat fins a les 50.000 localitats. El 7 de maig de 1966 va acollir el seu últim partit en què l'Atlètic s'enfrontaria a l'Atlètic de Bilbao en el partit d'anada dels quarts de final de la Copa del Generalíssim. El resultat va ser favorable per a l'equip madrileny per 1-0 essent el gol obra del davanter matalasser José Cardona en el minut 43.[8][9] A continuació el club madrileny es traslladà a l'Estadi Vicente Calderón.

ReferènciesModifica

  1. «En nuestros más de 100 años de historia, hemos cambiado de casa en varias ocasiones». Atlético de Madrid. [Consulta: 14 juliol 2017].
  2. Antonio Ortiz Mateos. Lugares de la memoria: las cárceles de Madrid en la posguerra. UNED - Facultad de Historia, 2008. 
  3. Carlos Hernández de Miguel. Los campos de concentración de Franco. Grupo Editorial España, 2019, p. 560. ISBN 978-84-6666-545-2. 
  4. Fernando Sánchez. «La inauguración del Metropolitano». lavidaenrojiblanco.com, 15-09-2017. [Consulta: 28 juliol 2019].
  5. Alfredo Relaño. «Aquel viejo y querido Metropolitano». El País, 18-09-2017. [Consulta: 28 setembre 2017].
  6. 6,0 6,1 «La temporada que el Atlético acogió al Real Madrid en su estadio». ABC, 20-11-2014. [Consulta: 28 setembre 2017].
  7. «Ficha de partido Atlético Aviación - Real Madrid». BDFutbol.com, 21-02-1943. [Consulta: 30 setembre 2017].
  8. «Ficha de partido Atlético de Madrid - Atlético de Bilbao 1965-66». BDFutbol. [Consulta: 20 juliol 2019].
  9. «Aquel viejo y querido Metropolitano». El País, 18-09-2017. [Consulta: 20 juliol 2019].