Obre el menú principal

L'estruç de Somàlia [1] (Struthio molybdophanes) és un gran ocell no volador de la família dels estruciònids (Struthionidae) que s'ha considerat conespecífic amb la resta d'estruços però que el Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.8, 2011) considera una espècie de ple dret arran els treballs de Miller et al (2010).[2]

Infotaula d'ésser viuestruç de Somàlia
Struthio molybdophanes
Somali ostrich.jpg
Mascle
Estat de conservació
Status iucn3.1 VU-ca.svg
Vulnerable
UICN 22732795
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreStruthioniformes
FamíliaStruthionidae
GènereStruthio
EspècieStruthio molybdophanes
Reichenow, 1883
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic Struthio camelus molybdophanes
Modifica les dades a Wikidata

L'anàlisi de l'ADN mitocondrial dels diferents taxons del gènere Struthio, incloent l'extint estruç àrab (S. c. syriacus) ha mostrat que l'estruç somali és filogenèticament la més apartada de les variants, i sembla que es va separar de la resta dels taxons fa uns 3,6-4,1 milions d'anys.[3][4]

Hàbitat i distribucióModifica

Habita terrenys amb vegetació més densa que el seu veí, l'estruç massai (S. c. massaicus), amb una distribució que abraça l'est d'Àfrica, des del nord-est d'Etiòpia i Somàlia, al nord-est de Kenya, ocupant aproximadament l'àrea coneguda com la Banya d'Àfrica.[5]

MorfologiaModifica

Similar a la resta d'estruços, la pell del coll i les cuixes és de color gris-blau (en comptes de rosat), esdevenint blau brillant en els mascles durant l'època d'aparellament. El coll no té el típic anell blanc ampli, i les plomes de la cua són de color blanc. Les femelles són lleugerament més grans que els mascles i el seu plomatge marró és similar al de les femelles dels altres estruços.[5][6]

AlimentacióModifica

L'estruç somali s'alimenta en major part dels arbusts que altres estruços, més herbívors.[3]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estruç de Somàlia  
  1. Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Termcat
  2. Joshua M. Miller, Sara Hallager, Steven L. Monfort, John Newby, Kelley Bishop, Scott A. Tidmus, Peter Black, Bill Houston, Conrad A. Matthee i Robert C. Fleischer. Phylogeographic analysis of nuclear and mtDNA supports subspecies designations in the ostrich (Struthio camelus). Conservation Genetics, 2011, Volum 12, N. 2, Pag. 423
  3. 3,0 3,1 Stephanie Freitag i Terence J. Robinson (1993). "Phylogeographic patterns in mitochondrial DNA of the Ostrich (Struthio camelus).". The Auk 110 (3): 614–622.Full PDF
  4. Terence J. Robinson i Conrad A. Matthee (1999). "Molecular genetic relationships of the extinct ostrich, Struthio camelus syriacus: consequences for ostrich introductions into Saudi Arabia.". Animal Conservation 2 (3): 165–171. doi:10.1111/j.1469-1795.1999.tb00062.x.
  5. 5,0 5,1 Shanawany, M.M.; & Dingle, John. (1999). Ostrich production systems, Part 1. Food and Agriculture Organisation. pp. 12. ISBN 9789251043004.
  6. Roots, Clive. (2006). Flightless birds. Greenwood Press. pp. 26. ISBN 0313335451.