Els estudis culturals són un model d'estudis interdisciplinaris entorn de les humanitats que pretén una aproximació a fenòmens de la cultura tradicionalment negligits per l'academicisme, o bé una visió interdisciplinària dels camps d'estudi usuals. Es basen en una crítica del cànon, que consideren etnocèntric i androcèntric, a més de massa lligat a la classe alta. Per això proposen temes d'anàlisi com la literatura popular, l'art de carrer o la visió feminista d'una lectura. Sempre relacionen l'objecte d'estudi amb el poder, seguint una línia inaugurada per Michel Foucault i el marxisme,[1] que afirma que cap producció cultural no és neutra. Igualment poden centrar-se en els estudis d'àrea.

El britànic Richard Hoggart va ser l'inventor del terme en el marc del Centre for Contemporary Cultural Studies,[2] una institució de recerca que va crear a la ciutat de Birmingham. Els estudis culturals van néixer com a estudis universitaris als anys setanta als Estats Units i posteriorment es van estendre als campus de diversos països, sovint lligats a les carreres de teoria de la literatura, humanitats i sociologia.

Es considera que els seus orígens rauen en l'obra The Uses of Literacy (1957) de Richard Hoggart, juntament amb Culture and Society i The Long Revolution de Raymond Williams o The Making of the English Working Class d'E.P. Thompson.[3]

Entre les crítiques que es fan als estudis culturals hi ha que la interdisciplinarietat no és tan nova, ni exclusivament seva; i, sobretot, es critica l'orientació postmoderna i "amb un fals biaix d'esquerres" de la majoria d'aquests estudis.[4]

Context històric

modifica

Postguerra a Gran Bretanya

modifica

Després de la Segona Guerra Mundial la Gran Bretanya estava endeutada i va haver de reconstruir la seva economia. Durant més de dos anys va ser necessari prolongar mesures com la racionalització energètica i d'aliments amb major intensitat fins i tot que durant la guerra.

La fundació dels Estudis Culturals

modifica

El terme va ser encuyat per Richard Hoggart en 1964 quan va fundar, aquest mateix any, l'anomenat Centre d'Estudis Culturals contemporanis o CCCS (Centri for ContemporanyCultural Studies) en la Universitat de Birmingham.

Fins a la seva mort al febrer de 2014 Stuart Hall, que va succeir a Hoggart, va ser el director del centre. La institució se centra especialment a analitzar una forma específica del procés social, correspondent a l'atribució de sentit a la realitat, al desenvolupament d'una cultura, de pràctiques socials compartides, d'una àrea comuna de significats.

Característiques

modifica

Ziauddin Sardar en el seu llibre Estudis culturals per tothom (2005):

  • Els estudis culturals examinen les seves matèries sn termes de pràctiques culturals i les seves relacions amb el poder.
  • Tenen l'objectiu de comprendre la cultura en tota la seva complexitat i analitzen el context político i social, que és el lloc on es manifesta la cultura.
  • Són tant objecte d'estudi com lloc de la crítica i l'acció política.
  • Traten de reconciliar la divisió del coneixement, per a superar la fractura entre un coneixement cultural "tàcit" i un altre "objectiu" (universal).
  • Es comprometen amb una avaluació de la societat moderna moral i ambos una línia de acció política radical.

Referències

modifica
  1. Fair, Hernán «Una aproximación al pensamiento político de Michel Foucault» (en castellà). Polis, 6, 1, 2010-06, pàg. 13–42. ISSN: 1870-2333.
  2. «Centro de Estudios Culturales Contemporáneos - Centre for Contemporary Cultural Studies - qaz.wiki». [Consulta: 6 novembre 2020].
  3. Google Books, Culture, media, language: working papers in cultural studies, 1972-79 By Stuart Hall, Dorothy Hobson, Andrew Lowe and Paul Willis, (1980) London: Hutchinson
  4. Clua Infante, Anna. La noció d'espai en la definició dels contextos de la recepció dels mitjans de comunicació. Una aproximació des de les perspectives crítiques dels Estudis Culturals i de la Geografia Cultural (tesi). Barcelona: Universitat Autónoma de Barcelona, 2001, p. 317. 

Vegeu també

modifica