Euclasa
L'euclasa és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descoberta l'any 1792 a Orenburg, un districte del sud dels Urals, Rússia. La seva exfoliació en {010} és perfecte, fet que va inspirar René Just Haüy per anomenar aquest mineral euclasa, que prové del grec εὖ (fàcilment) i κλάσις (fractura).
 Euclasa | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | BeAlSiO₄(OH) |
| Epònim | Eu- i exfoliació  |
| Localitat tipus | Ouro Preto, Minas Gerais, Brasil |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AE.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AE.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.01 |
| Dana | 52.2.1.1 |
| Heys | 16.6.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 4,763(5) Å; b = 14,29(2) Å; c = 4,618(5) Å; β = 100,25° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | incolor, blanc, verd clar a verd groguenc penetrant, blau verdós, blau clar a blau obscur |
| Exfoliació | perfecte en {010}, imperfecte en {110} i {001} |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 7,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,99 a 3,1 g/cm³ (mesurada); 3,115 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,652 nβ = 1,655 nγ = 1,671 |
| Birefringència | δ = 0,019 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 50°, calculat: 48° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Impureses comunes | Zn, F, Ca, Mg, Fe, Na |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1792 |
| Símbol | Ecs |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
L'euclasa és un silicat de fórmula química BeAlSiO₄(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic en cristalls prismàtics, aplanats en {100}, normalment complexos morfològicament, de fins a 12 cm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5. A part dels elements de la seva fórmula, pot contenir impureses de zinc, ferro, calci, magnesi, flúor i sodi.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'euclasa pertany a «9.AE - Nesosilicats amb anions addicionals (O,OH,F,H₂O); cations en coordinació tetraèdrica [4]» juntament amb els següents minerals: beril·lita, sverigeïta, hodgkinsonita, gerstmannita, clinohedrita, stringhamita, katoptrita, yeatmanita i esferobertrandita.
Formació i jaciments modifica
L'euclasa és el producte de descomposició del beril en pegmatites i també es forma en menes alpines a temperatura baixa.[2]
Ha estat trobada en molts països del món: Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Brasil, Canadà, Colòmbia, Estats Units, Finlàndia, Itàlia, Japó, Madagascar, Moçambic, Myanmar, Namíbia, Noruega, Perú, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Rússia, Sri Lanka, Suècia, Suïssa, Tanzània, Ucraïna, Xina i Zimbàbue. A Catalunya hi ha un jaciment al Cap de Creus.[1]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: feldespat, quars, topazi, beril, mica, calcita, ankerita i clorita.[2]