Obre el menú principal

Campionat d'Europa de futbol 2000

(S'ha redirigit des de: Eurocopa 2000)

L'Eurocopa de futbol de 2000 es va disputar a Bèlgica i als Països Baixos, entre el 10 de juny i el 2 de juliol de 2000.

Infotaula de competició esportivaCampionat d'Europa de futbol 2000
Choreography Euro 2000.jpg
Altres noms UEFA Championnat Européen du Football
Belgique/Pays Bas 2000 (francès)
UEFA Europees Voetbalkampioenschap
België/Nederland 2000 (neerlandès)
UEFA Fußball-Europameisterschaft
Belgien/Niederlande 2000 (alemany)
Tipus Campionat d'Europa de futbol
Esport futbol
Organització UEFA
Nombre de participants 16
Participants
Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Iugoslàvia, Noruega, Països Baixos, Portugal, República Txeca, Romania, Eslovènia, Espanya, Suècia i Turquia
Lloc i data
Estadis(en 8 ciutats organitzadores)
Lloc Stadion Feijenoord, Amsterdam Arena, Philips Stadion, Gelredome, estadi Rei Balduí, Jan Breydel Stadium Tradueix, Stade Maurice Dufrasne Tradueix i Stade du Pays de Charleroi Tradueix
Estat Bèlgica Bèlgica
Països Baixos Països Baixos
Data 10 de juny - 2 de juliol
Edició 11
Classificació
Guanyador França França (2n títol)
Subcampió Itàlia Itàlia
Estadístiques
Partits jugats 31
Gols marcats 85  (2,74 per partit)
Millor jugador França Zinedine Zidane
Líder estadístic Països Baixos Patrick Kluivert
Iugoslàvia Savo Milošević
(5 gols cadascú)
Espectadors 1.122.833 (36.220,42 per partit)
Més informació
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La selecció de França va aconseguir el seu segon campionat, després del guanyat el 1984. França va esdevenir la primera selecció que jugant en qualitat de campiona del món (havia aconseguit imposar-se en la Copa del Món 1988) guanayava també amb el campionat europeu, encara que Alemanya Federal va guanyar la Copa del Món 1974 sent campiona d'Europa.

La gran generació de futbolistes francesos van mostrar la seva superioritat durant tot el torneig, jugant un futbol de gran control en el centre del camp, amb futbolistes com Zinedine Zidane, Didier Deschamps o Patrick Vieira, i una gran creativitat en l'atac, amb els joves Thierry Henry i David Trézéguet. En la final es van imposar a Itàlia amb un gol d'or de Trézéguet en la pròrroga.

Països participantsModifica

SeusModifica

Primera faseModifica

Grup AModifica

Equip Pts PJ PG PE PP GF GC
  Portugal 9 3 3 0 0 7 2
  Romania 4 3 1 1 1 4 4
  Anglaterra 3 3 1 0 2 5 6
  Alemanya 1 3 0 1 2 1 5

Grup BModifica

Equip Pts PJ PG PE PP GF GC
  Itàlia 9 3 3 0 0 6 2
  Turquia 4 3 1 1 1 3 2
  Bèlgica 3 3 1 0 2 2 5
  Suècia 1 3 0 1 2 2 4

Grup CModifica

Equip Pts PJ PG PE PP GF GC
  Espanya 6 3 2 0 1 6 5
  Rep. Fed. de Iugoslàvia 4 3 1 1 1 7 7
  Noruega 4 3 1 1 1 1 1
  Eslovènia 2 3 0 2 1 4 5

Grup DModifica

Equip Pts PJ PG PE PP GF GC
  Països Baixos 9 3 3 0 0 7 2
  França 6 3 2 0 1 7 4
  República Txeca 3 3 1 0 2 3 3
  Dinamarca 0 3 0 0 3 0 8

Fase finalModifica

Quarts de final Semifinals Final
                   
25 de juny - Jan Breydel Stadion, Bruges        
   Espanya  1
28 de juny - Estadi Rei Balduí, Brussel·les
    França  2  
   França  2
24 de juny - Amsterdam ArenA, Amsterdam
     Portugal  1  
   Turquia  0
2 de juliol - Stadion Feijenoord, Rotterdam
   Portugal  2  
   França (pr.)  2
24 de juny - Estadi Rei Balduí, Brussel·les
     Itàlia  1
   Itàlia  2
29 de juny - Amsterdam ArenA, Amsterdam
   Romania  0  
   Itàlia (pen.)  0 (3)
25 de juny - Stadion Feijenoord, Rotterdam
     Països Baixos  0 (1)  
   Països Baixos  6
   Rep. Fed. de Iugoslàvia  1  


FinalModifica

  França 2–1   Itàlia
Wiltord 90'
Trézéguet 103'(gol d'or)
Delvecchio 55'

  Stadion Feijenoord, Rotterdam Àrbitre: Anders Frisk (Suècia)
Assistència: 48.200


FRANÇA ITÀLIA
16 Fabien Barthez 12 Francesco Toldo
15 Lilian Thuram   5 Fabio Cannavaro
  5 Laurent Blanc 13 Alessandro Nesta
  8 Marcel Desailly 15 Mark Iuliano
  3 Bixente Lizarazu 11 Gianluca Pessotto
  6 Youri Djorkaeff 14 Luigi Di Biagio
  4 Patrick Vieira   4 Demetrio Albertini
  7 Didier Deschamps 18 Stefano Fiore
10 Zinedine Zidane   3 Paolo Maldini
21 Christophe Dugarry 20 Francesco Totti
12 Thierry Henry 21 Marco Delvecchio
DT Roger Lemerre DT Dino Zoff
Canvis
Sylvain Wiltord (Dugarry, 58')  
David Trezeguet (Djorkaeff, 76')  
Robert Pires (Lizarazu, 85')
Canvis
Alessandro Del Piero (Fiore, 53')  
Massimo Ambrosini (Di Biagio, 66')  
Vincenzo Montella (Delvecchio, 86')
Amonestats
Thuram
Amonestats
Cannavaro
Di Biagio
Totti



Campió:
 
FRANÇA
Segon títol

Estadístiques finalsModifica

Equip Pts PJ PG PE PP GF GC Dif Rend
1   França 15 6 5 0 1 13 8 +5 83,3%
2   Itàlia 13 6 4 1 1 10 3 +7 72,2%
3   Països Baixos 13 5 4 1 0 13 3 +10 86,7%
4   Portugal 12 5 4 0 1 10 4 +6 80%
5   Espanya 6 4 2 0 2 7 7 0 50%
6   Turquia 4 4 1 1 2 3 4 -1 33,3%
7   Romania 4 4 1 1 2 4 6 -2 33,3%
8   Rep. Fed. de Iugoslàvia 4 4 1 1 2 8 13 -5 33,3%
9   Noruega 4 3 1 1 1 1 1 0 44,4%
10   República Txeca 3 3 1 0 2 3 3 0 33,3%
11   Anglaterra 3 3 1 0 2 5 6 -1 33,3%
12   Bèlgica 3 3 1 0 2 2 5 -3 33,3%
13   Eslovènia 2 3 0 2 1 4 5 -1 22,2%
13   Suècia 1 3 0 1 2 2 4 -2 11,1%
15   Alemanya 1 3 0 1 2 1 5 -4 11,1%
16   Dinamarca 0 3 0 0 3 0 8 -8 0,0%

GolejadorsModifica

Equip ideal UEFA All-StarModifica

Enllaços externsModifica