Campionat d'Europa de bàsquet masculí

màxima competició de bàsquet a nivell de seleccions a Europa
(S'ha redirigit des de: Eurobasket)
Aquest article és sobre la competició masculina. Per a la competició femenina, vegeu Campionat d'Europa de bàsquet femení

El Campionat d'Europa de Basquetbol, també conegut com a Eurobasket és una competició que enfronta les millors seleccions estatals de bàsquet d'Europa

Plantilla:Infobox sports competitionCampionat d'Europa de bàsquet masculí
Tipuscampionat europeu Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIBA Europa Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants24 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Vigència1935 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaquadriennal Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webfiba.basketball… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: EuroBasket Twitter (X): EuroBasket Instagram: eurobasket Modifica el valor a Wikidata

És organitzada per la FIBA i la primera edició es remunta a l'any 1935. Es disputa cada dos anys, els anys imparells, excepte durant el període de la Segona Guerra Mundial (1940-45) en què no es disputà.

La competició s'ha celebrat dos cops a Catalunya, la primera l'any 1973, i la segona l'any 1997, quan l'organització del campionat fou concedit per la FIBA a la Federació Catalana de Bàsquet amb motiu del 75è aniversari de la fundació d'aquesta.

Historial

modifica

En negreta = Selecció campiona
(prò.) = Pròrroga

Edició Any Final Partit pel bronze Seu refs.
Campió Res. Subcampió 3r lloc Res. 4t lloc
I 1935  
Letònia
24–18  
Espanya
 
Txecoslovàquia
25–23  
Suïssa
Suïssa
II 1937  
Lituània
24–23  
Itàlia
 
França
27–24  
Polònia
Letònia
III 1939  
Lituània
lligueta  
Letònia
 
Polònia
lligueta  
França
Lituània
- 1941 No es disputà per la II Guerra Mundial. Lituània
IV 1946  
Txecoslovàquia
34–32  
Itàlia
 
Hongria
38–32  
França
Suïssa
V 1947  
Unió Soviètica
56–37  
Txecoslovàquia
 
Egipte
50–48  
Bèlgica
Txecoslovàquia
VI 1949  
Egipte
lligueta  
França
 
Grècia
lligueta  
Turquia
Egipte
VII 1951  
Unió Soviètica
45–44  
Txecoslovàquia
 
França
55–52  
Bulgària
França
VIII 1953  
Unió Soviètica
lligueta  
Hongria
 
França
lligueta  
Txecoslovàquia
Unió Soviètica
IX 1955  
Hongria
lligueta  
Txecoslovàquia
 
Unió Soviètica
lligueta  
Bulgària
Hongria
X 1957  
Unió Soviètica
lligueta  
Bulgària
 
Txecoslovàquia
lligueta  
Hongria
Bulgària
XI 1959  
Unió Soviètica
lligueta  
Txecoslovàquia
 
França
lligueta  
Hongria
Turquia
XII 1961  
Unió Soviètica
60–53  
Iugoslàvia
 
Bulgària
55–46  
França
Iugoslàvia
XIII 1963  
Unió Soviètica
61–45  
Polònia
 
Iugoslàvia
89–61  
Hongria
Polònia
XIV 1965  
Unió Soviètica
58–49  
Iugoslàvia
 
Polònia
86–70  
Itàlia
Unió Soviètica
XV 1967  
Unió Soviètica
89–77  
Txecoslovàquia
 
Polònia
80–76  
Bulgària
Finlàndia
XVI 1969  
Unió Soviètica
81–72  
Iugoslàvia
 
Txecoslovàquia
77–75  
Polònia
Itàlia
XVII 1971  
Unió Soviètica
69–64  
Iugoslàvia
 
Itàlia
85–67  
Polònia
RFA
XVIII 1973  
Iugoslàvia
78–67  
Espanya
 
Unió Soviètica
90–58  
Txecoslovàquia
Espanya
XIX 1975  
Iugoslàvia
lligueta  
Unió Soviètica
 
Itàlia
lligueta  
Espanya
Iugoslàvia
XX 1977  
Iugoslàvia
74–61  
Unió Soviètica
 
Txecoslovàquia
91–81  
Itàlia
Bèlgica
XXI 1979  
Unió Soviètica
98–76  
Israel
 
Iugoslàvia
99–92  
Txecoslovàquia
Itàlia
XXII 1981  
Unió Soviètica
84–67  
Iugoslàvia
 
Txecoslovàquia
101–90  
Espanya
Txecoslovàquia
XXIII 1983  
Itàlia
105–96  
Espanya
 
Unió Soviètica
105–70  
Països Baixos
França
XXIV 1985  
Unió Soviètica
120–89  
Txecoslovàquia
 
Itàlia
102–90  
Espanya
RFA
XXV 1987  
Grècia
103–101 (prò.)  
Unió Soviètica
 
Iugoslàvia
98–87  
Espanya
Grècia
XXVI 1989  
Iugoslàvia
98–77  
Grècia
 
Unió Soviètica
104–76  
Itàlia
Iugoslàvia
XXVII 1991  
Iugoslàvia
88–73  
Itàlia
 
Espanya
101–83  
França
Itàlia
XXVIII 1993  
Alemanya
71–70  
Rússia
 
Croàcia
99–59  
Grècia
Alemanya
XXIX 1995  
RF Iugoslàvia
96–90  
Lituània
 
Croàcia
73–68  
Grècia
Grècia
XXX 1997  
RF Iugoslàvia
61–49  
Itàlia
 
Rússia
97–77  
Grècia
Espanya
XXXI 1999  
Itàlia
64–56  
Espanya
 
RF Iugoslàvia
74–62  
França
França
XXXII 2001  
RF Iugoslàvia
78–69  
Turquia
 
Espanya
99–90  
Alemanya
Turquia
XXXIII 2003  
Lituània
93–84  
Espanya
 
Itàlia
69–67  
França
Suècia
XXXIV 2005  
Grècia
78–62  
Alemanya
 
França
98–68  
Espanya
Sèrbia i Montenegro
XXXV 2007  
Rússia
60–59  
Espanya
 
Lituània
78–69  
Grècia
Espanya
XXXVI 2009  
Espanya
85–63  
Sèrbia
 
Grècia
57–56  
Eslovènia
Polònia
XXXVII 2011  
Espanya
98–85  
França
 
Rússia
72–68  
Macedònia
Lituània
XXXVIII 2013  
França
80–66  
Lituània
 
Espanya
92–66  
Croàcia
Eslovènia [1]
XXXIX 2015  
Espanya
80–63  
Lituània
 
França
81–68  
Sèrbia
França / Croàcia / Alemanya / Letònia
XL 2017  
Eslovènia
93–85  
Sèrbia
 
Espanya
93–85  
Rússia
Finlàndia / Israel / Romania / Turquia
XLI 2022  
Espanya
88–76  
França
 
Alemanya
82–69  
Polònia
Txèquia / Geòrgia / Itàlia / Alemanya
XLII 2025 Letònia / Xipre / Finlàndia / Polònia

Palmarès

modifica
Posició Selecció       Total
1   Unió Soviètica 14 (1947, 1951, 1953, 1957, 1959, 1961, 1963, 1965, 1967, 1969, 1971, 1979, 1981 i 1985) 3 (1975, 1977 i 1987) 4 (1955, 1973, 1983 i 1989) 21
2   Iugoslàvia /   Sèrbia i Montenegro 8 (1973, 1975, 1977, 1989, 1991, 1995, 1997 i 2001) 5 (1961, 1965, 1969, 1971 i 1981) 4 (1963, 1979, 1987 i 1999) 17
3   Espanya 4 (2009, 2011, 2015 i 2022) 6 (1935, 1973, 1983, 1999, 2003 i 2007) 4 (1991, 2001, 2013 i 2017) 14
4   Lituània 3 (1937, 1939 i 2003) 3 (1995, 2013 i 2015) 1 (2007) 7
5   Itàlia 2 (1983 i 1999) 4 (1937, 1946, 1991 i 1997) 4 (1971, 1975, 1985 i 2003) 10
6   Grècia 2 (1987 i 2005) 1 (1989) 2 (1949 i 2009) 5
7   Letònia 1 (1935) 1 (1939) 2
8   Txecoslovàquia 1 (1946) 6 (1947, 1951, 1955, 1959 5 (1935, 1957, 1969, 1977 i 1981) 12
9   Egipte 1 (1949) 1 (1947) 2
10   Hongria 1 (1955) 1 (1953) 1 (1946) 3
11   Alemanya 1 (1993) 1 (2005) 2
12   Rússia 1 (2007) 1 (1993) 2 (1997 i 2011) 4
13   França 1 (2013) 2 (1949 i 2011) 6 (1937, 1951, 1953, 1959, 2005 i 2015) 9
14   Eslovènia 1 (2017) 1
15   Sèrbia 2 (2009 i 2017) 2
16   Bulgària 1 (1957) 1 (1961) 2
17   Polònia 1 (1963) 3 (1939, 1965 i 1967) 4
18   Israel 1 (1979) 1
19   Turquia 1 (2001) 1
20   Croàcia 2 (1993 i 1995) 2

Estadístiques

modifica
 
Radivoj Korać, considerada la primera estrella del bàsquet europeu, MVP de l'Eurobasket de 1961 i màxim anotador quatre vegades consecutives (1959, 1961, 1963, 1965)
 
Nikos Galis, MVP de l'Eurobasket de 1987 i màxim anotador quatre vegades (1983, 1987, 1989, 1991)
 
Dražen Petrović, MVP de l'Eurobasket de 1989.
 
Pau Gasol, dues vegades MVP (2009, 2015) i tres vegades màxim anotador (2003, 2009, 2015).
Edició Any MVP del Campionat Màxim anotador refs.
Nom Nom PPP
I 1935   Rafael Martin   Livio Franceschini 16,5 [2]
II 1937   Pranas Talzūnas   Rūdolfs Jurciņš 12,5 [2]
III 1939   Mykolas Ruzgis
(  Frank Lubin, de facto)
  Heino Veskila 16,7 [2]
IV 1946   Ferenc Németh   Paweł Stok 12,6 [2]
V 1947   Joann Lõssov   Jacques Perrier 13,7 [2]
VI 1949   Hüseyin Öztürk   Hüseyin Öztürk 19,3 [2]
VII 1951   Ivan Mrázek   Ivan Mrázek 17,1 [2]
VIII 1953   Anatoly Konev   Ahmed Idlibi 15,9 [2]
IX 1955   János Greminger   Miroslav Škeřík 19,1 [2]
X 1957   Jiří Baumruk   Eddy Terrace 24,4 [2]
XI 1959   Viktor Zubkov   Radivoj Korać 28,1 [2]
XII 1961   Radivoj Korać   Radivoj Korać (2) 24,0 [2]
XIII 1963   Emiliano Rodríguez   Radivoj Korać (3) 26,6 [2]
XIV 1965   Modestas Paulauskas   Radivoj Korać (4) 21,9 [2]
XV 1967   Jiří Zedníček   Giorgos Kolokithas 26,7 [2]
XVI 1969   Serguei Belov   Giorgos Kolokithas (2) 23,5 [2]
XVII 1971   Krešimir Ćosić   Edward Jurkiewicz 22,6 [2]
XVIII 1973   Wayne Brabender   Atanas Golomeev 22,3 [2]
XIX 1975   Krešimir Ćosić (2)   Atanas Golomeev (2) 22,9 [2]
XX 1977   Dražen Dalipagić   Kees Akerboom 27,0 [2]
XXI 1979   Miki Berkovich   Mieczysław Młynarski 26,6 [2]
XXII 1981   Valdis Valters   Mieczysław Młynarski (2) 23,1 [2]
XXIII 1983   Juan Antonio Corbalán   Nikos Galis 33,0 [2]
XXIV 1985   Arvydas Sabonis   Doron Jamchi 28,1 [2]
XXV 1987   Nikos Galis   Nikos Galis (2) 37,0 [2]
XXVI 1989   Dražen Petrović   Nikos Galis (3) 35,6 [2]
XXVII 1991   Toni Kukoč   Nikos Galis (4) 32,4 [2]
XXVIII 1993   Chris Welp   Sabahudin Bilalović 24,6 [2]
XXIX 1995   Šarūnas Marčiulionis   Šarūnas Marčiulionis 22,5 [2]
XXX 1997   Aleksandar Đorđević   Oded Kattash 22,0 [2]
XXXI 1999   Gregor Fucka   Alberto Herreros 19,2 [2]
XXXII 2001   Predrag Stojaković   Dirk Nowitzki 28,7 [2]
XXXIII 2003   Sarunas Jasikevicius   Pau Gasol 25,8 [2]
XXXIV 2005   Dirk Nowitzki   Dirk Nowitzki (2) 26,1 [2]
XXXV 2007   Andrei Kirilenko   Dirk Nowitzki (3) 24,0
XXXVI 2009   Pau Gasol   Pau Gasol (2) 18,7
XXXVII 2011   Juan Carlos Navarro   Tony Parker 22,1
XXXVIII 2013   Tony Parker   Tony Parker (2) 19,0 [3]
XXXIX 2015   Pau Gasol (2)   Pau Gasol (3) 25,6
XL 2017   Goran Dragić   Alexey Shved 24,3
XLI 2022   Willy Hernangómez   Iannis Adetokunbo 29,3
XLII 2025

Referències

modifica
  1. «Francia se queda sin complejos(80-66)» (en castellà). acb.com. Arxivat de l'original el 2013-09-24. [Consulta: 23 setembre 2013].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 2,29 2,30 2,31 2,32 2,33 «Gasol, Parker y Papaloukas, en busca del título de MVP de Nowitzki» (en castellà). Europa Press, 30-08-2007. [Consulta: 21 desembre 2019].
  3. «Tony Parker, MVP del Eurobasket 2013» (en castellà). acb.com. Arxivat de l'original el 2013-09-24. [Consulta: 23 setembre 2013].

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat d'Europa de bàsquet masculí