Estandardització
L'estandardització o normalització és el procés d'elaboració, aplicació i millora d'un estàndard, normalment aquest procés es reflecteix en la redacció i aprovació d'unes normes defineixen els paràmetres i les característiques aplicables a les activitats científiques, industrials i econòmiques, i als productes, béns i serveis que se'n deriven.[1]
La meta de l'estandardització és organitzar i millorar les activitats sobre les quals s'aplica, de manera que, per exemple, es pugui garantir el correcte acoblament d'elements construïts independentment, i assegurar que aquests es puguin reposar en cas que sigui necessari, que siguin fabricats amb qualitat i amb la correcta seguretat pel seu funcionament.
Els estàndards que en resulten d'un procés d'estandardització poden ser obligatoris o voluntaris i poden comportar un mètode formal de verificació.
Objectius modifica
L'estandardització es basa principalment en tres objectius:
- Simplificació: Consisteix a reduir els models deixant només amb els imprescindibles.
- Unificació: Per a permetre l'intercanvi a nivell internacional.
- Especificació: S'intenten evitar errors d'identificació, tot creant un codi clar i precís.
Conseqüències de la manca d'estandardització modifica
L'estandardització, l'existència d'estàndards i recomanacions formals són importants per la societat en general perquè estalvien recursos, estalvien diners i salven vides.[2] Alguns exemples de problemes provocats per no utilitzar els mateixos estàndards:
1. La Mars Climate Orbiter de la NASA es va destruir el 1999 a causa d'un problema de conversió d'unitats entre el Sistema anglosaxó d'unitats, utilitzat pel control de terra, i el Sistema Internacional utilitzat per la nau.[2]
2. La construcció d'un pont sobre el Rin entre la població suïssa de Laufenburg i la homònima del costat alemany el 2003. Els alemanys utilitzaren una altura sobre el nivell de mar referida al Mar del Nord, mentre que els suïssos van fer servir una referència basada en la Mediterrània. La diferència era de 27 cm, però en fer els ajustaments va haver-hi un error en la utilització dels signes i el resultat final fou una diferència de 54 cm. Això va causar un sobrecost molt important.[2]
3. En un pacient, els nivells de glucosa a la sang mesurats amb un aparell fabricat als Estats Units era de 42 mmol∙L-1 (unitat no acceptada pel Sistema Internacional), els metges van assumir que es tractava de 42 mg∙dL-1 (unitat acceptada pel Sistema Internacional), quan en realitat serien 758 758 mg∙dL-1. Les conseqüències foren dràstiques, van diagnosticar hipoglucèmia en comptes d'hiperglucèmia, cosa que gairebé li costa la vida al pacient.[2]
Referències modifica
- ↑ «Estandardització». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «IUPAC Standards and Recommendations» (en anglès). IUPAC. [Consulta: 14 agost 2021].[Enllaç no actiu]
| Vegeu estandardització en el Viccionari, el diccionari lliure. |