Esteve Monegal i Prat

(S'ha redirigit des de: Esteve Monegal)

Esteve Monegal i Prat (Barcelona, 1 de maig de 1888 - 23 de desembre de 1970[1]) fou un escultor i empresari.[2]

Infotaula de personaEsteve Monegal i Prat
Biografia
Naixement1r maig 1888 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 1970 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEmpresari, dissenyador i escultor Modifica el valor a Wikidata
Monument a Joan Alcover, 1928, Palma de Mallorca.

BiografiaModifica

Va néixer al carrer Montcada de Barcelona, fill de Ramon Mogenal i Nogués (1861-1942) i de la seva esposa, Assumpta Prat i Vila.[3]

Deixeble de Francesc d'A. Galí, va ser un dels més entusiastes promotors de l'Escola Superior dels Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya, en la que va ser professor d'escultura. Membre del grup modernista tardà Guayaba, publicà articles teòrics a El Poble Català, Art Jove, La Publicidad, etc. i col·laborà amb dibuixos satírics, amb pseudònim, a la revista Or i Grana (1906-07).

Fou secretari del Cercle Artístic de Sant Lluc. Amplià estudis a París (1911-12), on seria deixeble de Josep Clarà. Evolucionà cap a un classicisme molt depurat, que va fer d'ell durant un temps l'escultor català més ortodoxament noucentista. De la seva obra, centrada sobretot en nus femenins i retrats, destaca Noia que es pentina del 1914, al vestíbul de la fàbrica Myrurgia, i col·laborà amb l'arquitecte Rafael Masó, figura central del Noucentisme a Girona. El 1917 hagué de fer-se càrrec del negoci familiar de perfumeria, que l'acabà convertint en una empresa -Myrurgia- d'ambit internacional, en la que aplicà el seu gust artístic vetllant personalment -i a través de dissenyadors triats per ell- el disseny dels flascons, envoltoris i publicitat. Tot i que la seva tasca industrial l'apartà de l'escultura, en la seva maduresa realitzà algunes imatges religioses, que són a les esglésies parroquials de Santa Coloma de Farners i a la de Santa Anna de Barcelona.

A més de dirigir l'empresa, Monegal es dedica també al disseny dels flascons i estoigs per als diferents productes: així destaquen els de les fragàncies Maderas de Oriente (1929) o Yànhia (c.1935).[4]

ReferènciesModifica

  1. «Necrológicas». La Vanguardia, 23-12-1971, pàg. 38.
  2. Francesc Fontbona, Esteve Monegal, artista noucentista (1888-1970), "D'Art" (Barcelona), núm. 1 (1972).«Enllaç».
  3. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1888, número de registre 2428.
  4. Fitxa al web del Disseny Hub Barcelona

Enllaços externsModifica