Estenebea
Estenebea (en grec antic Σθενέβοια) o Anteia (Ἄντεια) va ser una princesa lícia, filla del rei Iòbates. Les comèdies gregues l'esmenten amb el nom d'Estenebea.
Tipus | personatge de la mitologia grega ![]() |
---|---|
Dades | |
Gènere | femení ![]() |
Família | |
Cònjuge | Pretos ![]() |
Pare | Iòbates i Afidant ![]() |
Fills | Megapentes, Ifianassa, Ifínoe i Lisipe ![]() |
Altres | |
Càrrec | reina de la mitologia grega ![]() |
Equivalent | Ausia (en) ![]() ![]() |
Es casà amb Pretos, rei de Tirint, quan aquest va ser expulsat del seu país pel seu germà Acrisi i emigrà a l'Àsia menor. Amb ell va ser la mare de diverses filles, les Prètides, i d'un fill, Megapentes.
Quan el seu marit acollí Bel·lerofont, ella, pertorbada per la bellesa del noi, intentà seduir-lo, però fou debades i, per venjar aquest menyspreu, el calumnià davant Pretos. El rei, que sentia afecte per Bel·lerofont, i que, per haver-lo purificat un cop d'un homicidi no el podia matar amb les seves pròpies mans sense cometre sacrilegi, l'envià a Lícia a casa de Iòbates amb l'encàrrec que el matés.
Bel·lerofont va haver de superar moltes proves i aventures que li proposà Iòbates, i al final va tornar de Lícia amb el propòsit de venjar-se de les calúmnies d'Estenebea. però Pretos va permetre que la seva dona fugís amb el cavall alat de Bel·lerofont, Pegàs. Mentre fugia, Pegàs la va fer caure i Estenebea es precipità al mar i morí ofegada. Uns pescadors van recollir el seu cos prop de l'illa de Melos i el van portar a Tirint. Aquesta versió l'explicava Eurípides en una tragèdia perduda, Estenebea. Una altra tradició deia que Estenebea es va suïcidar en assabentar-se de la tornada de Bel·lerofont.[1]
Referències
modifica- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 178. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
modifica- Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867 (Vol. I, Vol. II i Vol. III).
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 84-85. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1,