Obre el menú principal

Esteban Klisich (Montevideo, Uruguai, 26 de desembre de 1955) és un compositor i pedagog uruguaià. La seva activitat s'ubica entre la música culta i el cant popular.

Infotaula de personaEsteban Klisich
Esteban Klísich.jpg
Biografia
Naixement 26 desembre 1955 (63 anys)
Montevideo (Uruguai)
Activitat
Ocupació Compositor, escriptor i guitarrista

Musicbrainz: 77215299-14c2-45c4-847b-58bbd849ad89
Modifica les dades a Wikidata

Estudià la guitarra amb Amilcar Rodríguez Inda i Abel Carlevaro; harmonia, contrapunt i interpretació, amb Guido Santórsola; harmonia i composició musical amb René Marino Rivero, i perfeccionà la composició amb Coriún Aharonián. Fins a l'any 2001 havia gravat dos LP: Un campo blanco i Planetario. Les seves obres inclouen creacions on combina llenguatges cultes i populars. Exerceix la docència en diversos camps: guitarra, harmonia, composició i arranjaments, actuant com a professor en el Taller Llatinoamericà de Música Popular, de Rio de Janeiro.

És cofundador de diverses institucions d'ensenyança i productives a l'Uruguai, com el Taller Uruguaià de Música Popular (TUMP) o la Casa de la Guitarra i Producciones La Cuerda. En les seves nombroses representacions ha ofert obres seves per a guitarra, amén de recitals de música popular, en els que actua des de 1985 sense interrupció. La seva activitat periodística es circumscriu fonamentalment a la política cultural. L'evolució estètica del compositor situa el seu punt de partida en la seva etapa juvenil, mercè a les influències rebudes d'autors de música per a guitarra llatinoamericans com Heitor Villa-Lobos i Leo Brouwer. D'aquesta instància i segons declaracions del mateix Klisich pasé a otra etapa de ruidos y ruiditos de la que salí escribiendo en 4/4 con acentos cambiados y buscando ser original. Va emprendre la recerca d'un estil recolzat en el tango i la milonga, sense menysprear altres llenguatges nacionals com la vidalia i el candombe. Una vegada més, el compositor aclara: Donde digo lenguajes nacionales, no debe entenderse nacionalistas, sino cualidades como originalidad y uruguayez, y aunque por la cascara no lo parezcan?.

Dintre de la seva producció destaca:

  • Cuarteto de maderas (1988);
  • Cuarteto de cuerdas (1991);
  • Colección de estudios para guitarra;
  • Tres dúos para guitarras, i Veinte canciones para voz y guitarra, prenent part el compositor en les interpretacions d'aquestes últimes obres.

BibliografiaModifica

  • Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana Volum. Nº. 6, pàg. 969 ISBN 84-8048-303-2