Ethan Hayter
Ethan Hayter (Londres, 18 de setembre de 1998) és un ciclista anglès que combina el ciclisme en pista amb la carretera. Actualment corre a l'equip Ineos Grenadiers.[1] És germà del també ciclista Leo Hayter.
 (2024)  | |||||||||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 18 setembre 1998 (25 anys) Londres | ||||||||||||||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||||
| Formació | Graveney School (en)  | ||||||||||||||||||||||||||||
| Alçada | 178 cm | ||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | ciclista | ||||||||||||||||||||||||||||
| Nacionalitat esportiva | Regne Unit | ||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | ciclisme de carretera ciclisme en pista | ||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||
| Participà en | |||||||||||||||||||||||||||||
| Principals triomfs | |||||||||||||||||||||||||||||
| Curses per etapes | Volta a Polònia (2022) | ||||||||||||||||||||||||||||
| Curses d'un dia |  Campió del Regne Unit en CRI (2021, 2022) | ||||||||||||||||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||||||||||||||||
| Germans | Leo Hayter | ||||||||||||||||||||||||||||
    | |||||||||||||||||||||||||||||
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
Competint per  Regne Unit
| |||
| Ciclisme | |||
Jocs Olímpics 
| |||
| Or | Tòquio 2020 | Madison | |
| Campionat del món de ciclisme en pista | |||
| Or | Apeldoorn 2018 | Persec. per equips | |
| Or | Roubaix 2021 | Omnium | |
| Or | St-Q.-en-Yvelines 2022 | Persec. per equips | |
| Or | St-Q.-en-Yvelines 2022 | Omnium | |
| Plata | Pruszków 2019 | Persec. per equips | |
| Plata | St-Q.-en-Yvelines 2022 | Madison | |
| Bronze | Pruszków 2019 | Òmnium | |
| Bronze | Roubaix 2021 | Persec. per equips | |
| Campionats d'Europa de ciclisme en pista | |||
| Or | Glasgow 2018 | Òmnium | |
| Bronze | Glasgow 2018 | Madison | |
| Bronze | Glasgow 2018 | Persec. per equips | |
| Bronze | Apeldoorn 2019 | Persec. per equips | |
Competint per  Anglaterra
| |||
| Jocs de la Commonwealth | |||
| Plata | Gold Coast 2018 | Persec. per equips | |
| Bronze | Gold Coast 2018 | Puntuació | |
Hayter va començar a muntar al Velòdrom d'Herne Hill el 2012, als 13 anys. Del 2012 al 2016 va córrer pel club VC Londres. El 2016 es va incorporar a l'equip sènior de l'Acadèmia Britànica de Ciclisme,[2] abandonant els seus estudis de grau superior per incorporar-se al programa.[3]
Va participar en la prova de persecució per equips al Campionat del món de ciclisme en pista de 2018, on guanyà una medalla d'or.[4][5] L'agost de 2018 fitxà per l'equip Team Sky com a stagiaire fins a finals d'any[3] Aquell mes també va competir als Campionats d'Europa en Pista a Glasgow, on va guanyar medalles de bronze com a part de l'equip britànic de persecució per equips,[6] en Madison, al costat d''Oliver Wood[7] i un or individual en l'òmnium.[8]
El novembre de 2019 es va anunciar que a partir del 2020 formaria part del Team Ineos, amb un contracte de tres anys.[9] La temporada, marcada per la pandèmia de COVID-19, començà tard. Al setembre va guanyar el Giro dels Apenins, primera victòria com a professional, però una caiguda a la Gant-Wevelgem el va dur a l'hospital amb el peroné trencat.[10]
El retorn a la competició el 2021 fou molt exitós, amb diverses victòries d'etapa en curses d'una setmana, la general de la Volta a Noruega[11] i el Campionat del Regne Unit en contrarellotge. Als Jocs Olímpics de Tòquio guanyà la medalla de plata en la prova de madison del programa de ciclisme en pista.[12] Va acabar la temporada al Campionat del món en pista, on es proclamà campió del món d'òmnium.[13]
Després de guanyar la segona etapa de la Setmana Internacional Coppi i Bartali el març de 2022, Hayter va guanyar el pròleg del Tour de Romandia el 26 d'abril, la seva primera victòria en una prova de l'UCI World Tour.[14] A l'agost va guanyar la general de la Volta a Polònia,[15] i pocs dies després s'anuncià la renovació del contracte per l'equip Ineos fins a finals de 2024.[16] A l'agost disputà la seva primera gran volta, la Volta a Espanya, d'on es va veure obligat a abandonar després de donar positiu per Covid.[17]
Palmarès modifica
Palmarès en ruta modifica
- 2016
- 1r a la Kuurne-Brussel·les-Kuurne júnior
- 2018
- Vencedor d'una etapa a l'À travers les Hauts-de-France
- 2019
Campió del Regne Unit en ruta sub-23- 1r a l'À travers les Hauts-de-France i vencedor d'una etapa
- Vencedor de 2 etapes al Girobio
- Vencedor d'una etapa al Tour de l'Avenir
- 2020
- 1r al Giro dels Apenins
- 2021
- Campió del Regne Unit en contrarellotge
- Campió del Regne Unit de critèrium
- 1r a la Volta a Noruega i vencedor de 2 etapes
- Vencedor d'una etapa de la Setmana Internacional Coppi i Bartali
- Vencedor d'una etapa de la Volta a l'Algarve
- Vencedor de 2 etapes de la Volta a Andalusia
- Vencedor de 2 etapes de la Volta a la Gran Bretanya
- 2022
- Campió del Regne Unit en contrarellotge
- 1r a la Volta a Polònia
- Vencedor d'una etapa de la Setmana Internacional Coppi i Bartali
- Vencedor de 2 etapes al Tour de Romandia
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Noruega
- 2023
- Vencedor d'una etapa a la Volta al País Basc
- Vencedor d'una etapa al Tour de Romandia
Resultats a la Volta a Espanya modifica
- 2022. Abandona
Palmarès en pista modifica
Jocs Olímpics modifica
- Tòquio 2020
Medalla de plata en la cursa americana, junt a Matthew Walls- 7è en la persecució per equips
Campionats del món modifica
| Edició / Prova | Persecució per equips | Americana | Òmnium |
| Aigle 2016 (júnior) |  Bronze
|
||
| Apeldoorn 2018 |  Or (amb Emadi, Clancy i Tanfield) |
||
| Pruszków 2019 |  Plata
|
7è | Bronze
|
| Berlin 2020 | 5è | 9è | |
| Roubaix 2021 | Bronze (amb Emadi, Vernon, Wood i Tanfield) |
Or
| |
| Saint-Quentin-en-Yvelines 2022 | Or (amb Wood, Vernon i Bigham) |
Plata |
Or
|
Jocs de la Commonwealth modifica
| Edició / Prova | Persecució individual | Persecució per equips | Puntuació | Scratch |
| Gold Coast 2018 | 8è | Plata
|
Bronze
|
5è |
Campionats d'Europa modifica
| Edició / Prova | Persecució per equips | Puntuació | Americana | Òmnium |
| Montichiari 2016 (júnior) | Or (amb Walls, Wood i Wright) |
Plata
| ||
| Anandia 2017 (sub-23) | Or (amb Bostock, Holt i Walls)
|
Plata |
||
| Aigle 2018 (sub-23) | Or (amb Matthew Walls)
|
Or
| ||
| Glasgow 2018 | Bronze |
Bronze
|
Or
| |
| Apeldoorn 2019 | Bronze |
5è |
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ethan Hayter |
- ↑ «Ineos Grenadiers». UCI.org. Union Cycliste Internationale. Arxivat de l'original el 2 gener 2021. [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ «British Cycling names 2016–17 intake for the Senior Academy programme». [Consulta: 13 març 2018].
- ↑ 3,0 3,1 Arthurs-Brennan, Michelle. «British riders Ethan Hayter and Mark Donovan join Team Sky as stagiaires», 01-08-2018. [Consulta: 4 agost 2018].
- ↑ «Start list».
- ↑ «Track Cycling World Championships: Great Britain win team pursuit gold and silver». BBC Sport [Consulta: 2 març 2018].
- ↑ «Laura Kenny leads GB to team pursuit gold in Glasgow», 05-08-2018. [Consulta: 5 agost 2018].
- ↑ «European Championships 2018: Katie Archibald wins omnium silver for third medal in Glasgow», 06-08-2018. [Consulta: 6 agost 2018].
- ↑ «European Championships 2018: Ethan Hayter, 19, wins omnium gold for GB», 04-08-2018. [Consulta: 5 agost 2018].
- ↑ «Hayter joins Team INEOS». Arxivat de l'original el 2020-07-16. [Consulta: 18 octubre 2022].
- ↑ «Estrellas olímpicas (XXI): Las aspiraciones de Hayter, catalogado como el próximo Wiggins, de afrontar las tres pruebas olímpicas» (en castellà). [Consulta: 18 octubre 2022].
- ↑ «El inglés Ethan Hayter, ganador final de la Vuelta a Noruega» (en castellà), 23-08-2021. [Consulta: 3 febrer 2022].
- ↑ «Olympedia – Ethan Hayter». [Consulta: 18 octubre 2022].
- ↑ «Omnium hommes - Classement final - Résultats», 15-10-2022. [Consulta: 15 octubre 2022].
- ↑ «Hayter gana el prólogo en Romandía, con una gran remontada de Juan Ayuso (10º)» (en castellà), 26-04-2022. [Consulta: 6 maig 2022].
- ↑ «Hayter gana la Vuelta a Polonia» (en castellà), 05-08-2022. [Consulta: 17 octubre 2022].
- ↑ «Ethan Hayter prolonge chez Ineos Grenadiers». lequipe.fr: L'Équipe, 08-08-2022.
- ↑ «El Covid sigue a sus anchas en LaVuelta: Hasta cinco positivos por covid no salieron en la crono» (en castellà), 30-08-2022. [Consulta: 18 octubre 2022].