Eugenio Montero Ríos

polític espanyol

Eugenio Montero Ríos (Santiago de Compostel·la, 13 de novembre de 1832 - Madrid, 12 de maig de 1914) va ser un polític i jurista espanyol.

Infotaula de personaEugenio Montero Ríos
Eugenio Montero Ríos 1914.jpg
Eugenio Montero Ríos en 1914 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 novembre 1832 Modifica el valor a Wikidata
Santiago de Compostel·la (província de la Corunya) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 maig 1914 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaLourizán (en) Tradueix (1945–) 42° 24′ 20″ N, 8° 41′ 01″ O / 42.405564°N,8.68355°O / 42.405564; -8.68355
Pazo of Lourizán (en) Tradueix (–1945) Modifica el valor a Wikidata
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg President del Consell de Ministres
31 octubre 1905 – 1r desembre 1905
← Eugenio Montero RíosSegismundo Moret y Prendergast →
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg President del Consell de Ministres
23 juny 1905 – 31 octubre 1905
← Raimundo Fernández VillaverdeEugenio Montero Ríos →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de Gràcia i Justícia
11 desembre 1892 – 6 juliol 1893
← Fernando Cos-Gayón y PonsTrinitario Ruiz Capdepón →
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
26 octubre 1889 – 12 maig 1914
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
23 juliol 1888 – 22 novembre 1889
← Eugenio Montero RíosBenito Calderón Ozores →
Circumscripció electoral: la Corunya

Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
24 abril 1886 – 1r juny 1888 – Eugenio Montero Ríos →
Circumscripció electoral: la Corunya

Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
1886 – 1886
Circumscripció electoral: Madrid

Escudo de España (mazonado).svg Ministre de Foment d'Espanya
27 novembre 1885 – 10 octubre 1886
← Germán Gamazo y CalvoCarlos Navarro Rodrigo →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
25 juny 1884 – 8 març 1886
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
31 octubre 1881 – 31 març 1884
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
19 setembre 1872 – 1r març 1873
Circumscripció electoral: Madrid

Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
19 setembre 1872 – 9 octubre 1872
Circumscripció electoral: la Corunya

Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de Gràcia i Justícia
13 juny 1872 – 12 febrer 1873
← Alejandro Groizard y Gómez de la SernaNicolás Salmerón y Alonso →
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
28 abril 1872 – 28 juny 1872
Circumscripció electoral: Madrid

Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de Gràcia i Justícia
24 juliol 1871 – 5 octubre 1871
← Augusto Ulloa y CastañónEduardo Alonso Colmenares →
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
24 abril 1871 – 22 maig 1871 – José Crespo Villar →
Circumscripció electoral: Pontevedra

Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
14 abril 1871 – 24 gener 1872
Circumscripció electoral: Madrid

Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de Gràcia i Justícia
9 gener 1870 – 4 gener 1871
← Manuel Ruiz ZorrillaAugusto Ulloa y Castañón →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de Gràcia i Justícia
20 desembre 1869 – 1r gener 1870
← Manuel Ruiz ZorrillaManuel Ruiz Zorrilla →
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
17 febrer 1869 – 2 gener 1871
Circumscripció electoral: Pontevedra

Escudo de España (mazonado).svg President del Tribunal Suprem d'Espanya
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Santiago de Compostel·la Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómagistrat, jurista, catedràtic d'universitat, professor d'universitat, polític, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTribunal Suprem d'Espanya
Universitat de Santiago de Compostel·la Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista
Partit Progressista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsAndrés Avelino Montero VillegasEugenio Montero Villegas Modifica el valor a Wikidata
ParentsEduardo Vincenti (gendre)
Manuel García Prieto (gendre)
Benito Calderón Ozores (gendre) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Firma de Eugenio Montero Ríos.svg Modifica el valor a Wikidata

Va ser ministre de Gracia i Justícia amb Amadeu I i ministre de Foment, president del Tribunal Suprem i president del Consell de Ministres d'Espanya amb Alfons XIII.

BiografiaModifica

OrigenModifica

Va iniciar els seus estudis en el seminari de Santiago, abandonant-los per falta de vocació. Va estudiar Dret en la Universitat de Santiago de Compostel·la i va ser catedràtic de Dret Canònic (disciplina eclesiàstica) en la Universitat d'Oviedo (1859), traslladant-se a la Universitat de Santiago de Compostel·la en 1860 i en 1864 a la Universitat Central de Madrid. Va fundar el periòdic d'idees avançades, La Opinión Pública, portaveu d'Antonio Romero Ortiz, un dels participants en l'aixecament del comandant Solís de 1846 en Lugo.

Sexenni democràticModifica

Va començar la seva participació en la política dins del Partit Progressista de Joan Prim i Prats. Després de la revolució de 1868, va ser diputat en les Corts constituents de 1869 pels progressistes per la província de Pontevedra,[1] i va participar en el govern de Prim en 1870 com a ministre de Gracia i Justícia. Partidari de la separació entre Església i Estat, va introduir com a importants novetats la llei de registre civil i del matrimoni civil.

Va ser un dels màxims valedors d'Amadeu I, amb el qual va ocupar dos cops més la mateixa cartera, promovent mesures legislatives tendents a separar l'Església i l'Estat. Va acompanyar al rei a Lisboa en 1873, després de la seva renúncia.

En 1873 va participar en la fundació del Partit Republicà Democràtic de Cristino Martos Balbi i en 1877 en la creació de la Institución Libre de Enseñanza, de la que en va ser nomenat rector (1877-1878).

Restauració borbònicaModifica

Al principi de la restauració borbònica va oscil·lar entre el republicanisme (en 1880 encara signa un manifest republicà) i el liberalisme d'Izquierda Dinástica (1881). Però incapaç de desenvolupar un partit liberal que pogués competir amb Práxedes Mateo Sagasta, al final es va unir a la seva causa. Va ser ministre de Foment entre el 27 de novembre de 1885 i el 10 d'octubre de 1886,[2] ministre de Gracia i Justícia entre l'11 de desembre de 1892 i el 6 de juliol de 1893,[2] president del Tribunal Suprem (1888) i de ministre de Gracia i Justícia (1892). Va ser president de la delegació espanyola que va negociar el Tractat de París, després de la guerra amb els Estats Units (1898) i que va suposar la pèrdua de les últimes colònies.[3] Després fou diverses vegades president del Senat.[4]

Després de la mort de Sagasta el 1903, el va succeir de forma provisional, i va encapçalar, al costat de José Canalejas i Vega de Armijo, la fracció més esquerrana, oposada al centrisme, més moderat, de Segismundo Moret.

President del consell de ministresModifica

Va ser president del Consell de Ministres entre el 23 de juny de 1905 i l'1 desembre de 1905. L'oposició del monarca Alfons XIII a castigar als militars en l'incident del setmanari satíric Cu-Cut! va motivar la seva dimissió l'1 de desembre de 1905 (Montero Ríos va ser substituït per Moret, qui es va aprestar a promulgar la Llei de Jurisdiccions).

Va morir en Madrid el 12 de maig de 1914. En el seu testament renunciava a les condecoracions obtingudes de la corona.

 
Montero Ríos, fotografiat per Kaulak.

IdeologiaModifica

Montero Ríos representa d'alguna manera l'entramat liberal del caciquisme polític dominant en la Galícia de la Restauració. Va ser cap d'una àmplia família sanguínia i política formada pels seus gendres (Benito Calderón Ozores, Manuel García Prieto) i fills (Eugenio i Andrés Avelino Montero Villegas) amb ramificacions a les quatre províncies. Els interessos organitzats entorn d'aquest polític cobrien al començament del segle XX la major part de Galícia. A la seva residència de Lourizán, província de Pontevedra, hi acudien polítics, periodistes i homes destacats de l'època en peregrinació com si fos una meca política.

ObraModifica

A Santiago de Compostel·la publicà en 1855, la Memoria sobre el origen y relaciones de la Economía Política amb influències de La Sagra. De tornada d'Oviedo a la seva ciutat natal escandalitza als sectors moderats locals amb Ultramontanismo y cismontanismo en la historia y en la ciencia. Va practicar des de la premsa a l'alta cultura acadèmica, passant pel folklore d'arrel més popular.

La seva dilatada obra jurídica i parlamentària van ser d'una riquesa extraordinària. Vocal de la Secció primera de la Comissió general de codificació, va ser acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història i de la de Ciències Morals i Polítiques. A la seva iniciativa es deu la Llei Orgànica del Poder Judicial. Va col·laborar en la Revista General de Legislación y Jurisprudencia, amb contribucions sobre administració de justícia i tribunals de partit.

El primer biògraf important va ser el seu gendre Manuel García Prieto en un discurs pronunciat en la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació el 1930. Juan del Arco també va glossar la seva vida i obra en el tom X de Los presidentes del Consejo de la Monarquía Española (1874-1931), publicat el 1947. L'entrada molt completa de la Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada (1974) la va fer José Antonio Durán, qui també s'ocupà de l'estadista i jurista en el seu llibre Crónicas-4.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eugenio Montero Ríos


Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Ruiz Zorrilla
Augusto Ulloa y Castañón
Alejandro Groizard y Gómez de la Serna
 
Ministre de Gràcia i Justíca

1870-1871
(jul-oct) 1871
1872-1873
Succeït per:
Augusto Ulloa y Castañón
Eduardo Alonso Colmenares
Nicolás Salmerón y Alonso
Precedit per:
Alejandro Pidal y Mon
 
Ministre de Fomento

1885-1886
Succeït per:
Carlos Navarro Rodrigo
Precedit per:
Eduardo Alonso Colmenares
 
President del Tribunal Suprem

1888
Succeït per:
Hilario Igón y del Royst
Precedit per:
Fernando Cos-Gayón y Pons
 
Ministre de Gràcia i Justíca

1892-1893
Succeït per:
Trinitario Ruiz Capdepón
Precedit per:
Raimundo Fernández Villaverde
 
President del govern d'Espanya

Juny 1905 – Desembre 1905
Succeït per:
Segismundo Moret y Prendergast
Precedit per:
José Gutiérrez de la Concha
José Elduayen Gorriti
Marcelo Azcárraga y Palmero
Marcelo Azcárraga y Palmero
President del Senat d'Espanya
 

1894- 1896
1898-1899
1901-1903
1910-1914
Succeït per:
José Elduayen Gorriti
Arsenio Martínez-Campos Antón
Marcelo Azcárraga y Palmero
Marcelo Azcárraga y Palmero
Premis i fites
Precedit per:
Joaquín Maldonado Macanaz
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 3

1901 - 1914
Succeït per:
Adolfo Fernández Casanova
Precedit per:
Alejandro Oliván Borruel
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 18

1878- 1914
Succeït per:
Bernabé Dávila y Bertoloti
Precedit per:
José Moreno Nieto
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1875-1876
Succeït per:
Alejandro Groizard y Gómez de la Serna