Estel de Barnard

L'estel de Barnard és un estel de la constel·lació d'Ophiuchus que té el moviment propi més gran de qualsevol estrella respecte al Sol (10,3" per any). Aquest moviment propi fou descobert per l'astrònom Edward Barnard el 1916. La velocitat transversal corresponent és de 90 km/s. Amb una velocitat radial de -110 km/s, la velocitat total és de 140 km/s.

Infotaula d'estrellaEstel de Barnard
Barnardstar2006.jpg
Nomenclatura
EpònimEdward Barnard Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpentari Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)17h 57m 48.4998s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)4° 41' 36.1114''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)9,511[2] Modifica el valor a Wikidata
Variabilitatvariable BY Draconis i estrella variable per rotació[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi-802,803 mas/a[1] (ascensió recta)
10.362,542 mas/a[1] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial-110,579 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Distància a la Terra5,96 anys llum
1,8266 parsecs[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta13,26 Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi546,98 mil·lisegons d'arc
547,4506 mil·lisegons d'arc[1] Modifica el valor a Wikidata
Planetesestel de Barnard b Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralM3.5V[6] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat0,00346 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Radi0,175 radis solars Modifica el valor a Wikidata
Massa0,17 masses terrestres Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva3.286 K[7] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat-0,26[7]
-0,35[7]
-0,41[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat160.000 cm/s²[9] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBADNAME Barnard's star Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg
2MASS J17574849+0441405 (2MASS)
GSC 00425-00184 (GSC)
GSC 00425-02502 (GSC)
HIP 87937 (Catàleg Hipparcos)
IRAS 17553+0438 (IRAS)
GJ 699 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
ASCC 1153178 (All-sky Compiled Catalogue)
CCDM J17578+0441A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CSV 7737 (Catalogue of suspected variable stars)
GCRV 10392 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 87937 (Hipparcos Input Catalogue)
JP11 18 (JP11)
LFT 1385 (Luyten Five-Tenths catalogue)
LHS 57 (Luyten Half-Second catalogue)
LSPM J1757+0441 (LSPM-NORTH catalog)
LTT 15309 (Luyten Two-Tenths catalogue)
NLTT 45718 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
NSV 9910 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 4098 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 4098.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
UBV 15269 (UBV)
UCAC2 33428712 (Second USNO CCD Astrograph Catalog (en) Tradueix)
UCAC4 474-068224 (Fourth USNO CCD Astrograph Catalog)
uvby98 000403561 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
Zkh 269 (Zhakozhaj)
Karmn J17578+046 (CARMENES input catalogue of M dwarfs. I. Low-resolution spectroscopy with CAFOS)
AC2000 146626 (The AC 2000: the astrographic catalogue on the system defined by the Hipparcos catalogue (en) Tradueix)
BD+04 3561a (Bonner Durchmusterung)
CSI+04-17554 (Microfiche edition of CSI)
Ci 20 1069 (Catalogue of proper motion stars)
TYC 425-2502-1 (catàleg Tycho-2)
PM J17578+0441N (Catalogs of proper-motion stars. I. Stars brighter than visual magnitude 15 and with annual proper motion of 1" or more)
WEB 14849 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 4472832130942575872 (Gaia Data Release 2) Modifica el valor a Wikidata

Està situat a una distància de 5,96 anys llum de la Terra, el que el converteix en el quart estel més proper al Sol, només per darrere de les tres components d'Alfa Centauri. L'estel de Barnard és una nan vermell bastant vell (tipus espectral M4), de manera que, malgrat la seva proximitat, és massa feble per poder-lo observar a ull nu (la seva magnitud aparent és de 9,57). El seu veí més proper és Ross 154, a 5,41 anys llum.

Durant la dècada de 1960 es va anunciar que certes pertorbacions en el moviment de l'estrella podien ser provocades per la presència de planetes, però aquest fet mai s'ha confirmat i les observacions del telescopi espacial Hubble semblen eliminar aquesta possibilitat.

El novembre de 2018 es va publicar que s'havia trobat un planeta orbitant aquesta estrella, anomenat Estrella de Barnard b, número de catàleg GJ 699 b. El grup descobridor estava liderat per Ignasi Ribas, investigador del Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i del l'Institut de Ciències Espacials.[10]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  2. «UBV(RI)CJHK observations of Hipparcos-selected nearby stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 21-04-2010, pàg. 1949–1968. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.16182.X.
  3. Elisabeth R. Newton «The rotation and galactic kinematics of mid M dwarfs in the solar neighborhood» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 14-04-2016, pàg. 93. DOI: 10.3847/0004-637X/821/2/93.
  4. M. Lampón «The CARMENES search for exoplanets around M dwarfs. High-resolution optical and near-infrared spectroscopy of 324 survey stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, abril 2018, pàg. 49–49. DOI: 10.1051/0004-6361/201732054.
  5. Alexis Klutsch «CARMENES input catalogue of M dwarfs. I. Low-resolution spectroscopy with CAFOS» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, maig 2015, pàg. 128–128. DOI: 10.1051/0004-6361/201525803.
  6. «A 3D search for companions to 12 nearby M dwarfs» (en anglès). Astronomical Journal, 3, 19-02-2015, pàg. 106. DOI: 10.1088/0004-6256/149/3/106.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Suvrath Mahadevan «A near-infrared spectroscopic survey of 886 nearby M dwarfs» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement series, 1, 21-09-2015, pàg. 16. DOI: 10.1088/0067-0049/220/1/16.
  8. Caroline Soubiran «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, març 2008, pàg. 91–101. DOI: 10.1051/0004-6361:20078788.
  9. «Metallicity and photospheric abundances in field K and M dwarfs» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1998, pàg. 753–758. DOI: 10.1046/J.1365-8711.1998.01793.X.
  10. «El nostre veïnat estel·lar comença a estar atapeït – Es descobreix un planeta orbitant el segon sistema estel·lar més proper a la Terra | IEEC» (en català). [Consulta: 14 novembre 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estel de Barnard

Enllaços externsModifica