Estela discoïdal

monument funerari

Una estela discoïdal és un monument funerari que es pot trobar en algunes zones d'Europa Occidental, de Rússia, de Barbaria i de l'Orient Mitjà (Síria i l'antiga Armènia). És típic dels fossars medievals de la comarca del Matarranya i és abundant als fossars del País Basc del Nord, on es coneixen amb el nom de hilarri.

Infotaula d'obra artísticaEstela discoïdal
Ainhoa stèle discoîdale.jpg
Estela discoïdal amb un lauburu
Tipusdiscoid stele (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Esteles discoïdals a Luhuso.
Estela discoidal a l'Aleixar.

Aquestes esteles funeràries tenen forma de disc encarat cap al sol, a sobre d'un suport trapezoïdal. S'hi gravaven símbols pagans solars com ara rosetes hexapètales i flors de la vida, i també símbols cristians. A les esteles del País Basc del Nord és típica la presència de lauburus.

La tradició de fer esteles discoïdals és antiga i ja a l'edat del bronze en trobem exemples al sud-oest de la península Ibèrica (esteles del sud-oest). L'estela de Luna (situada a Luna, municipi de l'Aragó) és un cas anòmal perquè té les característiques de les esteles del sud-oest però s'ha trobat al nord-est de la península.

A Catalunya en trobem a l'Aleixar, adossades a la paret de l'església de Sant Martí.[1]

ReferènciesModifica

  1. «Les esteles funeràries discoïdals de l'Aleixar». Arxivat de l'original el 2014-02-25. [Consulta: 7 gener 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estela discoïdal