Viquipèdia

Eugeni Rodríguez i Giménez

Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2017)

Eugeni Rodríguez i Giménez (L'Hospitalet de Llobregat, 28 de febrer de 1965) és un activista català, conegut per la defensa dels drets del col·lectiu LGBT. És portaveu del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) des de 1985 i President de l'Observatori contra l'homofòbia.[1]

Infotaula de personaEugeni Rodríguez i Giménez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 febrer 1965 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista pels drets LGBT Modifica el valor a Wikidata
Twitter: eugenirodriguez Modifica el valor a Wikidata

Fill de pares immigrants (Andalusia i Aragó) que arribaren a Barcelona a finals dels anys 50. L'any 1978 prengué consciència de la seva homosexualitat i milità en diferents moviments socials. Va viure al barri de Sant Josep fins que el 1986 es va traslladar a Barcelona, on viu actualment.[2] L'any 1984 es declarà objector de consciència quan encara no existia la llei que la regulava, i fou amnistiat l'any 1988. Com a objector milità amb el Moviment d'Objecció de Consciència i impulsa la Coordinadora Antimilitarista MILI KK.[3] Posteriorment va militar en diferents moviments socials, entre els quals destaca el Col·lectiu Per La Pau i Desarmament de l'Hospitalet,[4] les Joventuts Comunistes Revolucionàries (JRC) i la Lliga Comunista Revolucionària (LCR).[1]

Com a activista pel col·lectiu LGBT, ha participat en la denúncia de diferents casos d'homofòbia, entre els quals destaquen l'assassinat de la transsexual Sònia Rescalvo Zafra,[5] o el cas de Juan Andrés Benitez.[cal citació] L'any 1991 forma part de l'organització de ILGA que se celebrà a Barcelona. A nivell internacional ha sigut observador internacional en la investigació de l'atemptat a la discoteca gai Divine de Valparaíso[6] i ha col·laborat amb el Movimiento de Integración y Liberación Homosexual de la mà d'activistes com Víctor Hugo Robles.[7]

En els seus escrits critica la comercialització del moviment LGTB[cal citació] i les implicacions dels marcs legals alhora d'evitar la discriminació per orientació sexual i identitat de gènere[cal citació] o denuncia diferents casos d'homofòbia o transfòbia.[cal citació] Ha participat en l'elaboració de la Llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, compareixent en la sessió número 4 com a portaveu de l'Observatori contra l'Homofòbia i presentant la memòria del 2011-12. Apareix freqüentment com a representant del col·lectiu LGBT a diversos mitjans de comunicació [8]

ObresModifica

  • El orgullo es nuestro. Movimientos de liberación sexual en el Estado español dins del llibre de Laura Corcuera (2012) (capítol).[9]
  • Dels drets a les llibertats. Una història política de l'alliberament GLT a Catalunya (FAGC 1986-2006), (coord. amb Joan Pujol)[10] El llibre va ser inclòs en el Vocabulari terminològic LGBT del TERMCAT.[11]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «Biografia Eugeni Rodríguez Giménez» (en castellà). Eugeni Rodríguez, 24-10-2011. [Consulta: 20 febrer 2015].
  2. ↑ «SOM L'H: Eugeni Rodríguez». L'H digital. Mitjans de comunicació de l'Hospitalet., 05-11-2014. [Consulta: 4 març 2015].
  3. ↑ «Chachi, chachi, chachi, mejor oveja negra que borrego caqui» (en castellà). Dialnet, 1987. [Consulta: 16 juliol 2015].
  4. ↑ Llacer, Paco «igualtat per viure: diversitat per conviure. Contra la intolerància. Contra la Xenofòbia». El Periódico de Catalunya, 22-02-1992, p.14.[Enllaç no actiu]
  5. ↑ «Glorieta de la Transsexual Sonia». Consell Municipal de Gais, Lesbianes i homes i dones Transsexuals de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 06-10-2013. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 7 març 2015].
  6. ↑ Movimiento de Integración y Liberación Homosexual - Movilh «Discoteca Divine. La verdadera historia. III. Informe MOVILH - Divine. La justicia que merecen las víctimas.». MOVILH, Abril 2010.
  7. ↑ Hugo Robles, Víctor. Bandera hueca: historia del movimiento homosexual de Chile (en castellà). Santiago de Chile: Editorial Cuarto Propio, 2008, p. 215. ISBN 9562604365. 
  8. ↑ Parlament de Catalunya «Comissió d'Igualtat de les Persones». Diari de sessions del parlament de Catalunya., 15-05-2013, pàg. 3-5.
  9. ↑ Corcuera, Laura. El orgullo es nuestro Movimientos de liberación sexual en el Estado Español (en castellà). Madrid: Diagonal, 2012. ISBN 978-84-938601-3-4. 
  10. ↑ «Dels drets a les llibertats: una història política de l'alliberament GLT a Catalunya (FAGC 1986-2006)». Google Llibres. [Consulta: 7 març 2015].
  11. ↑ «Vocabulari terminològic LGBT (lèsbic, gai, bisexual, transgènere). Bibliografia». TERMCAT. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 7 març 2015].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eugeni_Rodríguez_i_Giménez&oldid=31664926»