Estret de Hudson

L'estret de Hudson uneix l'Oceà Atlàntic amb la badia de Hudson a Canadà. Aquest estret es troba entre l'illa de Baffin i la costa septentrional del Quebec, sent el seu límit oriental el que marca l'illa Resolution i el Cap Chidley. L'estret fa uns 720 km de llarg, amb una amplada que varia entre els 240 km, en el seu punt més ample, i els 64 km, en el seu punt més estret.[1]

Infotaula de geografia físicaEstret de Hudson
(en) Hudson Strait Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusEstret Modifica el valor a Wikidata
EpònimHenry Hudson Modifica el valor a Wikidata
Part debadia de Baffin
oceà Àrtic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaQuebec (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 62° 29′ 36″ N, 71° 57′ 43″ O / 62.493333333333°N,71.961944444444°O / 62.493333333333; -71.961944444444
Afluent
Conca hidràulicaArctic Ocean drainage basin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida125 (amplada) × 750 (longitud) km
Estret de Hudson, Nunavut, Canada.
  Quebec

GeografiaModifica

L'estret de Hudson connecta, a l'est, l'estret de Davis (oceà Atlàntic) amb dues grans masses d'aigua situades al seu extrem occidental: al sud-oest la gran badia de Hudson, i al nord-oest la Conca de Foxe, a través del canal de Foxe. Separa la península de Foxe, a la costa meridional de l'illa de Baffin, de la península d'Ungava, a la costa septentrional de la província del Quebec. A l'entrada oriental hi ha el cap Chidley i l'illa Resolution (1.015 km ²) i a l'occidental, tres grans illes, illa Nottingham (1.372 km ²), illa Salisbury (804 km ²) i illa Mill (181 km ²). A l'estret hi ha d'altres grans illes: illa Charles (235 km ²), pròxima a la costa meridional, illa Big (756 km ²), propera a la ribera septentrional i illa Akpatok, al sud-est, al centre de la boca de la gran badia d'Ungava.

HistòriaModifica

L'estret va ser parcialment explorat el 1578 pel navegant anglès Sir Martin Frobisher. Va ser travessat totalment per primera vegada el 1610, pel també explorador anglès Henry Hudson, a bord del vaixell britànic Discovery. Durant molt de temps va ser considerat l'accés principal a l'anhelat pas del Nord-oest i posteriorment es va convertir en la ruta principal pels vaixells de la Companyia de la Badia de Hudson.

BibliografiaModifica

  • Allard, Michel, Baolai Wang, and Jean A Pilon. 1995. "Recent Cooling Along the Southern Shore of Hudson Strait, Quebec, Canada, Documented from Permafrost Temperature Measurements". Arctic and Alpine Research. 27, no. 2: 157.
  • Andrews, J. T., and D. C. Barber1. 2002. "Dansgaard-Oeschger Events: Is There a Signal Off the Hudson Strait Ice Stream?" Quaternary Science Reviews. 21, no. 1-3: 443–454.
  • Barr, W. 1994. "The Eighteenth Century Trade between the Ships of the Hudson's Bay Company and the Hudson Strait Inuit". Arctic. 47, no. 3: 236.
  • Campbell, N. J. The Oceanography of Hudson Strait. [S.l.]: Atlantic Oceanographic Group, 1958.
  • Easton, A. K. Tides of Hudson Strait. Dartmouth, Nova Scotia: Bedford Institute of Oceanography, 1972.
  • Gaston, A. J. Seabird Investigations in Hudson Strait Report on Activities in 1980. OLABS Program report. [Canada]: Canadian Wildlife Service, 1981.
  • Payne, F. F. Eskimo of Hudson's Strait. Toronto?: s.n.], 1889. ISBN 0-665-09301-2
  • 2005. "A Sentry at the Atlantic Gateway – An Experimental Mooring Monitors Water Flow Through Strategic Hudson Strait". Oceanus. 44, no. 3: 30.

ReferènciesModifica

  1. Trémaudan, Auguste Henri de Trémaudan. The Hudson Bay road (1498–1915). Digitized 10 July 2008. J.M. Dent, 1916, p. 50. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estret de Hudson