Ester Franquesa i Bonet

filòloga catalana

Ester Franquesa i Bonet (Badalona, 1961) és una filòloga i professora catalana. Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, ha ocupat diversos càrrecs de direcció pública en l'àmbit de la normalització lingüística a institucions de la Generalitat de Catalunya entre les dècades del 2000 i 2020, tals com l'Institut Ramon Llull, el TERMCAT i en darrera instància la Direcció General de Política Lingüística[1] entre 2013 i 2021 —essent en aquest període que el català va patir una davallada dramàtica[cal citació] d'usos, de presència digital i educativa i de parlants a Catalunya.[cal citació][2][3][4]

Infotaula de personaEster Franquesa i Bonet
La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, a la presentació de l'any Fabra.jpg
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1961 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Directora general de Política Lingüística
8 gener 2013 – 23 juny 2021
← Yvonne Griley i MartínezSupressió del càrrec →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòloga, catedràtica, escriptora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata

TrajectòriaModifica

AcadèmicaModifica

Ester Franquesa i Bonet obtingué el Diploma d'Estudis Avançats en Comunicació i Humanitats per la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.[5] Ha exercit de professora de llengua catalana en organismes com l'Escola d'Administració Pública de Catalunya i l'Institut Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Badalona.[5] En l'àmbit de la docència universitària, ha impartit cursos de terminologia a les Universitats de Barcelona, Pompeu Fabra, UAB, València i de les Illes Balears, entre d'altres.[5] És membre del Grup Emergent de Recerca en Estratègia i Creativitat Publicitària de la Facultat de Comunicació Blanquerna i de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l'Institut d'Estudis Catalans, entre altres organismes.[6]

És autora de diverses obres en el camp de la llengua i la comunicació, entre les quals destaquen La terminologia. Un mirall del món (2008), Els llenguatges d'especialitat a les humanitats (1997) i Nou diccionari de neologismes (2001).[7] També ha coordinat amb altres autors el Llibre d'estil jurídic i Màrqueting lingüístic i consum.[6]

Va rebre el Premi de nous estudis de sociolingüística Lupa d'Or, edició de 2010, de la Societat Catalana de Sociolingüística de l'Institut d'Estudis Catalans, per l'obra Doble oficialitat i llengua pròpia: dues llengües i un territori.[6]

Institucional i políticaModifica

Franquesa i Bonet ha estat cap del Servei de Foment de l'Ús del Català de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, directora de l'Àrea de Llengua de l'Institut Ramon Llull (2002 – 2004)[8] i directora i gerent del Consorci Centre de Terminologia TERMCAT (1997 – 2002).[cal citació]

Fou nomenada directora general de Política Lingüística l'any 2013 durant la desena legislatura de la Catalunya autonòmica, presidida per Artur Mas i Gavarró.[5] Durant aquest temps Franquesa va també consegüentment presidir el Consorci per a la Normalització Lingüística, ens que desplega territorialment la política lingüística junt amb els ens locals i aplica programes com el Voluntariat per la llengua als diversos centres de normalització lingüística.[9]

Franquesa i Bonet va romandre al càrrec de la Direcció General de Política Lingüística durant 7 anys i quatre legislatures, fins que fou destituïda el juny de 2021 en la tretzena legislatura (presidida per Pere Aragonès i Garcia) després de les fortes crítiques sobre la inacció en matèria de política de protecció del català.[cal citació] Durant el període en què ocupà el càrrec, la Generalitat de Catalunya feu un discurs de no perill de la llengua —alhora que les estadístiques van mostrar una progressiva i significativa davallada d'usos i parlants.[10][11]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ester Franquesa i Bonet
  1. «Entrevista». La Xarxa, 04-06-2013. Arxivat de l'original el 22 d’abril 2014. [Consulta: 6 d’octubre 2013].
  2. Martí Monllau, Jordi. «El català s’apaga». Núvol, 06-08-2019. [Consulta: 11 novembre 2021].
  3. Bou Costa, Ot. «Quinze anys de reculada dramàtica del català al Principat». Vilaweb, 29-11-2020. [Consulta: 11 novembre 2021].
  4. «L'estat de la llengua catalana: les causes de la reculada». ElNacional.cat, 16-10-2021. [Consulta: 11 novembre 2021].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Ester Franquesa, nova directora general de Política Lingüística». Nació Digital, 08-01-2013.
  6. 6,0 6,1 6,2 «Ester Franquesa i Bonet, directora general de Política Lingüística». Generalitat de Catalunya, 09-01-2013.
  7. «Ester Franquesa, nova directora general de Política Lingüística». VilaWeb, 08-01-2013.
  8. «Ester Franquesa, Àlex Susanna y Enric Canals, nuevos miembros del Instituto Ramon Llull» (en castellà). El País, 01-08-2002.
  9. «El conseller Santi Vila inaugura la nova seu central del Consorci per a la Normalització Lingüística». Govern de la Generalitat de Catalunya, 15-05-2017. [Consulta: 11 novembre 2021].
  10. «Francesc Xavier Vila, nou secretari de Política Lingüística». Cultura21, 29-06-2021. [Consulta: 11 novembre 2021].
  11. Casas, Ferran. «L'hora de passar pàgina al cofoisme per sacsejar la política lingüística | NacióDigital». Nació Digital, n.d. [Consulta: 11 novembre 2021].