Euphorbia tirucalli
Euphorbia tirucalli és una espècie fanerògama de la família de les euforbiàcies.
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 44452 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malpighiales |
| Família | Euphorbiaceae |
| Tribu | Euphorbieae |
| Gènere | Euphorbia |
| Espècie | Euphorbia tirucalli L. |
_2.jpg)
Descripció modifica
És una espècie arbustiva perenne amb tija cilíndrica i carnosa. Densament ramificada, sovint aparentment dioècia, arriba a mesurar 4 m com a arbust, o de 12 a 15 m d'alçada com a arbre, amb branquetes suculentes fràgils de ± 7 mm de gruix, produïdes sovint en verticils, longitudinalment i finament estriada.
És una planta molt urticant, ja que en entrar en contacte amb la pell, els ulls o si és ingerida, pot causar una sensació abrasadora, per la qual cosa es recomana no acostar-se a aquesta planta. És summament tòxica: la saba pot produir nafres a la pell, i als ulls pot causar dany visual irreversible. Es suggereix l'ús d'ulleres i guants per al seu maneig, i mantenir-la allunyada dels llocs habituals on juguen nens.[1]
Distribució i hàbitat modifica
És endèmica de les regions tropicals seques d'Àfrica. L'espècie està present a totes les regions tropicals del món i és comuna en tota la seva gamma. La distribució moderna d'aquesta espècie sembla estar confosa per la introducció i posterior naturalització, així que és difícil saber quins països formen part de l'àrea de distribució.
Es troba a les pastures i boscos formant matolls als barrancs, boscos en sòls argilosos negres, a una altitud de 0-2000 msnm.[2]
Medicina tradicional modifica
E. tirucalli també té usos en la medicina tradicional a moltes cultures. S'ha utilitzat per a tractar el càncer, excrescència, tumors i berrugues en llocs tan diversos com Brasil, Índia, Indonèsia i Malàsia.[3] També s'ha utilitzat per a l'asma, la tos, el mal d'oïda, la neuràlgia, el reumatisme i el mal de queixal a l'Índia i Malàisia.[4]
Aquesta espècie, tot i ser promoguda com un agent contra el càncer, les investigacions científiques mostren que en realitat suprimeix el sistema immune, promou el creixement del tumor, i condueix al desenvolupament de certs tipus de càncer.[5] També s'ha associat amb el limfoma de Burkitt i es pensa que és un cofactor de la malaltia en lloc d'un tractament.[6]
Primers auxilis modifica
El làtex lletós d'E. tirucalli és extremadament irritant per a la pell i la mucosa, i és tòxic.[5] El contacte amb la pell causa irritació severa, enrogiment i una sensació de cremor; en contacte amb els ulls pot causar dolor sever, i en alguns casos la ceguesa temporal per a diversos dies. Els símptomes poden empitjorar més de 12 hores.
En cas d'exposició dels ulls, renti els ulls amb aigua fresca i freda durant almenys 15 minuts i repeteixi després d'uns minuts. Busqui atenció mèdica si no hi ha alleujament. Els antihistamínics poden proporcionar alleujament per a algunes persones.
Si s'ingereix, pot causar cremades a la boca, els llavis i la llengua. Algunes morts s'han registrat per la ingestió de làtex, i qualsevol persona després d'empassar-se'n ha de buscar atenció mèdica.
Taxonomia modifica
Euphorbia tirucalli va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 1: 452, l'any 1753.[7]
Etimologia modifica
- Euphorbia: nom genèric que deriva del metge grec del rei Juba II de Mauritània (52 a 50 aC - 23), Euphorbus, en el seu honor – o fent al·lusió al seu gran ventre – ja que usava mèdicament Euphorbia resinifera. El 1753 Linné va assignar el nom a tot el gènere.[8]
- tirucalli: epítet específic.
Sinonímia modifica
- Arthrothamnus bergii Klotzsch & Garcke
- Arthrothamnus ecklonii Klotzsch & Garcke
- Arthrothamnus tirucalli (L.) Klotzsch & Garcke
- Euphorbia geayi Costantin & Gallaud
- Euphorbia laro Drake
- Euphorbia media N.E.Br.
- Euphorbia media var. bagshawei N.E.Br.
- Euphorbia rhipsaloides Lem.
- Euphorbia rhipsaloides Willd.
- Euphorbia scoparia N.E.Br.
- Euphorbia suareziana Croizat
- Euphorbia tirucalli var. rhipsaloides (Willd.) A.Chev.
- Euphorbia viminalis Mill.
- Tirucalia indica Raf.
- Tirucalia tirucalli (L.) P.V.Heath[9]
Referències modifica
- ↑ ¿Son sus plantas de interior venenosas? a Bayer Advanced.
- ↑ «Euphorbia tirucalli». Conservatorio y Jardín Botánico de Ginebra: Flora africana. [Consulta: 9 juliol 2012].
- ↑ (malai) Tumbuhan-tumbuhan perubatan herba, P.13[Enllaç no actiu]
- ↑ Euphorbia tirucalli L. a Handbook of Energy Crops, James Duke
- ↑ 5,0 5,1 «Aveloz». American Cancer Society. Arxivat de l'original el 2015-04-26. [Consulta: 10 juliol 2017].
- ↑ van den Bosch C; Griffin BB, Gazembe B, Dziweni C, Kadzamira L «Are plant factors a missing link in the evolution of endemic Burkitt's lymphoma?». Br J Cancer, 68, 6, 1993, pàg. 1232–1235. DOI: 10.1038/bjc.1993.510. PMC: 1968631. PMID: 8260378.
- ↑ «Euphorbia tirucalli». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 9 juliol 2012].
- ↑ (Spec. Pl. [ed. 1]: 450)
- ↑ «Euphorbia tirucalli a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2017].
Bibliografia modifica
- Baillon, H. E. 1882-1894. Liste de plantes de Madagascar. Bull. Mens. Soc. Linn. Paris 1: 330–1199 (sporadic pagination).
- Balick, M. J., M. Nee & D. E. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1–246.
- Buddensiek, V. 1998. Sukkulente Euphorbien. 1–176.
- Burger, W. & M. Huft. 1995. Family 113 Euphorbiaceae. Fieldiana, Bot., n.s. 36: 1–169.
- Cremers, G. 1984. Les euphorbes coralliformes de Madagascar. Bull. Jard. Bot. Belg. 54: 23–64.
- Dodson, C. H., A. H. Gentry & F. M. Valverde Badillo. 1985. Fl. Jauneche 1–512. Banco Central del Ecuador, Quito.
- Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, Guayana Francesa). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
- Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (editors) 1999. Catalogue of the vascular plants of Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
