Ethel i Julius Rosenberg

Ethel Greenglass Rosenberg (Nova York, 28 de setembre de 1915[1] - 19 de juny de 1953) i Julius Rosenberg (Nova York, 12 de maig de 1918[1] - 19 de juny de 1953) eren un matrimoni dels Estats Units d'Amèrica que van ser executats a la cadira elèctrica acusats d'espionatge. Va ser la primera execució per espionatge de civils en la història dels Estats Units.[2]

Infotaula d'organitzacióEthel i Julius Rosenberg
(en) Ethel and Julius Rosenberg Modifica el valor a Wikidata
Julius and Ethel Rosenberg NYWTS.jpg
(1951) Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusparella casada Modifica el valor a Wikidata
Història
Dissolució19 juny 1953 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat? – 19 juny 1953 Modifica el valor a Wikidata
Format per

BiografiaModifica

Nascuts al si de famílies jueves, Julius Rosenberg era enginyer elèctric graduat el 1939,[1] mentre la seva esposa Ethel era aspirant a actriu i cantant.[1] Ambdós van formar part de la Young Communist League, les joventuts del Partit Comunista dels Estats Units.

L'origen del judici i l'execució d'aquest matrimoni cal buscar-lo en les filtracions de secrets nuclears esdevingudes tant en el centre d'investigació nuclear de Los Alamos com a la Universitat de Berkeley, on existia un important sector simpatitzant de l'esquerra, especialment entre els científics. Un antic maquinista del centre supersecret de Los Alamos, el sergent David Greenglass, germà de l'Ethel, va confessar haver passat secrets als soviètics i va acusar la germana i el seu espòs, confessió que va dur directament al matrimoni Rosenberg, que va ser detingut, acusat i jutjat per espionatge.[3]

Encara avui, es considera que el judici a què es van veure sotmesos va distar molt d'haver estat just. Certes o no les acusacions d'espionatge, van ser executats en virtut de la Llei d'Espionatge de 1917, que dictava pena de mort per a aquest tipus de delictes en temps de guerra, si bé en el moment d'haver-se comès el suposat espionatge, Estats Units no estava en guerra amb la Unió Soviètica. En comparar aquest cas amb uns altres de la mateixa índole, resolts amb penes molt més lleus malgrat proves més concloents, com el cas de Klaus Fuchs, condemnat a 14 anys de presó després d'haver espiat als Estats Units en favor de la Unió Soviètica, s'observa un greuge més gran, impès per l'ambient anti-comunista i la por de la societat nord-americana a un imminent enfrontament amb la Unió Soviètica, causa del «Mccarthisme». Cal considerar que en aquesta època es vivia la Guerra de Corea (25 de juny de 1950 al 27 de juliol de 1953), conflicte entre Corea del Nord (comunista) i Corea del Sud (capitalista), que era alhora una guerra no oficial entre Estats Units i la Unió Soviètica, coneguda com a Guerra Freda. En el judici, es va acusar al matrimoni Rosenberg d'haver revelat els secrets de la bomba atòmica als soviètics, donant lloc suposadament a l'equilibri nuclear amb ells i se'ls va fer responsables de les nombroses baixes nord-americanes durant la Guerra de Corea.[4][5][6]

Van ser finalment executats a la cadira elèctrica el 19 de juny de 1953, i, d'acord amb les cròniques del cas, encara que Julius va morir a la primera descàrrega, la seva esposa Ethel, malgrat ser una dona més petita i suposadament fràgil, va resistir fins a tres descàrregues elèctriques abans de morir, fet de què es va responsabilitzar el disseny de la cadira, construïda per a una persona de més envergadura, i que els seus elèctrodes pel que sembla no s'ajustaven «adequadament» al cos de la dona.[7]

Anys després, el 1966, David Greenglass, germà de l' Ethel, que s'havia passat 10 anys a la presó per una sentència de només 15 anys per la seva confessió i col·laboració, va manifestar haver acusat falsament la seva germana i el seu cunyat sota les amenaces del FBI.[8][9] En les memòries de Nikita Khrusxov, publicades pòstumament el 1990, l'ex primer ministre soviètic lloa el matrimoni Rosenberg per la seva "molt significativa ajuda a accelerar la producció de la nostra bomba atòmica", però els analistes creuen que la validesa de la seva aportació no va poder ser tan important. El 1995, després de finalitzada la Guerra Freda, diverses investigacions del FBI i dels serveis d'intel·ligència nord-americans, integrades en el «Projecte Venona», semblen haver trobat proves que Julius Rosenberg treballava per als serveis d'espionatge soviètics, però no la seva esposa Ethel. Aquest cas va evidenciar que al país es perseguia a tots els qui mostraven indicis de simpatitzar amb l'esquerra i el comunisme, en bé de la defensa nacional i la lluita contra l'espionatge, arribant-se a posar en dubte la llibertat de pensament.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ethel i Julius Rosenberg
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Julius and Ethel Rosenberg Biography - atomicarchive.com».
  2. «False testimony clinched Rosenberg spy trial». BBC News, 06-12-2001 [Consulta: 30 juliol 2008].
  3. John Simkin. «Ethel Rosenberg». Spartacus Educational Publishers Ltd..
  4. «Rosenbergs Redux». , 10-06-2016.
  5. «What the K.G.B. Files Show About Ethel Rosenberg». The New York Times, Aug 13, 2015.
  6. ; Klehr, Harvey; Haynes, John Earl; Hornblum, Allen M.; Usdin, Steven «The New York Times Gets Greenglass Wrong». Weekly Standard, 17-10-2014 [Consulta: 5 octubre 2016].
  7. Philipson, Ilene. Ethel Rosenber: Beyond the Myths. Rutgers University Press, 1993, p. 351–52. ISBN 978-0-8135-1917-3. 
  8. Ranzal, Edward «Greenglass, in Prison, Vows to Kin He Told Truth About Rosenbergs». The New York Times, 19-03-1953 [Consulta: 7 juliol 2008]. «David Greenglass, serving 15 years as a confessed atom spy, denied to members of his family recently that he had been coached by the Federal Bureau of Investigation in the drawing of segments of the atom bomb.»
  9. Whitman, Alden «1972 Death of Harry Gold Revealed». The New York Times, 14-02-1974 [Consulta: 7 juliol 2008]. «Harry Gold, who served 15 years in Federal prison as a confessed atomic spy courier, for Klaus Fuchs, a Soviet agent, and who was a key Government witness in the Julius and Ethel Rosenberg espionage case in 1951, died 18 months ago in Philadelphia.»