Estreptomicina

compost químic

L'estreptomicina és un antibiòtic, el primer a ser descobert d'una família de medicaments anomenats aminoglicosídics i el primer antibiòtic que va servir per lluitar contra la tuberculosi. Deriva del actinobacterium Streptomyces griseus i és un antibiòtic antibacterià. L'estreptomicina no es pot prendre per via oral, ha de ser administrat per injeccions intramusculars regulars. Un efecte secundari d'aquest medicament és que pot conduir a la pèrdua d'un cert nivell d'oïda.

Infotaula de fàrmacEstreptomicina
Malaltia objectebrucel·losi, pesta septicèmica, endocarditis infecciosa, tularèmia, carboncle i pesta bubònica Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria D per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològicfàrmac antituberculós i aminoglicòsid Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCJ01GA01, A07AA04 i J01GA Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC21H39N7O12 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular581,266 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS57-92-1 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)19649 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS10923 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB01082 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider18508 Modifica el valor a Wikidata
UNIIY45QSO73OB Modifica el valor a Wikidata
KEGGD08531 i C00413 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI17076 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL372795 Modifica el valor a Wikidata
NIAID ChemDB07346 Modifica el valor a Wikidata
PDB ligand IDSRY Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.000.323

Mecanisme d'acció

modifica

L'estreptomicina és un inhibidor de la síntesi de proteïnes. Actua fent que no es pugui sintetitzar la proteïna S12 a través de no permetre que la subunitat del ribosoma bacterià S30 s'uneixi amb la part de l'ARN transferencia que li pertoca (formilmetionil-RNAt). Això evita la iniciació de la síntesi de proteïna i condueix a la mort totes les cèl·lules microbianes. Els éssers humans tenim ribosomes estructuralment diferents dels bacteris cosa que permet que l'antibiòtic sigui selectiu pel bacteri. Tot i això, en concentracions baixes l'estreptomicina només inhibeix el creixement del bacteri. Això ho fa induint ribosomes de procariota perquè la cèl·lula mal interpreti el RNAm.

Història

modifica

L'estreptomicina va ser aïllada el 19 d'octubre de 1943 per Albert Schatz, un estudiant de graduat, en el laboratori de Selman Abraham Waksman en la Universitat Rutgers. Waksman i el seu laboratori van descobrir diversos antibiòtics com actinomicina, clavacina i estreptomicina, griseina… De tots aquests, estreptomicina i neomicina van tenir un ús extens en el tractament de diverses malalties infeccioses. L'estreptomicina va ser el primer antibiòtic que podia ser usat per curar la tuberculosi.

Tractament de malalties

modifica
  • Tuberculosi en combinació amb altres medicaments anti TB. Aquest no és habitualment el primer tractament en línia, excepte en poblacions mèdicament poc desenvolupades, on el cost dels tractaments més cars està prohibit.
  • La plaga (Yersinia pestis): Històricament ha estat tractada amb estreptomicina com a primer tractament en línia. Per aquesta raó és aprovat per l'administració de fàrmacs i aliments dels Estats Units.
  • Endocarditis infecciosa causada per "enterococcus" quan l'organisme no és sensible a "Gentamicin"
  • En la medicina veterinària, l'estreptomicina és el primer antibiòtic de línia per utilitzar contra els bacteris gran negatiu en animals grans (cavalls, bestiar, ovelles…) Comunament es combina amb la penicil·lina "procaine" per una injecció intramuscular.

Mentre tradicionalment l'estreptomicina s'administra intramuscularment (realment en molts països només està permès administrar-la d'aquesta manera), el medicament pot ser administrat intravenosament també.

Experiments de selecció de bacteri

modifica

Quan cultivem en un medi on hi ha estreptomicina, algunes bacteris com E. Coli depenen de l'expressió del gen aadA per sobreviure (Joung et al., 2000). Així, un brot de E. Coli adequadament dissenyat pot ser combinat amb un medi que contingui estreptomicina i, d'aquesta forma, seleccionar només el bacteri que rep una interacció encertada en experiments de selecció de dos híbrids i en experiments derivats de mètodes de detecció híbrida. L'estreptomicina és un antibiòtic que inhibeix tant bacteris grams positius com bacteris grams negatius i, per tant, un antibiòtic d'ampli espectre molt útil.

Pesticides

modifica

L'estreptomicina també s'utilitza com un pesticida per combatre el creixement de bacteris, fongs i algues. Aquesta substància controla les malalties provocades per bacteris i per fongs de certes fruites, verdures, llavors i collites ornamentals. I també pot controlar el creixement d'algues en aquaris o fonts ornamentals. Un dels usos més importants és el control del foc bacterià en pomeres i perers. Com en l'àmbit mèdic, la utilització massiva d'aquest fàrmac com a pesticida pot desenvolupar resistència enfront d'ells.

Referències

modifica
  1. Streptomycin in Patients with Tuberculosis." Pharmacotherapy 21(9):1037-1045, 2001. Retrieved on July 7, 2008.
  2. Streptomycin in pregnancy and breastfeeding: Drug safety." Drug Safety Site, 2006. Retrieved on July 7, 2008.
  3. Singh B., Mitchison, D.A. (1954). "Bactericidal activity of streptomycin and isoniazid against tubercle bacilli". British Medical Journal 1 (4854): 130–2. doi:10.1136/bmj.1.4854.130. PMID: 13106497. PMID: 13106497.
  4. Donald Voet and Judith G. Voet, Biochemistry 3rd edition, 2004, page 1341, ISBN 0-471-19350-X (cloth)
  5. Comroe JH (1978). "Pay dirt: the story of streptomycin. Part I: from Waksman to Waksman". Am Rev Respir Dis 117 (4): 773–781. PMID: 417651.
  6. D'Arcy Hart P (August 1999). "A change in scientific approach: from alternation to randomised allocation in clinical trials in the 1940s". BMJ (Clinical Research Ed.) 319 (7209): 572–3. PMID: 10463905.
  7. Zhu M, Burman WJ, Jaresko GS, et al. (2001). "Population pharmacokinetics of intravenous and intramuscular streptomycin in patients with tuberculosis". Pharmacotherapy 21 (9): 1037–1045. doi:10.1592/phco.21.13.1037.34625. PMID: 11560193