The Ethnologue: Languages of the World (l'etnòleg: llengües del món) és una publicació, inicialment en llibre i actualment en base web que en la seva 18a edició (2015) contenia estadístiques de 7.469 llengües i dialectes. D'elles, 7.102 són classificades com a vives i 367 són classificades com extingides.[1] Fins a la 16a edició en 2009, la publicació editava un volum imprès. Ethnologue proporciona informació sobre el nombre de parlants, la ubicació, dialectes, filiació lingüística, la disponibilitat d'edicions de la Bíblia en cada llengua i dialecte descrits, i una estimació de la viabilitat lingüística mitjançant l'Escala Gradual Ampliada d'Interrupció Intergeneracional (EGIDS).[2]

Infotaula de lloc webEthnologue
URLhttps://www.ethnologue.com/ Modifica el valor a Wikidata
Tipuspublicació científica Modifica el valor a Wikidata
Temalingüística Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
ISSN1946-9675 Modifica el valor a Wikidata
OCLC43349556 Modifica el valor a Wikidata
PropietariSIL International Modifica el valor a Wikidata
Llançament1951 Modifica el valor a Wikidata
SeuDallas Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata

La publicació és força respectada i àmpliament utilitzada pels lingüistes. Des de desembre de 2015, els usuaris que en refereixen a més de set pàgines al mes estan obligats a pagar subscripció.[3]

Informació general modifica

Ethnologue és publicada per SIL International (abans coneguda com a Summer Institute of Linguistics), una organització lingüística cristiana amb seu a Dallas, Texas. L'organització estudia nombrosos idiomes minoritaris per tal de facilitar el desenvolupament del llenguatge i treballar amb els parlants d'aqueixes comunitats lingüístiques en la traducció de parts de la Bíblia a la seva llengua.[4]

Què defineix com a llengua depèn de l'avaluació sociolingüística; com diu el prefaci d'Ethnologue: "No tots els estudiosos comparteixen el conjunt de criteris sami pel que constitueix la seva "llengua" i quines característiques defineixen un dialecte." Ethnologue segueix a criteris lingüístics generals, basats principalment en la intel·ligibilitat mútua.[5] Les característiques compartides d'intel·ligibilitat del llenguatge són complexes, i en general inclouen evidències etimològiques i gramaticals acordades per experts.[6]

A més de l'elecció d'un nom principal per a una llengua, Ethnologue ofereix alguns dels noms que els donen els seus parlants, governs, estrangers i veïns, i també descriu com ha estat anomenada i referenciada històricament, independentment del que la designació sigui considerada oficial, políticament correcta o ofensiva.

El 1984 Ethnologue va idear un sistema de codis de tres lletres, anomenat "codi SIL", per tal d'identificar cada idioma descrit. Aquest conjunt de codis significativament excedeix l'abast de les normes anteriors, per exemple, ISO 639-1.[7] La 14a edició, publicada en 2000, incloïa 7.148 codis de llengua.

En 2002 l'Organització Internacional per a l'Estandardització (ISO) va demanar Ethnologue que hi integrés els seus codis en un projecte de norma internacional. La 15a edició d'Ethnologhe ha estat la primera a usar aquesta norma, anomenada ISO 639-3, i des d'aleshores Ethnologue utilitza aquesta norma per a determinar què és una llengua.[8] Tanmateix, encara hi ha un nombre molt petit de casos on Ethnologue i la norma lingüística ISO són diferents. Per exemple, ISO considera l'àkan una macrollengua que consta de dos idiomes diferents, Twi i fante, mentre que Ethnologue considera twi i fante dialectes d'una mateixa llengua (àkan).

En la 17a edició Ethnologue va introduir un codi numèric per a la situació de l'idioma amb un marc anomenat EGIDS (Escala Gradual Ampliada d'Interrupció Intergeneracional), una elaboració dels GIDS (Escala Gradual d'Interrupció Intergeneracional) de Joshua Fishman, qui gradua una llengua des de 0 per a una llengua mundial fins a 10 per a una llengua extingida, és a dir, una llengua amb qui ningú manté sentit d'identitat ètnica.[9]

Edicions modifica

Cada any es publica una nova edició d'Ethnologue. Al 2022 s'arribà a la 25a edició.[10]

Edició Data Editor Notes
1[11] 1951 Richard S. Pittman 10 pàgines mimeografiades; 40 llengües[4]
2[12] 1951 Pittman
3[13] 1952 Pittman
4[14] 1953 Pittman primera en incloure mapes[15]
5[16] 1958 Pittman primera edició en format llibre
6[17] 1965 Pittman
7[18] 1969 Pittman 4.493 llengües
8[19] 1974 Barbara Grimes [20]
9[21] 1978 Grimes
10[22] 1984 Grimes Inclou els primers codis SIL
11[23] 1988 Grimes 6.253 llengües[24]
12[25] 1992 Grimes 6.662 llengües
13[26] 1996 Grimes 6.883 llengües
14[27] 2000 Grimes 6.809 llengües
15[28] 2005 Raymond G. Gordon, Jr.[29] 6.912 llengües; projecte de norma ISO; primera edició amb mapes en color[15]
16[30] 2009 M. Paul Lewis 6.909 llengües
17 2013, updated 2014[31] Lewis, Simons, & Fennig 7.106 llengües vives
18 2015 Lewis, Simons, & Fennig 7.102 llengües vives; 7.472 en total
19 2016 Gary Simons 7.097 llengües vives
20 2017 Gary Simons 7.099 llengües vives
21 2018 Gary Simons 7.097 llengües vives
22 2019 Gary Simons 7.111 llengües vives
23 2020 Gary Simons 7.117 llengües vives
24 2021 Gary Simons 7.139 llengües vives
25 2022 Gary Simons 7.151 llengües vives

Famílies lingüístiques modifica

La 18a edició d'Ethnologue descriu 228 famílies lingüístiques (incloses 96 llengües aïllades) i sis categories tipològiques (llengües de signes, llengües criolles, pidgins, llengües mixtes, llengües planificades i llengües no classificades).[32]

Reputació modifica

En 1986 William Bright, aleshores editor de Language: Journal of the Linguistic Society of America, va escriure d'Ethnologue que "és indispensable per a qualsevol plataforma de referència sobre les llengües del món".[33] En 2008, a la mateixa publicació, Lyle Campbell i Verónica Grondona van dir: "Ethnologue... s'ha convertit en la norma de referència i la seva utilitat és difícil d'estimar."[34] Tanmateix, en 2015, Harald Hammarström va afegir una advertència en aquesta positivitat. "Tot i que centenars de llengües no essencials i perdudes hi poden estar documentades", va escriure, "en l'actualitat continua sent millor que qualsevol altre treball no derivats de l'àmbit dami, en tots els aspectes llevat en un. Ethnologue no dona a conèixer les fonts de la informació presentada, en contradicció amb els principis científics establerts".[35]

S'ha discutit ocasionalment la neutralitat dels criteris científics usats per Ethnologue, especialment en el que es relaciona amb la Bíblia i les religions del Llibre. Un cas destacat és la classificació de l'àrab al costat de l'hebreu com a part dels llenguatges semítics centrals del sud, distingint-los de l'arameu, mentre que el consens acadèmic tendeix a veure com més propers a l'hebreu i a l'arameu.

Ethnologue no pot deixar de contenir alguns errors, com és inevitable en una iniciativa d'aquesta magnitud. Per exemple, en preparar la 14a edició s'hi han afegit llengües com el Chenoua mentre que s'hi han suprimit altres llengües suposades com el Nemadi o el Wutana.

Notes modifica

  1. Ethnologue, 18th edition website
  2. Lewis, M. Paul; Simons, Gary F. «Assessing Endangerment: Expanding Fishman's GIDS». Romanian Review of Linguistics, 55, 2, 2010. Arxivat de l'original el 2015-12-27 [Consulta: 29 desembre 2015]. Arxivat 2015-12-27 a Wayback Machine.
  3. "Ethnologue launches subscription service" DOI: 6 December 2015
  4. 4,0 4,1 Erard, Michael «How Linguists and Missionaries Share a Bible of 6,912 Languages». The New York Times, 19-07-2005.
  5. «Scope of denotation for language identifiers». SIL International. [Consulta: 23 juny 2013].
  6. Dixon, R. M. W.. Basic Linguistic Theory Volume 3: Further Grammatical Topics. Oxford University Press, 2012-05-24. ISBN 9780199571093 [Consulta: 13 juliol 2014]. 
  7. Everaert, 2009, p. 204.
  8. Simons, Gary F.; Gordon, Raymond G. Encyclopedia of Language and Linguistics. 4. 2nd. Elsevier, 2006, p. 250–253. ISBN 978-0-08-044299-0. «Ethnologue» 
  9. «Language status». Ethnologue, 2014. [Consulta: 24 gener 2015].
  10. «Welcome to the 25th edition» (en anglès), 21-02-2022. [Consulta: 17 juliol 2022].
  11. «[SIL01 1951]». Glottolog. [Consulta: 13 juliol 2014].
  12. «[SIL02 1951]». Glottolog. [Consulta: 13 juliol 2014].
  13. «[SIL03 1952]». Glottolog. [Consulta: 13 juliol 2014].
  14. «[SIL04 1953]». Glottolog. [Consulta: 13 juliol 2014].
  15. 15,0 15,1 «Pinpointing the Languages of the World with GIS». Esri, Spring 2006. [Consulta: 13 juliol 2014].
  16. «[SIL05 1958]». Glottolog. [Consulta: 13 juliol 2014].
  17. «[SIL06 1965]». Glottolog. [Consulta: 13 juliol 2014].
  18. «Glottolog 2.3». Glottolog.org. [Consulta: 13 juliol 2014].
  19. «Glottolog 2.3». Glottolog.org. [Consulta: 13 juliol 2014].
  20. Ethnologue. Wycliffe Bible Translators, 1974 [Consulta: 13 juliol 2014]. 
  21. «Glottolog 2.3». Glottolog.org. [Consulta: 13 juliol 2014].
  22. «Glottolog 2.3». Glottolog.org. [Consulta: 13 juliol 2014].
  23. «Glottolog 2.3». Glottolog.org. [Consulta: 13 juliol 2014].
  24. Ethnologue volume 11. SIL, 2008-04-28 [Consulta: 13 juliol 2014]. 
  25. «Glottolog 2.3». Glottolog.org. [Consulta: 13 juliol 2014].
  26. «Glottolog 2.3». Glottolog.org. [Consulta: 13 juliol 2014].
  27. «Ethnologue Fourteenth Edition, Web Version». Archive.ethnologue.com. Arxivat de l'original el 2015-05-05. [Consulta: 13 juliol 2014].
  28. «Ethnologue 15, Web Version». Archive.ethnologue.com. Arxivat de l'original el 2015-05-26. [Consulta: 13 juliol 2014].
  29. Everaert, 2009, p. 61.
  30. «Ethnologue, Web Version». Archive.ethnologue.com. Arxivat de l'original el 2015-05-26. [Consulta: 13 juliol 2014].
  31. «Check out the new Ethnologue». Ethnologue, 30-04-2014. [Consulta: 13 juliol 2014].
  32. «Browse by Language Family». Ethnologue. [Consulta: 5 març 2015].
  33. Bright, William. 1986. "Book Notice on Ethnologue", Language 62:698.
  34. Campbell, Lyle; Grondona, Verónica «Ethnologue: Languages of the world (review)». Language, 84, 3, 01-01-2008, pàg. 636–641. DOI: 10.1353/lan.0.0054. ISSN: 1535-0665.
  35. Hammarström, Harald «Ethnologue 16/17/18th editions: A comprehensive review». Language, 91, 3, 2015, pàg. 723–737. DOI: 10.1353/lan.2015.0038. ISSN: 1535-0665.

Referències modifica

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica