Eugène Gigout

Eugène Gigout (Nancy, Meurthe i Mosel·la, 23 de març de 1844París, Illa de França, 9 de desembre de 1925) fou un organista i compositor postromàntic francès.

Infotaula de personaEugène Gigout
Eugène Gigout 1910.jpg
Biografia
Naixement23 de març de 1844
Nancy, Meurthe i Mosel·la
Mort9 de desembre de 1925(1925-12-09) (als 81 anys)
París, Illa de França
Lloc d'enterramentcementiri de Montmartre modifica
Dades personals
NacionalitatFrança
Activitat
OcupacióCompositor, organista
OcupadorConservatori nacional superior de música i dansa de París
Conservatoire de Paris modifica
GènereMúsica clàssica modifica
MovimentMúsica clàssica modifica
ProfessorsClément Loret modifica
AlumnesEugène-Philippe Bellenot, Léon Boëllmann, André Messager i Henri Lutz modifica
InstrumentOrgue modifica

IMDB: nm4180745 Musicbrainz: 5956b33d-f946-4312-ac2e-a548db21ba7d Discogs: 896027 IMSLP: Category:Gigout,_Eugène Modifica els identificadors a Wikidata

Estudià a la capella de la catedral de la seva vila nadiua i després amb el compositor Camille Saint-Saëns a l'escola Niedermeyer, de la que en fou professor d'orgue per espai de molts anys i en la que tingué entre altres alumnes a Claude Terrasse,[1] el bordelès Henry Expert, i[2] el cec André Marchal.[3] El 1863 aconseguí la plaça d'organista de l'església de Sant Agustí de París i des de llavors es dedicà a donar concerts públics, havent visitat les principals capitals d'Europa, entre elles Barcelona. El 1855 fundà, amb el suport de l'Estat, l'Escola de cursos d'orgue i d'improvisació i el 1911 fou nomenat professor del Conservatori, on entre els seus alumnes tingué a Henri Gagnon.

És autor de més de 600 composicions per a orgue (Cent pièces bréves, Album grégorien, etc.) obres per a piano a dues i quatre mans, melodies, Chants gradual et du vespéral romains (3 vol) a 4 veus, música orquestral, etc. va publicar diverses publicacions professionals.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eugène Gigout
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1447. (IBSN 84-7291-226-4)
  2. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 26, pàg. 1539 (ISBN 84-239-4526-X)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 782. (ISBN 84-7291-227-2)