Estiu 1993
Estiu 1993 és una pel·lícula catalana del 2017 dirigida per Carla Simón.[1][2] La pel·lícula es va rodar a diverses poblacions de la Garrotxa l'estiu de 2016. Es tracta de la primera obra de la directora barcelonina, un "opera prima" que destaca pel gran nombre de nominacions i premis en festivals de cinema reconeguts internacionalment.
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Carla Simón i Pipó  |
| Protagonistes | |
| Producció | Valérie Delpierre (en)  , Stefan Schmitz (en) i María Zamora (en) |
| Guió | Carla Simón |
| Música | Ernest Pipó i Pau Boïgues |
| Fotografia | Santiago Racaj |
| Productora | Inicia Films / Avalon P.C |
| Distribuïdor | Oscilloscope (en) |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 16 juny 2017 |
| Durada | 96 min. |
| Idioma original | català |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | Comèdia dramàtica |
| Tema | dol, adopció i parental death (en) |
| Lloc de la narració | Catalunya |
| Època d'ambientació | 1993 |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
      | |
ArgumentModifica
Després de la mort dels seus pares, Frida (Laia Artigas), una nena de 6 anys, abandona Barcelona i marxa a viure al camp amb el seu oncle Esteve (David Verdaguer), la seva tia Marga (Bruna Cusí) i la seva petita filla de 3 anys Anna (Paula Robles), afrontant el primer estiu de la seva vida amb la seva nova família adoptiva. Lluny del seu entorn conegut, en ple camp, la nena haurà d'adaptar-se a la seva nova vida, cosa que no li serà gens fàcil. Durant aquest estiu, l'estiu del 1993, Frida aprendrà a acceptar la seva pena, i els seus pares adoptius aprendran a estimar-la com la seva pròpia filla.[3]
RepartimentModifica
- Laia Artigas: Frida
- Paula Blanco: Cesca
- Etna Campillo: Irene
- Bruna Cusí: Marga
- Jordi Figueras: Blai
- Dolores Fortis: Carnissera
- Titón Frauca: Cambrera
- Cristina Matas: Infermera
- Berta Pipó: Tieta
- Quimet Pla: Gabriel
- Fermí Reixach: Avi
- Paula Robles: Anna
- Isabel Rocatti: Àvia
- Montse Sanz: Lola
- Tere Solà: Senyora Carnisseria
- David Verdaguer: Esteve
PremisModifica
- Agost 2017: seleccionada pels Oscars.
- 2017: Festival de Berlín: Millor Òpera Primera, Gran Premi del Jurat Int. (Secc. Gen. KPlus)
- 2017: Festival de Màlaga: Biznaga d'or, Premi Feroç de la crítica
- 2017: 10a Edició del Festival Internacional de Cinema en Català:
- Millor llargmetratge.
- Premi Nova Crítica.
- 2018: Premis Goya: Millor Direcció Novella, Millor Actriu Revelació, Millor Actor de Repartiment
- 2018: Premis Gaudí: Millor Pel·lícula en llengua catalana, Millor Direcció, Millor Guió, Millor actriu de repartiment, Millor muntatge
- 2018: Premis Feroz: Millor Pel·lícula Dramàtica, Millor Direcció, Millor Guió, Millor Actor de repartiment
CríticaModifica
- Estiu 1993, el llarg camí d’una nena fins a les llàgrimes [4]
- "Retrata amb hipnòtica capacitat d'observació ... una pel·lícula plena de sensibilitat i bellesa"[5]
- "El resultat és brillant, lluminós... Laia Artigas, resumeix en la seva mirada l'exploració que la realitzadora fa amb la càmera sobre el seu propi aprenentatge emocional. (…) Puntuació: ★★★★ (sobre 5)" [6]
- "'Estiu 1993' és un autèntic prodigi de delicadesa expressiva recorregut per una sensibilitat tan lluminosa com cruel que desarma i atrapa, encongeix per dins. És una pel·lícula meravellosa." [7]
ReferènciesModifica
- ↑ «La pel·lícula «Estiu 1993» triomfa a la Berlinale amb dos premis». Nació Digital, 18-02-2017.
- ↑ «‘Estiu 1993’, de Carla Simón, triomfa per partida doble a Berlína». Ara, 18-02-2017.
- ↑ «Estiu 93». Allociné.
- ↑ «Estiu 93». Ara.
- ↑ Salvá, Nando «Estiu 93». El Periódico.
- ↑ Casas, Quim «Revelació emocional». El Periódico.
- ↑ Martínez, Beatriz «Un auténtico prodigo de delicadeza expresiva». Fotogramas.