Estreleira

L'estreleira és una bandera que simbolitza la lluita per la independència i autodeterminació de Galícia,[1] a l'estil de l'estelada, l'estrelada valenciana, l'estrelada aragonesa o l'asturina. És una modalitat semblant a la bandera de franja blava i és utilitzada pel nacionalisme d'esquerres,[1][2] amb un estel vermell al bell mig. L'estel vermell fou creat per militants comunistes de la Unió del Poble Gallec cap als anys 1960, recordant l'estel solitari de la bandera de Cuba adoptat després de la independència d'Espanya.[3] Tots els partits nacionalistes de Galícia (Nos-UP, FPG, BNG...) l'utilitzen com a símbol.[4] A més, el BNG l'ha introduït en el seu logotip.[3] No disposa d'unes mides precises i l'estel a vegades es troba en el centre com també alineat amb la franja blava.[5]

Infotaula de banderaEstreleira
Bandeira galega nacionalista.svg

Sobrenom: Bandeira da Patria
Detalls
Tipusbandera Modifica el valor a Wikidata
ProporcionsNo disposa de proporcions fixes.
DescripcióBandera de Galícia canviant l'escut per una estrella roja.
Subjectes representatscamper, banda i estrella roja
ColorsBlanc, blau fluix i roig.
DissenyadorMilitants comunistes de la Unió del Poble Gallec

Història i característiquesModifica

L'estrella vermella de les cinc puntes va ser afegida per militants comunistes de la Unió do Povo Galego (UPG) a la dècada dels anys 60, recordant la "estrella solitària" de la bandera de Cuba,[6] adoptada després d'independitzar d'Espanya, si bé l'estrella cubana és blanca, i no vermella.

La primera vegada que s'insereix una estrella al centre de la bandera gallega és en un disseny de Castelao previ a la Guerra Civil Espanyola. En ell l'estrella no era vermella, sinó blanca o platejada. Dècades més tard va ser substituïda per l'estrella vermella.

Segons investigadors d'una fundació pròxima a CCOO i el Partit Comunista de Galícia (PCG), aquesta bandera va ser usada primerament per militants de la secció guerrillera del Partit Comunista d'Espanya (PCE) a Galícia, als anys 40,[7][8] sent cap de la guerrilla Antonio Seoane Sánchez i secretari de l'PCE a Galícia (el PCG no es crearia com a tal fins a dues dècades després) José Gómez Gayoso, mentre que els nacionalistes usaven des de la creació del Partit Galeguista (PG) una bandera gallega amb una estrella groga al centre.

Avui s'usa com a reclam en la defensa de l'independentisme, majoritàriament, encara que organitzacions no explícitament independentistes com el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) també la utilitzen. Tots els partits nacionalistes gallecs d'esquerra utilitzen aquesta bandera. És utilitzada en les manifestacions populars de forma reivindicativa.[1] També és utilitzada en les mobilitzacions dels sindicats CIG i CUT.[9]

El seu disseny és el mateix que el de la bandera gallega oficial, amb l'estrella vermella que ha de quedar sempre al centre, alineada amb la franja blava.[9]

Ara per ara, el primer ús documentat de l'estrella data de 1936,[8] quan va atacar el Batalló Gallec del 5è Regiment. Això està acreditat per Xosé Luis Méndez Ferrín[10]:

"A la zona republicana, pel que sabem, es van organitzar tres unitats nacionals gallegues: el Batalló de Galícia (Astúries), el Batalló Celta (Exèrcit del País Basc) i el Batalló de Galícia (5è Regiment). Estaven comandats, respectivament, pels comandants Moreno, Fernández i Esturao. El coronel, llavors general, Enrique Líster, de Calo-Teo, que estava al comandament del 5è Regiment, estava orgullós de la seva unitat i volia que portés una bandera gallega amb l'estrella vermella. Em diuen que Ramón Esturao el va donar al museu Carlos Maside de Sada. Ho fa referència Farruco Sesto Novás en el seu poema "Homenatge a la bandera del poble."[11]

En pràcticament totes les organitzacions històriques i actuals del nacionalisme gallec d'esquerres, i també en algunes organitzacions socialistes i comunistes a favor de l'autodeterminació, l'ús de l'estel vermell de cinc puntes, inclòs a la bandera i altres elements simbòlics representatius, és hegemònic. L'impuls definitiu per a la normalització d'aquest simbolisme va ser l'activisme clandestí de la UPG als anys seixanta i setanta.[12]

El 4 de Setembre del 2019 la oposició de Galícia (PPdeG,...) condemnà que es prohibeixi la estreleira als estadis.[13]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «'Souvenir' nacionalista». [Consulta: 27 novembre 2017].
  2. Chumbo para resucitar aos fusilados.
  3. 3,0 3,1 Herreros Agüí, Sebastián. «Centenario de la bandera estelada» (en castellà). [Consulta: 29 desembre 2015].
  4. Galiza Nova dice que el Concello les obligó a trasladar su homenaje a la «Estreleira». la voz de galicia
  5. Crexell, Joan. Origen de la Bandera Independentista. El Llamp, 1984. ISBN 978-84-86066-35-2. 
  6. Axeitos, Xosé Luís (2017). Manuel Antonio, unha vida en rebeldía. Edicións Xerais. ISBN 978-84-9121-188-4.  p. 116 ISBN 978-84-9129 - 188-4
  7. Pri La Stelo: Militista simbolo
  8. 8,0 8,1 «Primeira Linha em rede 2.0 » [MEMÓRIA COMUNISTA GALEGA Henrique Líster]». primeiralinha.org (en portuguès). Consultat el 17-12-2017.
  9. 9,0 9,1 Galega, Diáspora. «ESPALLANDO ALÉN: Historia banderas de Galicia», 25-04-2011. [Consulta: 26 novembre 2019].
  10. Real Academia Galega
  11. Xosé Luís Méndez Ferrín (23-X-2010). ""Homenaxe á bandeira do pobo", en No Fondo dos Espellos dentro do supl. do Faro de Vigo".
  12. Os deportistas galegos subiron a bandeira estreleira ao podio para celebrar a súa vitoria.
  13. Pontevedra, Diario de. «La oposición condena que se prohíba la 'estreleira' en estadios como Pasarón» (en castellà), 04-09-2019. [Consulta: 26 novembre 2019].

BibliografiaModifica