Obre el menú principal

Esteperola

espècie de planta

L'esteperola, romaní bord (Cistus clusii) és una estepa, planta amb flor de la família de les cistàcies.[1]

Infotaula d'ésser viuEsteperola
Cistus clusii
Cistus clusii26de maig 2007 004.jpg
Flors, poncelles i fulles de l'esteperola
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMalvales
FamíliaCistaceae
GènereCistus
EspècieCistus clusii
Dunal
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

És un petit arbust (de 40 cm a 1 m) de branques erectes. Fulles de 10 a 25 x 1,2 mm, verdes a l'anvers, blanques i tomentoses al revers, de marges revoluts (molt semblants a les fulles del romaní per convergència evolutiva, oposades, morfològicament semblants a les del romaní però amb una olor resinosa, poc agradable. Flors de 2 a 3 cm de diàmetre, amb 3 sèpals, molt aparents i de simetria radiada. Neixen sobre peduncles llargs, agrupades al capdamunt de les tiges. Consten de 5 pètals blancs i nombrosos estams grocs. Fruit en càpsula ovoide de 5 a 7 mm, pubescent. És una càpsula que es manté seca i mig oberta, alliberant les nombroses llavors petites durant mesos. Floreix de març a juny. Sense flor, fàcilment es podria confondre amb el romaní.

Distribució i hàbitatModifica

És originària del sud-oest de la Conca del Mediterrani, només es troba a l'est de la península Ibèrica, el Magrib, Calàbria i Sicília. Als Països Catalans es troba del litoral fins als 1.100 m d'altitud, des del Llobregat fins al Baix Segura i a Eivissa, Formentera i Mallorca. Viu a la brolla, essent a vegades molt abundant.[2] L'esteperola, a diferència de la majoria de les estepes, prefereix els sòls calcaris. Tolera bé la sequedat i la calor.

TaxonomiaModifica

Cistus clusii va ser descrita per Michel Félix Dunal i publicada a Prodr. 1: 266 1824.[3]

EtimologiaModifica

  • Cistus: nom genèric que deriva del grec antic kisthós llatinitzat cisthos = nom donat a diverses espècies del gènere Cistus L. Alguns autors pretenen relacionar-la, per la forma dels seus fruits, amb la paraula grega kístē = "caixa, cistell".[4]
  • clusii: epítet atorgat en honor al botànic Carolus Clusius.

SubespèciesModifica

Hi ha dues subespècies, C clusii subsp. clusii i C. clusii subsp multiflorus:

La subespècie clusii amb inflorescències curtes de 4-5 cm, formades per verticils de 2-3 flors no es troba a les illes Balears. La subspècie multiflorus Demoly, amb inflorescències més llargues, de 4-10 cm, formades per verticils de 3-5 flors, és un endemisme del sud-est ibèric i de les Balears.[5]

SinonímiaModifica

  • Cistus clusii subsp. multiflorus Demoly
  • Cistus clusii var. multiflorus (Demoly) Romo
  • Cistus fastigiatus Guss.
  • Cistus rorismarinifolius Pourr. ex Timb.-Lagr.
  • Cistus rosmarinifolius Pourr.
  • Cistus sedjera Pomel
  • Halimium clusii Spach
  • Helianthemum libanotis Guss.
  • Helianthemum umbellatum C.Presl[6]

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esteperola  
  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans (en català). Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 118-119. ISBN 84-7306-407-0. 
  2. Oriol de Bolòs i Josep Vigo Flora dels PaÏsos Catalans
  3. «Esteperola». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 25 maig 2013].
  4. Cistus a Flora Vascular
  5. Pablo Galán Cela, Roberto Gamarra Gamarra, Juan Ignacio García Viñas, (1998): Árboles y Arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares Jaguar, Madrid. ISBN 84-95537-50-8
  6. «Cistus clusii» a The Plant List. Data consulta: 02 de desembre de 2013.