Estremida memòria

Novel·la de Jesús Moncada, publicada l’any 1997.

Estremida memòria és una novel·la de Jesús Moncada, publicada l'any 1997.[1] «Novel·la sobre el temps i la memòria», com va presentar-la Pere Gimferrer, va obtenir el Premi Joan Crexells i el de la Crítica Serra d'Or. Ha estat traduïda al castellà i al francès.[2]

Infotaula de llibreEstremida memòria
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJesús Moncada i Estruga Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Publicació1997 Modifica el valor a Wikidata
Premis
PremisPremi Joan Crexells de narrativa (1997)
Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig (1998) Modifica el valor a Wikidata
Jesús Moncada

Argument de l'obraModifica

El tema de la novel·la s'adreça als crims del 25 d'agost de 1877, quan, entre Casp i Mequinensa, a la partida de la Vallcomuna, fou assaltat i mort un recaptador d'impostos escortat per una parella de la Guàrdia Civil. El crim trasbalsà la Franja de Ponent que encara recordava els fets recents de la Tercera Guerra Carlina i l'enrenou de la Restauració borbònica de 1874.

 
Poble Vell de Mequinensa vora l'Ebre

El trasbals es convertí en una nova tragèdia quan els presumptes culpables van ser descoberts i sotmesos immediatament a un judici sumaríssim ple d'irregularitats. Un record intensament dramàtic que encara s'omple d'ombres, passats més de cent anys, raó per la qual es mantenen versions deformades per la llegenda, per les truculències dels romanços de cec i per una por col·lectiva guardada en el secret de les famílies entre boires de culpabilitat i misteri.[3]

Estructura de l'obraModifica

L'estratègia constructiva d'Estremida memòria parteix del manuscrit trobat que, en aquest cas, és la relació anotada dels fets per un dels protagonistes del 1877: l'escrivent del jutjat de Casp que va seguir tot el detall de la tragèdia. Però Moncada no usa el document en el sentit tradicional dels manuscrits trobats i opta per moure el relat entre dos temps narratius: el del manuscrit, és a dir, el rigor documental d'uns fets que es van moure entre l'agost i el novembre del 1877, i un segon temps narratiu aportat per una veu contemporània que coneix la veritat del cas per tradició familiar i és qui ha facilitat al novel·lista una còpia del text de l'escrivent del jutjat de Casp.

Aquesta veu d'ara pertany a un tipus tafaner i divertit, que participa com a comentarista en la construcció de la novel·la i hi va afegint postil·les i raonaments marginals d'enorme interès. És, d'altra banda, una veu d'ajuda al lector, sobretot a l'inici de la novel·la, quan els actors del drama només són una coral de veus i ombres desconegudes que es mouen per paisatges emboirats i nocturns. En el fil d'aquest doble exercici narratiu i complementari, la història es va aclarint i queden al descobert la colla d'interessos vinculats a la tragèdia de la Vallcomuna.

Estremida memòria reconstrueix els fets de 1877 amb una tècnica similar a la de Camí de sirga. Del fons del relat, en surt el mosaic d'una Mequinensa del darrer terç del segle xix, que treballa les mines de lignit, fa el transport d'homes i mercaderies per l'Ebre i és habitada pels avantpassats de les nissagues que transiten per tota la narrativa moncadiana. En el seu conjunt, donen vida a un retaule acolorit i viu, amb problemes, grandeses i secrets familiars, històries creuades, misteris i velles rivalitats.[3]

ReferènciesModifica

  1. Batet, Mònica. «Estremida memòria». Núvol, 21-06-2013. [Consulta: 13 abril 2020].
  2. Obiols, Isabel «Jesús Moncada presenta la traducción al castellano de "Estremida memòria"». El País [Madrid], 22-09-1999. ISSN: 1134-6582.
  3. 3,0 3,1 «Estremida memòria». Diccionari de la literatura catalana. [Consulta: 13 abril 2020].

Enllaços externsModifica