Eulogi Despujol i Dusay

Eulogi Despujol i Dusay (Barcelona, 11 de març de 1834 – Riba-roja de Túria, 18 d'octubre de 1907), I comte de Casp, fou un militar, polític i governador colonial català.

Infotaula de personaEulogi Despujol i Dusay
Eulogio Despujols y Dusay.jpg
Gravat de Despujols y Dusay publicat a La Ilustración Española y Americana el 30 d'octubre de 1891. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Eulogio Despujol Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Eulogio Despujol y Dusay Modifica el valor a Wikidata
11 març 1834 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort18 octubre 1907 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Riba-roja de Túria (Camp de Túria) Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of the Former 3rd Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità general de València
1876 – 1878
Seal of the Governor of Puerto Rico.svg  Governador de Puerto Rico
1878 – 1881
Lesser Royal Coat of Arms of Spain (1700-1868 and 1834-1930) Pillars of Hercules Variant.svg  Governador de Filipines
1891 – 1893
Lesser Royal Coat of Arms of Spain (1700-1868 and 1834-1930) Pillars of Hercules Variant.svg  Capità general de Catalunya
1896 – 1899
Activitat
OcupacióPolític i militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Era fill del militar i polític carlí Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi, comte de Fonollar, Marquès de la Palmerola i Baró de Montclar. El 1852 ingressà a l'estat major de l'Exèrcit espanyol. El 1860 participà en la guerra d'Àfrica sota el comandament de Joan Prim i Prats i el 1861 a la guerra de la restauració a Santo Domingo, on assolí el grau de tinent coronel.[1]

Després va tornar a la Península, on es va posar de part de la restauració borbònica i va lluitar, per una banda, contra els insurrectes republicans de Saragossa (1874), i per altra en la Tercera Guerra Carlina, derrotant Marco de Bello al Maestrat i a Casp. Alfons XII el va nomenar comte de Casp en 1878 per la victòria obtinguda en Casp sobre les forces carlines.[2] Va ser successivament capità general de Castella la Nova i de València (1876-1878), governador de Puerto Rico (1878-1881, de Filipines (1891-1893) i capità general de Catalunya (1896-1899). Durant el seu mandat a Catalunya fou conegut per declarar l'estat de guerra quan es va produir el moviment del Tancament de Caixes.[1] També fou diputat del congrés per la província de Puerto Rico a les eleccions generals espanyoles de 1884, districte d'Aguadilla, Congrés dels Diputats: [3] senador vitalici des de 1896 i per dret propi en 1903.[4] Fou condecorat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran i la gran creu de l'orde americà d’Isabel la Catòlica

El 7 de juliol de 1892 va ser el responsable de l'arrest de José Rizal i la seva posterior deportació a l'illa de Mindanao.[5]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica



Càrrecs públics
Precedit per:
José Gamir Maladen
Governador de Puerto Rico
 

1878- 1881
Succeït per:
Segundo de la Portilla Gutiérrez
Precedit per:
Valerià Weyler
Governador de Filipines
 

1891- 1893
Succeït per:
Federico Ochando
Precedit per:
Valerià Weyler
Capità General de Catalunya
 

1896- 1899
Succeït per:
Manuel Delgado y Zuleta