Estudi op. 10, núm. 6 (Chopin)

L'"Estudi op. 10 núm. 6", en mi bemoll menor, és un dels dotze Estudis op. 10 per a piano compostos per Frédéric Chopin. L'estudi desenvolupa el fraseig i l'estructura melòdica mitjançant difícils passatges amb nombroses alteracions. LA indicació de tempo, errante, indica que s'ha de tocar amb una velocitat moderada. Les frases i les alteracions fan d'aquest un estudi desafiant per a l'intèrpret.

Infotaula obra musicalEstudi op. 10, núm. 6
Forma musicalestudi Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatmi bemoll menor Modifica el valor a Wikidata
Indicació de tempoAndante Modifica el valor a Wikidata
CompositorFrédéric Chopin Modifica el valor a Wikidata
Llenguacontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióB. B 57
catàleg Chomiński C 19 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Estudis, Op. 10
Musicbrainz: 8341d69f-e587-3bf7-afb0-ea0190821828 Allmusic: mc0002493287 Modifica el valor a Wikidata
Fragment de l'Estudi op. 10 núm. 6

EstructuraModifica

 
Reducció harmònica (compassos 1 - 9) per Hugo Leichtentritt

El contrapunt i la polifonia són constant al llarg de la peça, en tres veus diferents: la melodia, l'harmonia i el baix. La primera de les veus presenta la melodia de l'estudi; la segona veu, l'harmonia, que manté el mateix patró rítmic durant tota la peça, una successió constant de semicorxeres; i la tercera veu, el baix, conté en cada compàs un acord específic.

En conjunt, aquest està estructurat en tres parts: dos primers temes i una coda. El primer tema es presenta en la tonalitat de la peça, mi bemoll menor, tot i que travessa una petita zona en mi major que es va desenvolupant i porta fins al segon tema, en el qual ja s'ha arribat a una dinàmica de forte. És el segon tema, i no el primer, en el qual s'arriba a la part culminant de l'obra.[1] A la coda es produeix un retorn al primer tema i finalment l'estudi acaba amb una tercera picarda (anomenada així per la regió de França on aquest final era utilitzat popularment) en mi bemoll major.

ReferènciesModifica

  1. W. Palmer: Chopin études for the piano, p. 32, Alfred Publishing, 1992.

Enllaços externsModifica