Obre el menú principal

La paraula "estratificació" està formada amb arrels llatines i significa "acció i efecte de posar en capes". Els seus components lèxics són: stratus (coberta de capes), facere (fer), més el sufix -ció (acció i efecte).[1]

La paraula "social" ve del latin socialis i significa "pertanyent a la comunitat de persones". Els seus components lèxics són: socius (company), més el sufix -al (relatiu a).[2]

L'estratificació social fa referència a la categorització dels individus d'una societat en classificacions de nivells socioeconòmics a partir de factors com la riquesa, l'ingrés, la raça, l'educació i el poder.[3]

Només cal que ens fem una imatge de la paraula estratificació en l'àmbit de la geografia. Les diferents capes verticals que es troben en el terreny, anomenades estratificació, són una bona manera de visualitzar l'estructura social. Les capes de la societat estan fetes de persones i els recursos de la societat es distribueixen de manera desigual a través de les diferents capes. Les persones que tenen més recursos es troben en la capa superior de l'estructura social de l'estratificació. Els altres grups de persones descendeixen progressivament, del mateix mode que els recursos, representant les capes inferiors de la societat.

Cal apuntar i tenir clar que l'estratificació no es refereix a les desigualtats individuals, sinó a les desigualtats sistemàtiques basades en la pertinença al grup, les classes, etc. L’estructura de la societat afecta la posició social d’una persona. Encara que els individus poden recolzar o lluitar contra les desigualtats, l’estratificació social és creada i recolzada per la societat en general.

Per exemple, en un sistema de castes, les persones neixen en grups desiguals, basant-se amb l'estat en què es trobaven els seus pares (estratificació) i resten en aquests grups durant la resta de la seva vida. Durant molts anys, el sistema de castes més conegut ha estat el de l'Índia, i, amb ajuda de les religions, acceptaven el destí de la vida mitjançant la pertinença a les castes.

Els factors que defineixen l'estratificació varien en diferents societats. En la majoria de les societats, l'estratificació és un sistema econòmic, basat en la riquesa , el valor net dels diners i els actius que té una persona, i els ingressos , els salaris d'una persona o els dividends d'inversió. Si bé les persones es classifiquen regularment en funció del rics o pobres que són, altres factors importants influeixen en la posició social. Per exemple, en algunes cultures, la saviesa i el carisma es valoren, i les persones que les tenen són més venerades que les que no les tenen. En algunes cultures, els ancians són estimats; en uns altres, els ancians són menyspreats o passats per alt. Les creences culturals de les societats sovint reforcen les desigualtats de l'estratificació.


Un determinant clau de la posició social és la posició social dels nostres pares. Els pares tendeixen a passar la seva posició social als seus fills. Les persones hereten no només la posició social, sinó també les normes culturals que acompanyen un cert estil de vida. Ells comparteixen això amb una xarxa d'amics i familiars. La posició social es converteix en una zona de confort, un estil de vida familiar i una identitat. Aquesta és una de les raons per les quals els estudiants universitaris de primera generació no ho fan tan bé com a altres estudiants.


Tipus de sistemes d'estratificació socialModifica

Els sociòlegs distingeixen entre dos tipus de sistemes d'estratificació. Els sistemes tancats acomoden poc canvi en la posició social. No permeten que les persones canviïn de nivell i no permeten relacions socials entre nivells. Els sistemes oberts, que es basen en l'assoliment, permeten el moviment i la interacció entre capes i classes. Els diferents sistemes reflecteixen, emfatitzen i fomenten certs valors culturals i donen forma a les creences individuals.

L'esclavitud és una relació de propietat entre un amo que té els drets legals sobre l'altre o altres. És la forma més extrema de desigualtat social, en què la mancança dels elements principals de la vida de l'individu no existeixen, fins al punt que l'individu no té cap dret.

A la casta, la societat es divideix en categories jerarquitzades segons la seva importància social, molt relacionat amb les creences religioses. No existeix la mobilitat individual, però un grup sencer pot desplaçar-se a un estrat superior. Un dels sistemes de castes més conegut és l'hindú on la societat es divideix en quatre categories jerarquitzades, representa la desigualtat extrewma entre els grups delimitats segons el naixement. Obeeix a factors múltiples, que no són fàcils de determinar, en els quals es barregen la tradició, la concepció religiosa, la distribució de la feina, la mateixa fragmentació de la societat hindú i la pervivència d'una econimia tradicional, en la qual el sistema de castes constitueix el mecanisme essencial per a l'intercanvi de mercaderies i de servies assignats rígidament a cada casta.

A l'estament o estat es diferencien entre tres estrats: aristocràcia i noblesa (poder polític), clergat (poder religiós) i serfs (esclaus, súbdits, persones sobre les quals els altres exerceixen el seu poder). Cada estrat té uns drets i obligacions legals diferents establertes per la legislació. Els estaments d l'Europa medieval estaven ben delimitats en l'aspecte legal, en l'econòmic i en el polític. Corresponia a cada estament un cos legislatiu diferent, en el qual s'establien els drets i els deures propis, i fins i tot la diversitat de les penes que els havien de ser aplicades pels mateixos delictes.

Al sistema de classes, la classe social es pot definir com l'agrupament d'individus amb similars recursos econòmics i forma de viure. Es basen en les diferències econòmiques entre els grups d'individus i en les desigualtats en el control dels recursos materials. Un exemple és la desigualtat en el salari i condicions de treball que afecten a tota una categoria específica. En aquesta classificació, una classe no s'estableix per posicions jurídiques, religioses o heretades. Els seus límits són difosos.

PrincipisModifica

El concepte d'estratificació social en grups econòmics es basa en quatre principis bàsics.

UniversalitatModifica

Com a "universal", en realitat, es pot considerar pertanyent a un dels següents quatre sistemes d'estratificació esmentats: esclavitud, casta, estament o sistema de classes.[4] No té en compte altres sistemes.

El sistema considera que l'estratificació social és "universal" des de l'inici de l'agricultura i la ramaderia[5] i que abans de la revolució neolítica no existia cap estratificació social.

Considerant l'estratificació una conseqüència de l'organització social per a la producció de béns i diners, que els caçadors-recol·lectors vivien en una economia de subsistència, i no de producció, i que tampoc hi havia una diferenciació d'activitats ni una subordinació.

Segons Lenski, la desigualtat en una societat ve donada pel nivell tecnològic i la quantitat de béns excedents. Com més alt és el nivell de la tecnologia, major és la quantitat de béns excedents i serveis produïda.

EternitatModifica

Aquest model suposa que l'estratificació és infinita en el temps, es transmet de generació en generació i és adquirida (apressa). Serveix únicament si es considera que sempre hi haurà diferents classes o estatus i accepta que alguns individus es moguin d'un al'altre en alguns casos solament: no a l'esclavitud; a les castes no existeix la mobilitat individual però sí la sanscritització[6] o adopció de la dieta i els indicadors culturals de castes superiors, que permet la posterior reclamació en bloc després de generacions; als estats feudals el model considera que hi havia mobilitat individual a partir de matrimonis entre individus de diferents estats; i segons el model, al sistema de classes hi ha més oportunitats de mobilitat social individual que als altres tres.[7]

HomogeneïtatModifica

L'estratificació social assumeix homogeneïtat dels individus d'un mateix estrat, és a dir, que és un tret de la societat que no només implica desigualtats entre individus, o sigui a les relacions, sinó que alhora té una influència en l'individu mateix: en el seu comportament, creences, valors, actituds que solen ser compartits entre els estrats.

Identitat entre individu, estatus social i estratModifica

En l'estratificació social té un paper molt important el rol i estatus social de l'individu. Per rol entenem el comportament que en una societat determinada cal esperar d'una persona en relació amb un estatus.

L'estatus és la posició (superior o inferior) d'un individu dins d'un grup social pel fet que és dipositari d'un cert honor o prestigi social i que implica un estil de vida determinat.[8]

Per tant, per a aquest model, un individu amb un estatus superior té un poder, riquesa o autoritat més gran que una persona amb un estatus inferior, i d'aquesta persona amb un estatus superior s'espera d'ell un determinat comportament.

Estratificació social i el gènereModifica

El gènere és un dels exemples més profunds d'estratificació. Fins i tot abans que la classe com a marcador d'estratificació social comences, existeixen desigualtats de gènere. El gènere d'un individu, com el de la seva classe, casta i uns altres, determina les seves oportunitats i oportunitats de vida. Els individus que pertanyen al gènere femení tenen un accés desigual als recursos i institucions, la qual cosa determina el seu estatus en la societat en comparació amb el gènere masculí. L'estratificació de gènere es manté en una societat patriarcal a través del procés de socialització de gènere. Aquest procés socialitza a homes i dones per a ocupar posicions dominants i subordinades respectivament.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «ESTRATIFICACIÓN, radicación». [Consulta: 20 gener 2019].
  2. «SOCIAL, radicación». [Consulta: 20 gener 2019].
  3. «estratificació social | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 gener 2019].
  4. Giddens, Anthony(2000). Sociología. Madrid. Ed. Alianza
  5. Gonzalez Lago, David. Breve historia de la desigualdad y de la estratificación social. nº22 sept 2009. Cordoba. ISSN 1988-6047
  6. Bohannan, Paul (2010). Para raros, nosotros. Introducción a la antropología cultural. Madrid. Ed.Akal
  7. Giddens, A.(2000). Sociología. Ciencias sociales. Ed. Alianza. Madrid
  8. S. Cardús (coord.) (1999) La mirada de sociòleg: Què és, què fa, què diu la sociologia, Barcelona: Ediuoc

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica