Eudald Carbonell i Roura

arqueòleg català
(S'ha redirigit des de: Eudald Carbonell)

Eudald Carbonell i Roura (Ribes de Freser, 17 de febrer de 1953) és un arqueòleg català.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaEudald Carbonell i Roura

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 febrer 1953 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Ribes de Freser (Ripollès) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Pierre i Marie Curie Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópaleoantropòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (2005–2015)
Universitat Rovira i Virgili (1999–2022) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Unificat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
21 juliol 2023No ens deixem endur per la resignació. Plantem cara! Modifica el valor a Wikidata
Premis


X: eudaldcarbonell Modifica el valor a Wikidata

Va cursar estudis superiors a Girona, Barcelona i París. És doctor en Geologia del Quaternari per la Universitat Pierre i Marie Curie (1986) i en Història per la Universitat de Barcelona (1988).[1] Des de l'any 1999, ocupa la càtedra de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i actualment és Investigador principal del Grup d'Autoecologia Humana del Quaternari d'aquesta universitat i Investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), centre del qual fou impulsor i primer director entre 2004 i 2015.[3][4] Ha efectuat viatges d'investigació i treball de camp a França, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Geòrgia, Tadjikistan, Algèria, Marroc, Tanzània, Kenya, Etiòpia, els Estats Units, Mèxic, Xile, Cuba, Xina i Austràlia, entre d'altres països.

Des que era molt jove, ja va començar a investigar les primeres poblacions de les valls dels rius Ter i Freser. A Girona, va ser membre de l'Associació Arqueològica de Girona, des d'on, conjuntament amb en Josep Canal i Roquet, va contribuir decisivament al reconeixement del Paleolític Inferior del nord-est de la península Ibèrica, el qual fins aleshores havia estat negat sistemàticament per les autoritats acadèmiques. El 2009 va rebre el Premi Nacional de Cultura, juntament amb la Fundació Vila Casas.[5] El 2010 va participar en el programa de TV3 Sota terra. El 16 de desembre de 2022, i després de 34 anys de docència, va impartir la seva darrera lliçó a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, abans de jubilar-se i seguir dedicant els seus esforços a la redacció de la teoria de l'evolució social de la humanitat.[6]

Bibliografia de divulgació[1] ordenada per antiguitat de publicació decreixent:

  • Carbonell i Roura, Eudald; El futur de la humanitat, Ara llibres, 2022
  • Carbonell, Eudald; Hortolà, Policarp. Ens farem humans?. Valls: Cossetània, 2015. 
  • L'arqueòleg i el futur (2013)
  • Carbonell, E; Agustí, J: L'evolució sense sentit, Empúries, 2013 ISBN 9788497878500
  • Amb Cinta S. Bellmunt: El catalanisme evolutiu Ara Llibres, 2011 ISBN 9788415224204
  • Carbonell, Eudald. El sexe social. Barcelona: Ara llibres, 2010. 
  • Carbonell, Eudald. La consciència que crema. Barcelona: Ara Llibres, 2008. ISBN 9788496767898. 
  • Carbonell, Eudald. El naixement d'una nova consciència. Barcelona: Ara Llibres, 2007. ISBN 9788496767089. 
  • Carbonell, Eudald; Hortolà, P. Entendre la ciència des de dins (o si més no intentar-ho). Tarragona: Publicacions URV, 2006. ISBN 9788484240716. 
  • Carbonell, Eudald. Homínidos. Las primeras ocupaciones de los continentes. Barcelona: Ariel, 2005. 
  • Carbonell, Eudald; Bermúdez de Castro, J.M.. Atapuerca. Perduts al Turó. Barcelona: Ed. Columna, 2004. ISBN 8466404988. 
  • Carbonell, Eudald; Bellmunt., C. Els Somnis de l'Evolució. La Magrana, 2003. ISBN 8482644505. 
  • Carbonell, Eudald; Sala, R. Encara no som humans. Barcelona: Editorial Empúries, 2001. ISBN 8475968740. 
  • Carbonell, Eudald; X. P. Rodriguez, i cols. «Homínidos i Comportamiento complejo» (en castellà). Mundo Científico, 208, 1-2000.
  • Carbonell, Eudald; Mosquera, M. Las Claves del Pasado. La Llave del Futuro (en castellà). Tarragona: Arola Editors, 2000. ISBN 8495134586. 
  • Llompart, J.; Wagensberg, J.; Salvador, E. i Carbonell, E. Seres y Estrellas (en castellà). Barcelona: Ed. Plaza Janés, 2000. 
  • Carbonell, Eudald; Corbella, J.; Carbonell, E.; Moyà, S. i Sala, R.. Sapiens. Un llarg camí cap a la intel·ligència. Barcelona: Edicions 62, 2000. 
  • Carbonell, Eudald; Sala, R. Planeta humà. Barcelona: Editorial Empúries, 2000. ISBN 8475967027. 
  • Carbonell, Eudald; cols.. Institut d'Estudis Catalans. L'Homo antecessor i el seu medi natural. Com eren i com vivien els europeus més antics, 1999 (Ciència i Cultura al llindar del segle XXI). 
  • Cervera, J; Arsuaga, J.L., Bermúdez de Castro, J.M. & Carbonell, E.. Atapuerca. Un millón de años de historia (en castellà). Madrid: Plot Ediciones S.A., 1998. 

Premis i distincions

modifica

Adscripcions

modifica

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Eudald Carbonell i Roura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Capdevila, Carles «Si vas contra l'evolució, ho passaràs molt malament». Diari Ara (Ara Tú), 09-02-2014 [Consulta: 10 febrer 2014].
  3. Corbella, Josep «Carbonell deixa la direcció de l'IPHES i excavarà a l'Àfrica». La Vanguardia, 10-06-2015, p.32.
  4. «L'arqueòleg Eudald Carbonell deixa la direcció de l'IPHES 'per obrir pas a la gent jove'». Reus Digital, 09-06-2015. Arxivat de l'original el 2024-06-05. [Consulta: 1r abril 2020].
  5. «L'Arqueòleg Eudald Carbonell i la Fundació Vila Casas, premis nacionals de cultura». Bonart [Girona], núm. 118, 8-2009, p.29. ISSN: 1885-4389.
  6. «Eudald Carbonell es jubila: última classe del professor d'història a la URV després de 34 anys de carrera». Vilaweb, 16-12-2022. Arxivat de l'original el 2024-06-05. [Consulta: 17 desembre 2022].

Enllaços externs

modifica