Eulàlia Ramon i Estrach

Actriu catalana

Eulàlia Ramon i Estrach (Barcelona, 21 de novembre de 1959) és una actriu catalana de cinema, teatre i televisió,[1] coneguda per L'amor és estrany (1988), La Mirandolina (1990) i Byron. També fotògrafa, ha exposat a ciutats com Còrdova, Londres,[2][3] Moscou,[2] Sant Petersburg[2] i Madrid,[4] entre altres.

Infotaula de personaEulàlia Ramon i Estrach

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 novembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1984 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeCarlos Saura (2006–2023), data de defunció Modifica el valor a Wikidata
ParentsRuben Wagensberg Ramon (nebot) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webeulaliaramon.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0482378 Allocine: 13489
Facebook: Eulàlia-Ramon-259011437451023 Youtube: UCl-SIuHm-axyGPangBPPEzw Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Fins als 18 anys va residir a Sant Feliu de Guíxols. Va estudiar interpretació, mímica, pantomima i ballet clàssic amb Teresa Manresa,[5] i des que era molt jove va sentir també passió per la fotografia.[6]

El 1984 va instal·lar-se a Madrid, on va començar a treballar a la sèrie de televisió Página de sucesos.[5]

Trajectòria professional modifica

Com a actriu modifica

S'inicia professionalment com a actriu el 1983 amb el seu debut al cinema amb la pel·lícula Últimas tardes con Teresa de Gonzalo Herralde. A partir d'aquí comença a treballar amb directors de la talla de Vicente Aranda a Fanny Pelopaja, Manuel Iborra a Caín, Fernando Fernán-Gómez a El mar y el tiempo (Premi Especial del Jurat al Festival de Sant Sebastià) i Fuera de juego, i Antonio del Real a El río que nos lleva. També amb Montxo Armendáriz, a Las cartas de Alou (Conquilla d'Or al Festival de Sant Sebastià i amb gran repercussió a nivell internacional), amb Marc Recha a Les mans buides i Petit indi (ambdues seleccionades a diversos festivals: Canes, Locarno, etc). Va treballar també amb Imanol Uribe a El rey pasmado, amb Pilar Miró a El pájaro de la felicidad, i amb Carlos Saura a ¡Dispara!, Pajarico, Goya en Burdeos i El séptimo día.

A la televisió comença el 1985 fent col·laboracions per a la televisió catalana. Roda a Espanya una minisèrie de prestigi de la cadena estatunidenca ABC Harem, dirigida per Billy Hale. Treballa després en sèries de TVE com Escalera interior-Escalera exterior, Clase media o Las aventuras de Pepe Carvalho, dirigida aquesta última per Adolfo Aristarain. Col·labora també en un capítol de la sèrie La mujer de tu vida, produïda per Fernando Trueba, i que dirigeix Emilio Martínez-Lázaro. Participa també al programa de TVE A media voz, un espai amb música en directe i esquetxos que compartia amb Óscar Ladoire (director del projecte) i El Gran Wyoming. El següent per a l'actriu és finalitzar per a TVE el rodatge de la sèrie d'ambient yuppie Para Elisa. El 1994 comença el rodatge de la sèrie Truhanes per a Telecinco. El 2001 protagonitza també la minisèrie ambientada a la Guerra Civil Des del balcó, basada en tres novel·les de Montserrat Roig i dirigida per Jesús Garay per a TV3. Un altre projecte que realitza és un telefilm titulat Fragments, dirigit per Judith Colell i produït per a TV3 i el 2005 roda un episodi de les noves Historias para no dormir dirigit per Álex de la Iglesia.

Els seus començaments al teatre van ser performances a Barcelona i és el 1991 quan comença a formar part de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic. Protagonitza La verdad sospechosa, èxit de taquilla i crítica d'aquell any, de Juan Ruiz de Alarcón i sota la direcció de Pilar Miró, i protagonitza també el muntatge teatral Tres actos desafiantes, amb textos de Woody Allen i David Mamet, sota la direcció de José Pascual.

Com a fotògrafa modifica

Sobre la fotografia, afirma que té coses en comú amb la interpretació, ja que són «canals de comunicació que ens apropen d'una manera diferent als sentiments i les sensacions». Sobre això, reflexiona: «L'actor ha de fer la seva mirada per després cedir el seu lloc a la del personatge, mentre que el fotògraf l'ha de diluir per deixar parlar la seva obra, on es fixa per sempre».[6]

Ha col·laborat amb l'artista Xavier Mascaró,[6] amb la pintora Pepa Poch[cal citació] i en la selecció d'obres per a la col·lecció Fotosaurios de Carlos Saura.[7] La seva obra s'ha exposat a diversos centres d'exposicions i galeries, com ara el Centro Andaluz de Fotografía d'Almeria,[8] la Fundación Antonio Gala de Còrdova,[cal citació] la Casa del Cinema de Sant Petersburg,[8] l'Institut Cervantes de Moscou,[8] la Casa Zavala de Conca,[cal citació] la Spain Now de Londres[cal citació] o l'ambaixada d'Espanya a Abu Dhabi.[cal citació]

Altres modifica

El 2004 va substituir l'actriu Marisa Paredes com a presidenta del Jurat de la secció internacional al III Festival Internacional Almería en Corto.[8]

El 2022 va estrenar-se com a directora de cinema amb el curtmetratge Cuentas divinas, escrit per María Zaragoza i amb Celia Freijeiro, Fele Martínez i Marina San José com a intèrprets. El curt, una comèdia negra sobre les persones que estan fartes d'aparentar, va clausurar el Festival de Cinema de Sitges.[9][10]

Treballs interpretatius modifica

Filmografia modifica

Any Títol Direcció Notes
1983 Les últimes tardes amb Teresa Gonzalo Herralde llargmetratge
1984 Fanny Pelopaja Vicente Aranda llargmetratge
1984-1985 Página de sucesos Antonio Giménez Rico televisió (TVE)
1986 Las aventuras de Pepe Carvalho televisió
1987 Clase media televisió
1988 Garum Tomas Muñoz llargmetratge
Matar al Nani Roberto Bodegas llargmetratge
L'amor és estrany Carles Balagué llargmetratge
Esa cosa con plumas Óscar Ladoire llargmetratge
1989 El mar y el tiempo Fernando Fernán Gómez llargmetratge
El río que nos lleva Antonio del Real llargmetratge
1990 Los mares del sur Manuel Esteban llargmetratge
Las cartas de Alou Montxo Armendáriz llargmetratge
Fuera de juego Fernando Fernán Gómez llargmetratge
1991 El rey pasmado Imanol Uribe llargmetratge
1992 Un paraguas para tres Felipe Vega llargmetratge
La mujer del cortometrajista Javier Izquierdo llargmetratge
El pájaro de la felicidad Pilar Miró llargmetratge
Después del sueño Mario Camus llargmetratge
1993 ¡Dispara! Carlos Saura llargmetratge
Del amor Antonio Cano curtmetratge
1994 Souvenir Rosa Vergés llargmetratge
El día nunca por la tarde Julián Esteban llargmetratge
Truhanes Miguel Hermoso televisió
1996 Nissaga de poder Josep M. Benet i Jornet sèrie de televisió (TV3)
Taxi Carlos Saura llargmetratge
1997 Pajarico Carlos Saura llargmetratge
Em dic Sara Dolors Payàs llargmetratge
1998 Lisa Carlos Puyet curtmetratge
1999 Goya en Burdeos Carlos Saura llargmetratge
2000 Dones Judith Colell llargmetratge
Adela Eduardo Mignogna llargmetratge
2000-2001 Des del balcó Jesús Garay sèrie de televisió
2001 Lauburu Luis Ángel Ramírez curtmetratge
2002 La kedada Arturo Franco i Kiko Martínez curtmetratge
2003 Les mans buides Marc Recha llargmetratge
Al pasar la barca Antonio Delgado Liz curtmetratge
El comisario Jesús Font sèrie de televisió
2004 El séptimo día Carlos Saura llargmetratge
2006 Io, Don Giovanni Carlos Saura llargmetratge
El síndrome de Svensson Kepa Sojo llargmetratge
La habitación del niño televisió; de la sèrie Películas para no dormir
2008 Petit indi Marc Recha llargmetratge
2010 Ángel o demonio Daniel Cebrián sèrie de televisió (tele5); episodi "Una vida por otra"
2012 Cuéntame cómo pasó Daniel Cebrián sèrie de televisió (TVE); episodi "Vivir"
Spot César Espada llargmetratge
Papá se ha ido Sonia Sebastián curtmetratge
2013 La Llorona Ernesto Martin curtmetratge
Gente en sitios Juan Cavestany llargmetratge
2014 De chica en chica Sonia Sebastián llargmetratge
Asalto en la noche Laura Tajada curtmetratge
2015 Detour César Espada curtmetratge
Relaxing cup of coffee José Semprún llargmetratge
2017 Yo también Sonia Sebastián curtmetratge
2018 El camino de la Totalidad Al Palacios curtmetratge
75 días Marc Romero llargmetratge
2019 El rey de todo el mundo Carlos Saura llargmetratge
2021 Goya, 3 de mayo Carlos Saura curtmetratge
Merlí: Sapere aude Menna Fité sèrie de televisió (Movistar+ i CCMA)
2022 Sobremesa de domingo Adrián Torres curtmetratge
Despierta Cecilia Gessa curtmetratge
Dalia Carlos Mures llargmetratge
Ya no me escribes Martí Guarch llargmetratge

Teatre modifica

Vida privada modifica

Va treballar per primera vegada amb el cineasta Carlos Saura el 1993 rodant la pel·lícula ¡Dispara! i van iniciar una relació sentimental. La seva filla Anna va nèixer tres anys més tard, i finalment van casar-se el 2006 a la seva casa de Collado Mediano en una cerimònia petita i quasi privada i a la qual van assistir Anna, els fills de Saura de relacions anteriors, alguns amics i la mare de la núvia.[2]

Referències modifica

  1. «Eulàlia Ramon i Estrach». Diccionari enciclopèdic del cinema a Catalunya. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Carlos Saura: así fue su amor con Lali, su "compañera de viaje"» (en castellà). RTVE, 10-02-2023 [Consulta: 11 febrer 2023].
  3. «Mascaros forge, Exposición, Fotografía, ene 2011» (en castellà). Arteinformado, 2011 [Consulta: 11 febrer 2023].
  4. «Hà Nôi do, Exposición, Fotografía, sep 2012» (en castellà). Arteinformado, 2012 [Consulta: 11 febrer 2023].
  5. 5,0 5,1 Còdol i Soler, Carles. «Eulàlia Ramon i Estrach». Diccionari del cinema de Catalunya.
  6. 6,0 6,1 6,2 EFE «Eulàlia Ramón revela los secretos de la forja del escultor Mascaró - EcoDiario.es» (en castellà). elEconomista.es. EFE, 01-02-2011 [Consulta: 11 febrer 2023].
  7. «Los Fotosaurios del cineasta Carlos Saura visitan el Matarraña» (en castellà). , 22-06-2018 [Consulta: 11 febrer 2023].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 «ASUNTOS FAMILIARES GRAVES IMPIDEN A MARISA PAREDES Y A PHILIPPE RÈGE...» (en castellà). Teleprensa, 29-05-2004 [Consulta: 11 febrer 2023].
  9. «El corto 'Cuentas Divinas', de María Zaragoza y Eulàlia Ramon, clausurará la 55ª edición del Festival Internacional de Sitges - Manchainformación» (en castellà). Manchainformación, 11-10-2022 [Consulta: 11 febrer 2023].
  10. «Así es el sorprendente cortometraje que clausurará esta edición del Festival de Sitges • Producción Audiovisual» (en castellà). Producción Audiovisual, 09-10-2022 [Consulta: 11 febrer 2023].
  11. Aniorte, Carmen «Radio 3 abre su «Reformatorio (de madres y padres)»» (en castellà). abc.es, 28-01-2020 [Consulta: 11 febrer 2023].
  12. Galindo, Daniel «Especial "Ficción sonora": 'Reformatorio de madres y padres'» (en castellà). RTVE, 04-02-2020 [Consulta: 11 febrer 2023].
  13. «Las palabras olvidadas» (en castellà). Teatro del Mercado [Consulta: 11 febrer 2023].

Enllaços externs modifica