Esther Niubó Cidoncha

política catalana

Esther Niubó Cidoncha (Barcelona, 1 d'octubre de 1980) és una política catalana resident a Castelldefels. Politòloga especialitzada en relacions internacionals. És membre de l'executiva del Partit dels Socialistes de Catalunya. Diputada al Parlament de Catalunya en l'onzena i dotzena legislatures. Va ser directora de la Fundació Rafael Campalans entre 2013 i 2020.[1]

Infotaula de personaIl·lustre Modifica el valor a Wikidata
Esther Niubó Cidoncha
Biografia
Naixement1r octubre 1980 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputada al Parlament de Catalunya
12 març 2021 –

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputada al Parlament de Catalunya
17 gener 2018 – 21 desembre 2020 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputada al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Directora Fundació Rafael Campalans
gener 2013 –
← Albert Aixalà Blanch Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, politòloga, assessora política Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya (2002–) Modifica el valor a Wikidata

Facebook: esther.niubo Twitter (X): eniubo Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració, en l'especialització de Relacions Internacionals, per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Política Internacional per la Universitat Lliure de Brussel·les, en Comerç Exterior i Economia Internacional per la Universitat de Barcelona, i en Polítiques Públiques i Socials per la Universitat Pompeu Fabra-Johns Hopkins University.

De 2001 a 2004 va treballar com a analista a la Secretaria de Política Europea i Internacional del PSC. De 2004 a 2009 va ser assessora al Parlament Europeu. També ha col·laborat en les campanyes del PSC a les eleccions al Parlament Europeu de 2009, a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 i a les eleccions generals espanyoles de 2011.[2]

De gener de 2010 a 2012, va ser col·laboradora acadèmica del Departament de Ciències Socials d'ESADE.

El gener de 2013 va ser nomenada nova directora de la Fundació Rafael Campalans substituint a Albert Aixalà.[3] on des de 2010 va treballar com a coordinadora de Relacions Institucionals i Internacionals.

A l'abril de 2012 va publicar el llibre Europa, federalisme, socialdemocràcia XXI amb Meritxell Batet i Joan Majó. El llibre defensa la socialdemocràcia com la millor manera per fer prevaler el bé comú per sobre l'interès individual, el federalisme per fer compatibles sobiranies i interdependències, i Europa com a espai polític per fer créixer els valors compartits.[4]

Trajectòria política modifica

En desembre de 2011 en el XII Congrés del PSC va ser escollida Secretària de Política Europea del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). També va participar com a membre en la comissió responsable d'elaborar un reglament per celebrar eleccions primàries per elegir un candidat/a del PSC a presidir el govern de la Generalitat de Catalunya (2012), i va realitzar funcions de portaveu del partit (2013-2014).

En les eleccions al Parlament Europeu de maig de 2014 va ser la candidata número 2 del Partit dels Socialistes de Catalunya, i va a anar al lloc número 15 de la llista del PSOE, però no va aconseguir escó.

A juliol de 2014 va ser designada portaveu del Partit del Socialistes de Catalunya a l'equip de Miquel Iceta.[5]

A juliol de 2015 es va anunciar que Niubó ocuparà els primers llocs de la llista del PSC a Barcelona per les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre.[6] Fou escollida diputada al Parlament de Catalunya el 2015[7] i reescollida a les de 2017.[8]

Publicacions modifica

  • 2012 Europa, federalisme, socialdemocràcia XXI, Autoria: Esther Niubó, Meritxell Batet, Joan Majó. Fundació Rafael Campalans

Referències modifica