Eugenio María de Hostos
Eugenio María de Hostos y Bonilla (Mayagüez, Puerto Rico, 1839 - Santo Domingo, 1903) fou un polític, pedagog i escriptor porto-riqueny que va consagrar la seua vida a un doble ideal: la independència de la seua pàtria i l'educació dels pobles.[1] Home auster i d'idees liberals (va rebre influències del krausisme i del positivisme), va somiar amb una confederació antillana lliure com a base d'una Amèrica lliure i unida ja des dels seus temps d'estudiant a Espanya.[1]
 Retrat d'Eugenio María de Hostos realitzat per Francisco Oller | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 gener 1839  Mayagüez (Imperi Espanyol) |
| Mort | 11 agost 1903 (64 anys) Santo Domingo (República Dominicana) |
| Sepultura | Dominican National Pantheon (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | Polític, pedagog i escriptor |
| Família | |
| Fills | Adolfo de Hostos |
 | |
Biografia modifica
Després d'haver cursat estudis primaris a la capital del seu país, Eugenio María de Hostos va viatjar l'any 1852 a Espanya per a completar la seua formació acadèmica. Va estudiar a Bilbao i a Madrid, on es va llicenciar en lleis i va prendre contacte amb els diversos grups krausistes que en la segona meitat del segle xix animaven la vida cultural madrilenya.[1]
El krausisme va determinar, a partir de llavors, els camins filosòfics, pedagògics i polítics pels quals hauria de discórrer la seua activitat intel·lectual. Així, i partidari de la independència de les colònies antillanes, va creure possible una gran federació ultramarina que instaurés la república en aquells territoris. Esdevingut capdavanter de l'independentisme antillà, Eugenio María de Hostos va pronunciar a l'Ateneu de Madrid diverses conferències que quedarien plasmades per Galdós en la novel·la històrica Prim (1906), pertanyent a la quarta sèrie dels seus Episodios Nacionales. Va confiar en què la Primera República Espanyola (1873-1874) donaria la llibertat al seu país, però va abandonar Espanya quan va veure frustrades les seues esperances.[1]
Va començar llavors per aquest porto-riqueny una vida de peregrinació, de propaganda i de lluita pels seus ideals. Retornat a Amèrica, va formar part de la Junta Revolucionària Cubana creada a Nova York i va dirigir el seu òrgan periodístic: La Revolución. Posteriorment, Eugenio María de Hostos va recórrer Sud-amèrica propagant les seues idees liberals, va dirigir a Veneçuela el Colegio Nacional de Asunción i va fundar a Santo Domingo l'Escola Normal, per a bolcar-se de ple en una incessant activitat pedagògica (1879-1888) que després va estendre a Xile entre els anys 1889 i 1899.[1]
Fruit, en part, d'aquesta tasca, van ésser els dos tractats de sociologia que va publicar els anys 1883 i 1901. Hostos proposava una educació liberal que portés a un progrés moral i fes possible el desenvolupament de les institucions democràtiques a Hispanoamèrica. De retorn a la seua pàtria, va ésser nomenat cap de la comissió encarregada de reclamar als Estats Units la independència de Puerto Rico dins d'una confederació de les tres grans illes antillanes.[2] Però la dominació espanyola havia estat substituïda per l'estatunidenca i, trencada la il·lusió de veure el seu país lliure, va emigrar de nou a Santo Domingo, on va consagrar la resta dels seus dies a la seua obra pedagògica i cultural.[1][3]
La preocupació d'Eugenio María de Hostos per l'ètica va quedar plasmada en l'assaig Moral social (1888),[4] i la seua vocació legalista, en Lecciones de Derecho Constitucional (1887). També és autor de tres assajos: Biografía de Plácido (1872), Cartas públicas acerca de Cuba (1895) i Meditando[5] (1909), obra pòstuma que recull el seu cèlebre assaig sobre Hamlet.[6] En el terreny de la creació literària, Hostos va publicar el 1863 la novel·la titulada La peregrinación de Bayoán, on va deixar plasmats els seus postulats independentistes.[7] El 1939 es va publicar la seua obra completa (20 volums).[1]
Altres obres destacades modifica
La producció d'Hostos, extensíssima i variada, comprèn molts més títols que els anteriorment destacats i, malgrat tal diversitat, és presidida en la seua major part per aquells mateixos ideals de llibertat en el terreny polític i d'humanisme en l'educatiu que sempre van guiar la seua trajectòria vital. Això es pot afirmar, fins i tot, de les obres que, dins de la seua amplíssima bibliografia, hom pot qualificar de literàries.[1]
Si alguna vegada s'ha considerat la seua obra literària com d'interès secundari, això no es deu a manca d'aptituds ni de qualitat: el seu primer treball en prosa (la novel·la titulada La peregrinación de Bayoán, escrita el 1863 a Espanya) té un interessant contingut simbòlic i poemàtic que anunciava a un escriptor dins del corrent romàntic. El relat representa la unió de les Antilles, personificades en diferents personatges amb noms indígenes: Bayoán és Puerto Rico, Marién és Cuba i Guarionex és la República Dominicana. El seu pensament profund i l'exposició d'idees revelen ja en aquest text primerenc l'amor d'Hostos per Amèrica i la seua preocupació pel futur de les Antilles.[1]
Aquest primer grup d'obres literàries inclou altres dues novel·les inèdites: La novela de la vida i La tela de araña. Eugenio de Hostos va escriure així mateix algunes composicions poètiques i un poema neoclàssic titulat El nacimiento del Nuevo Mundo. Després va redactar alguns contes i comèdies per als seus fills (Cuentos a mi hijo, 1878), però no va passar d'ací: les seues il·lusions literàries de joventut serien aviat considerades pel mateix autor com activitats impròpies d'un home cridat a més alts menesters patriòtics i humans.[1]
El gruix de l'obra d'Hostos el conformen assajos de diversa temàtica: ètica, sociologia, dret o literatura. En aquest àmbit, el seu llibre de més abast es titula Moral social (1888), fruit de les classes que va dictar durant la seua estada a la República Dominicana (1879-1888). Hostos va seguir les tendències filosòfiques positivistes del moment en què es va formar el seu pensament, però a vegades recorda el corrent krausista (introduït a Espanya per Julián Sanz del Río). A Moral social, Hostos exposa, de totes maneres, una concepció pròpia i original de l'ètica en les relacions de l'ésser humà amb la societat.[1]
Altres assajos de tipus didàctic d'Hostos, com el Tratado de Sociología (1901), van tindre el mateix origen, ja que provenen de la seua tasca docent a la República Dominicana. Són així mateix dignes d'esment títols com En la exposición i La cuna de América. Per la seua sòlida estructura científica sobresurten les seues Lecciones de Dereche Constitucional (1887), obra premiada en l'Exposició Nacional de Guatemala l'any 1897; la seua Geografía Evolutiva (1895) i el ja esmentat Tratado de Sociología (1901).[1]
Tot això dona una idea de la importància del polígraf porto-riqueny, però la seua activitat abasta encara més aspectes: recollir les impressions del seu llarg viatge per Sud-amèrica a Mi viaje al Sur; és autor d'una biografia del cubà Francisco Vicente Aguilera (publicada a Caracas); d'una Biografía de Plácido (publicada a Xile el 1872); de les Cartas públicas acerca de Cuba (1895), de la lletra i la música d'un Himno a Borinquen i de molts altres treballs.[1] Entre els seus estudis de crítica literària, sobresurten Romeo y Julieta (Barcelona, 1867) i Hamlet (Santiago de Xile, 1872), un dels seus assajos de major interès.[1]
La Confederació d'Estats Americans (reunida a Lima el 1938) el va proclamar pòstumament Ciutadà d'Amèrica i, encara avui, és apreciat com un polígraf il·lustre i com el més brillant dels educadors d'Hispanoamèrica.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 Biografías y Vidas (castellà)
- ↑ Fundación Eugenio María de Hostos Arxivat 2021-01-19 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Encyclopedia of World Biography (anglès)
- ↑ Moral Social (castellà)
- ↑ Meditando (castellà)
- ↑ Hamlet. Estudio Crítico (castellà)
- ↑ Colón Zayas, Eliseo R. "La escritura ante la formación de la conciencia nacional La peregrinación de Bayoán de Eugenio María de Hostos". Revista Iberoamericana 140, Vol. 53 (1987): 627-634.
Bibliografia modifica
- Ainsa, Fernando. Hostos y la unidad de América Latina: raíces históricas de una utopía necesaria. Cuadernos Americanos 16 (1989): 67-88.
- Gutiérrez Laboy, Roberto. Eugenio María de Hostos Proyecto Ensayo Hispánico. Ed. José Luis Gómez-Martínez. Athens: Universitat de Geòrgia.
- Eugenio María de Hostos. Edició d'Ángel López Cantos, Madrid: Ediciones de Cultura Hispánica, 1990 (Antología del pensamiento político, social y económico de América Latina, 12). ISBN 8472325490.
- Reyes Dávila, Marcos. Hostos: las luces peregrinas. Puerto Rico: Revista EXÉGESIS, Universitat de Puerto Rico a Humacao, 2005, 332 pàgines.
- Ramos, Julio. Divergent Modernities: Culture and Politics in Nineteenth-Century Latin America. Tr. John D. Blanco. Durham: Duke University Press, 2001: 43-48.
- Sánchez, Luis Alberto. Eugenio María de Hostos. Escritores representativos de América. Tres vols. Primera sèrie. Segona edició. Madrid: Gredos, 1963: 2: 147-154.
- Villanueva Collado, Alfredo. Eugenio María de Hostos ante el conflicto modernismo/modernidad. Revista Iberoamericana 162-163 (gener-juny del 1993): 21-32.
- Ward, Thomas. Four Days in November: The Peruvian Experience of Eugenio María de Hostos. Revista de Estudios Hispánicos 26. 1-2 (2001): 89-104.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eugenio María de Hostos |
- Genealogia (castellà)
- Biblioteca del Congrés dels Estats Units (anglès)
- Página de Eugenio María de Hostos (1839-1903) (castellà)