Obre el menú principal

L'Eurolliga (Euroleague, en anglès, i Turkish Airlines Euroleague per motius de patrocini) és l'actual màxima competició de clubs de bàsquet d'Europa i està organitzada per la Unió de Lligues Europees de Basquetbol (ULEB) des del seu naixement durant la temporada 2000-2001, agafant el relleu de la desapareguda Copa d'Europa de bàsquet. En aquell moment, les associacions de clubs espanyols, italians i grecs van impulsar una ruptura amb la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA), organitzadora de la històrica Copa d'Europa, per crear una nova competició en el marc de la ULEB (que la gestiona mitjançant l'empresa Euroleague S.L.) i, així, intentar obtenir majors ingressos econòmics.

Infotaula de lliga esportivaEurolliga de bàsquet
Official Euroleague Basketball logo 200x56.jpg
Forum Assago Euroleague Final Four 2014.jpg
Temporada actual Eurolliga 2018-2019
Esport Bàsquet
Fundació 1958
Director executiu Jordi Bertomeu
President Jordi Bertomeu
Lema I Feel Devotion
Tria principiants 16 (des de l'edició 2016-2017)
Continent Europa
Campió actual CSKA Moscou
Més campionats Reial Madrid (10)
Nivell a la piràmide Nivell suprem
Lloc web oficial Euroleague.net
Modifica les dades a Wikidata

Al novembre de 2004 va començar una nova etapa per a l'Eurolliga, ja que la ULEB i la FIBA van resoldre els seus conflictes. Un dels acords aconseguits va ser el reconeixement de l'Eurolliga com a màxim torneig europeu de clubs per part de la FIBA Europa.

Des del 2010 la competició s'anomena Turkish Airlines Euroleague a causa de l'acord de patrocini amb la companyia Turkish Airlines.[1]

Contingut

HistòriaModifica

1957-2000: Copa d'EuropaModifica

La Copa d'Europa de bàsquet és una extinta competició creada per la FIBA durant la temporada 1957-1958 a imatge i semblança de la de futbol. Originàriament, enfrontava als campions de lliga de cadascun dels països europeus inscrits a la FIBA.

2001: EscissióModifica

Durant l'any 2000, un important sisme va sacsejar els fonaments del bàsquet europeu. Els grans clubs professionals del continent, liderats pels espanyols, els italians i els grecs, agrupats a la ULEB, es van separar de la FIBA amb el propòsit d'organitzar una nova Eurolliga amb criteris més moderns de gestió. Aquests clubs volien rebre més ingressos procedents dels drets de transmissió per televisió i de merchandise dels quals els oferia la FIBA.

Davant la falta d'acord entre la FIBA i la ULEB, va desaparèixer la històrica Copa d'Europa i durant la temporada 2000-2001 van néixer dues competicions paral·leles que van lluitar per recollir el testimoni: l'oficialista i successora Supralliga i l'escindida i nova Eurolliga.

Els clubs es van inscriure en una i una altra competició segons els seus interessos. La major part d'espanyols, italians, grecs i francesos van prendre part a l'Eurolliga, mentre que la majoria de russos, israelians i de l'est d'Europa van optar per la Supralliga.

Durant la temporada 2001-2002 els equips pertanyents a la Supralliga van entrar a formar part de l'Eurolliga, quedant una única competició.

2006: HarmonitzacióModifica

Els cinc anys de ruptura en el bàsquet europeu van ser perjudicials tant per a la FIBA, la ULEB i els clubs que van prendre part a les seves competicions.

Per això, durant el novembre de 2004, els màxims dirigents de la ULEB i FIBA Europa van acordar finalment la compatibilització dels seus respectius tornejos de cara a la següent temporada.

D'aquesta manera, FIBA Europa es va comprometre a administrar i impulsar totes les competicions de clubs europees (renombrant a la seva Lliga Europea com Eurocopa) al mateix temps que reconeixia oficialment a la ULEB com ens organitzador de l'Eurolliga i la Copa ULEB. A més, el màxim organisme federatiu europeu va limitar a 48 el nombre de participants en els tornejos de la ULEB i va passar a gestionar en exclusiva les normatives d'elegibilitat dels jugadors, els traspassos i els controls antidopatge.

La ULEB es va reservar l'opció de subscriure contractes perquè alguns clubs participin en les seves competicions durant un nombre determinat de temporades independentment dels resultats esportius que hagin tingut.

L'acord també va preveure el compromís d'harmonització del calendari internacional perquè els partits oficials de les seleccions nacionals no perjudiquin els interessos dels membres de la ULEB.

Format de competicióModifica

L'abril de 2016 l'Eurolliga va fer públic el nou format de competició, que s'aplicarà a partir de la temporada 2016-17. En aquest nou format hi participaran 16 equips, i consistirà en una lliga regular de 30 jornades en què cadascun dels equips jugarà dos partits contra la resta d'equips. Una vegada s'hagin disputat les 30 jornades, els vuit primers classificats de la lliga regular disputaran una eliminatòria i els quatre vencedors de les eliminatòries es classificaran per la final a 4, el vencedor del qual serà proclamat campió.[2]

De cara a la temporada 2019-20 la competició s'amplia de 16 a 18 equips i de 30 a 34 jornades.[3]

Equips participants (temporada 2019-2020)Modifica

HistorialModifica

1958-1965: Copa d'Europa FIBA. Finals a doble partitModifica

Temporada Seu Campió Finalista Resultat Màxim anotador
1958 Riga/Sofia   ASK Riga   Academik Sofija 86-81, 84-71 Radev (19)
1959 Riga/Sofia   ASK Riga   Academik Sofija 79-58, 69-67 Kruminsh (29)
1960 Tbilisi/Riga   ASK Riga   Dinamo Tbilisi 86-81, 84-71 Kruminsh (21)
1961 Riga/Moscou   CSKA Moscou   ASK Riga 87-62, 61-66 Zubkov (21)
1962 Ginebra   Dinamo Tbilisi   Reial Madrid 90-83 Wayne Hightower (30)
1963 Madrid/Moscou   CSKA Moscou   Reial Madrid 69-86, 91-74, 99-80 Emiliano Rodríguez (21)
1964 Brno/Madrid   Reial Madrid   Spartak ZJS Brno 99-110, 84-64 Emiliano Rodríguez (29,5)
1965 Moscou/Madrid   Reial Madrid   CSKA Moscou 81-88, 76-62 Clifford Luyk (24)

1966-1987: Copa d'Europa FIBA. Finals a partit únicModifica

Temporada Seu Campió Finalista Resultat Màxim anotador
1966 Bolonya   Olimpia Milano   Slavia Praha 77-72 Jiri Zidek (22)
1967 Madrid   Reial Madrid   Olimpia Milano 91-83 Steve Chubin (34)
1968 Lió   Reial Madrid   Spartak Brno 98-95 Miles Ajken (26)
1969 Barcelona   CSKA Moscou   Reial Madrid 103-99 Vladimir Andreev (37)
1970 Sarajevo   Pallacanestro Varese   CSKA Moscou 79-74 Sergey Belov (21)
1971 Anvers   CSKA Moscou   Pallacanestro Varese 69-53 Sergey Belov (24)
1972 Tel Aviv   Pallacanestro Varese   KK Split (Jugoplastika) 70-69 Petar Skansi (26)
1973 Lieja   Pallacanestro Varese   CSKA Moscou 71-66 Sergey Belov(36)
1974 Nantes   Reial Madrid   Pallacanestro Varese 84-82 Dino Meneghin (25)
1975 Anvers   Pallacanestro Varese   Reial Madrid 79-66 Bob Morse (30)
1976 Ginebra   Pallacanestro Varese   Reial Madrid 81-74 Bob Morse (28)
1977 Belgrad   Maccabi Tel Aviv   Pallacanestro Varese 78-77 Jim Boatwright (26)
1978 Munic   Reial Madrid   Pallacanestro Varese 75-67 Walter Szczerbiak (25)
1979 Grenoble   Bosna Sarajevo   Pallacanestro Varese 96-93 Zarko Varajic (45)
1980 Berlín   Reial Madrid   Maccabi Tel Aviv 89-85 Earl Williams (31)
1981 Estrasburg   Maccabi Tel Aviv   Virtus Bologna 85-79 Marco Bonamico (26)
1982 Colònia   Pallacanestro Cantú   Maccabi Tel Aviv 86-80 Bruce Flowers (23)
1983 Grenoble   Pallacanestro Cantú   Olimpia Milano 69-68 W. Bryant i Antonello Riva (28)
1984 Ginebra   Virtus Roma   FC Barcelona 79-73 Epi (31)
1985 Atenes   Cibona Zagreb   Reial Madrid 87-78 Drazen Petrovic (36)
1986 Budapest   Cibona Zagreb   Zalgiris Kaunas 84-82 Arvydas Sabonis (27)
1987 Lausana   Olimpia Milano   Maccabi Tel Aviv 71-69 Lee Johnson (24)

1988-2000: Copa d'Europa FIBA. Final FourModifica

Temporada Seu Campió Finalista Resultat MVP
1988 Gant   Olimpia Milano   Maccabi Tel Aviv 89-84 Bob McAdoo
1989 Munic   KK Split (Jugoplastika)   Maccabi Tel Aviv 75-69 Dino Radja
1990 Saragossa   KK Split (Jugoplastika)   FC Barcelona 72-67 Toni Kukoc
1991 París   KK Split (Pop 84)   FC Barcelona 70-65 Toni Kukoc
1992 Istanbul   Partizan Belgrad   Club Joventut de Badalona 71-70 Predrag Danilovic
1993 Atenes   CSP Limoges   Pallacanestro Treviso 59-55 Toni Kukoc
1994 Tel Aviv   Club Joventut de Badalona   Olympiakos SFP Piraeus 59-57 Ferran Martínez
1995 Saragossa   Reial Madrid   Olympiakos SFP Piraeus 73-61 Arvydas Sabonis
1996 París   Panathinaikos AO   FC Barcelona 67-66 Dominique Wilkins
1997 Roma   Olympiakos SFP Piraeus   FC Barcelona 73-58 David Rivers
1998 Barcelona   Virtus Bologna   AEK Athinai 58-44 Zoran Savic
1999 Munic   Zalgiris Kaunas   Virtus Bologna 82-74 Tyus Edney
2000 Salònica   Panathinaikos AO   Maccabi Tel Aviv 73-67 Zeljko Rebraca

2001: Supralliga FIBA. Final FourModifica

Temporada Seu Campió Finalista Resultat MVP
2001 París   Maccabi Tel Aviv   Panathinaikos AO 81-67 Arriel McDonald

2001: Eurolliga ULEB. Final al millor de cinc partitsModifica

Temporada Seu Campió Finalista Resultat MVP
2001 Bolonya/Vitòria   Virtus Bologna   Saski-Baskonia (Tau) 65-78, 94-73, 80-60, 79-96, 82-74. Emanuel Ginobili

Des de 2002: Eurolliga ULEB. Final FourModifica

Temporada Seu Campió Finalista Resultat MVP
2002 Bolonya   Panathinaikos AO   Virtus Bologna 89-83 Dejan Bodiroga
2003 Barcelona   FC Barcelona   Pallacanestro Treviso 76-65 Dejan Bodiroga
2004 Tel Aviv   Maccabi Tel Aviv   Fortitudo Bologna 118-74 Anthony Parker
2005 Moscou   Maccabi Tel Aviv   Saski-Baskonia (Tau) 90-78 Sarunas Jasikevicius
2006 Praga   CSKA Moscou   Maccabi Tel Aviv 73-69 Theódoros Papalukàs
2007 Atenes   Panathinaikos AO   CSKA Moscou 93-91 Dimitris Diamandidis
2008 Madrid   CSKA Moscou   Maccabi Tel Aviv 91-71 Trajan Langdon
2009 Berlín   Panathinaikos AO   CSKA Moscou 73-71 Vasílios Spanulis
2010 París   FC Barcelona   Olympiakos 86-68 Juan Carlos Navarro
2011 Barcelona   Panathinaikos AO   Maccabi Tel Aviv 78-70 Dimitris Diamandidis
2012 Istanbul   Olympiacos   CSKA Moscou 62-61 Vasílios Spanulis
2013 Londres   Olympiacos   Real Madrid 100-88 Vasílios Spanulis
2014 Milà   Maccabi Tel Aviv   Real Madrid 98-86 Tyrese Rice
2015 Madrid   Real Madrid   Olympiacos 78-59 Andrés Nocioni
2016 Berlín   CSKA Moscou   Fenerbahçe 101-96[5] Nando de Colo
2017 Istanbul   Fenerbahçe   Olympiacos 80-64 Ekpe Udoh
2018 Belgrad   Real Madrid   Fenerbahçe 85-80 Luka Doncic
2019 Vitòria   CSKA Moscou   Anadolu Efes 91-83 Will Clyburn

PalmarèsModifica

Copa d'Europa (1958-2001)Modifica

Equip Títols Anys
  Real Madrid CF 8 1963-64, 1964-65, 1966-67, 1967-68, 1973-74, 1977-78, 1979-80, 1994-95
  Pallacanestro Varese 5 1969-70, 1971-72, 1972-73, 1974-75 i 1975-76
    CSKA Moscou 4 1960-61, 1962-63, 1968-69 i 1970-71
    ASK Riga 3 1957-58, 1958-59 i 1959-60
  Olimpia Milano 3 1965-66, 1986-87 i 1987-88
    KK Split 3 1988-89, 1989-90 i 1990-91
  Maccabi Tel Aviv 3 1976-77, 1980-81 i 2000-01
    KK Cibona 2 1984-85 i 1985-86
  Pallacanestro Cantú 2 1981-82 i 1982-83
  Panathinaikos 2 1995-96 i 1999-00
    KK Bosna 1 1978-79
    FC Dinamo Tbilisi 1 1961-62
  Olympiacos 1 1996-97
  Virtus Roma 1 1983-84
  Zalgiris Kaunas 1 1998-99
  Joventut Badalona 1 1993-94
  CSP Limoges 1 1992-93
    KK Partizan 1 1991-92
  Virtus Bologna 1 1987-88

Eurolliga (a partir de 2001)Modifica

ClubsModifica

Equip Títols Anys
  Panathinaikos 4 2001-02, 2006-07, 2008-09 i 2010-11
  CSKA Moscou 4 2005-06, 2007-08, 2015-16 i 2018-19
  Maccabi Tel Aviv 3 2003-04, 2004-05 i 2013-14
  FC Barcelona 2 2002-03 i 2009-10
  Olympiacos 2 2011-12 i 2012-13
  Real Madrid CF 2 2014-15 i 2017-18
  Virtus Bologna 1 2000-01
  Fenerbahçe 1 2016-17

EntrenadorsModifica

Entrenador Títols Anys
  Zeljko Obradovic 5 2001-02, 2006-07, 2008-09, 2010-11, 2016-17
  Ettore Messina 3 2000-01, 2005-06 i 2007-08
  Pini Gershon 2 2003-04 i 2004-05
  Pablo Laso 2 2014-15 i 2017-18
  Dimitris Itoudis 2 2015-16 i 2018-19
  Svetislav Pešić 1 2002-03
  Xavier Pascual 1 2009-10
  Dušan Ivković 1 2011-12
  Georgios Bartzokas 1 2012-13
  David Blatt 1 2013-14

Total: Copa d'Europa i EurolligaModifica

Equip Títols Anys
  Real Madrid CF 10 1963-64, 1964-65, 1966-67, 1967-68, 1973-74, 1977-78, 1979-80, 1994-95, 2014-15 i 2017-18
  CSKA Moscou 8 1960-61, 1962-63, 1968-69, 1970-71, 2005-06, 2007-08, 2015-16 i 2018-19
  Maccabi Tel Aviv 6 1976-77, 1980-81, 2000-01,[6] 2003-04, 2004-05 i 2013-14
  Panathinaikos 6 1995-96, 1999-00, 2001-02, 2006-07, 2008-09 i 2010-11
  Pallacanestro Varese 5 1969-70, 1971-72, 1972-73, 1974-75 i 1975-76
  ASK Riga 3 1957-58, 1958-59 i 1959-60
  Olimpia Milano 3 1965-66, 1986-87 i 1987-88
  KK Split 3 1988-89, 1989-90 i 1990-91
  Olympiacos 3 1996-97, 2011-12 i 2012-13
  Pallacanestro Cantú 2 1981-82 i 1982-83
  KK Cibona 2 1984-85 i 1985-86
  Virtus Bologna 2 1987-88 i 2000-01
  FC Barcelona 2 2002-03 i 2009-10
  FC Dinamo Tbilisi 1 1961-62
  KK Bosna 1 1978-79
  Virtus Roma 1 1983-84
  KK Partizan 1 1991-92
  CSP Limoges 1 1992-93
  Joventut Badalona 1 1993-94
  Zalgiris Kaunas 1 1998-99
  Fenerbahçe 1 2016-17

Història Final FourModifica

88-89 89-90 90-91 91-92 92-93 93-94 94-95 95-96 96-97 97-98 98-99 99-00 00-01 01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 15-16 16-17 17-18 18-19
  CSKA Moscou 3r 4t 4t 3r 4t C SC C SC 3r SC 3r 4t 3r C 3r 4t C
  FC Barcelona 4t SC SC 4t SC SC 4t C 4t 3r C 3r 4t 3r
  Panathinaikos 3r 3r C C SC C 3r C C C 4t
  Maccabi Tel Aviv SC 3r SC C SF C C SC SC SC C
  Olympiacos SC SC C 3r 4t SC C C SC SC
  Real Madrid CF 4t C 4t 4t SC SC C 4t C 3r
  Saski-Baskonia SC SC 3r 4t 4t 4t
  Fenerbahçe 4t SC C SC 4t
  Montepaschi Siena 3r 4t 3r 3r
  KK Partizan C 4t 4t
  FP Bologna 4t SF SC
  AP Treviso SC 3r SF SC
  Virtus Bologna C SC C SC
  Efes Pilsen SK 3r 3r SC
  AEK Athinai SC SF
  CSP Limoges 3r C 4t
  KK Split C C C
  Zalgiris Kaunas C 3r
  Joventut Badalona SC C
  Aris Salònica 3r 4t
  VP Pèsaro 4t
  Lokomotiv Kuban 3r
  KK Olimpija 3r
  Unicaja Màlaga 3r
  PAOK Salònica 3r
  Olimpia Milano 3r
  CB Estudiantes 4t
  ASVEL 4t

C=campió - SC=Subcampió - SF=Semifinalista - FF=Final Four - NF=No finalista

La temporada 2000-01 es disputaren 2 competicionsː La SuproLeague, amb final four (en fons obscur) i la EuroLeague, sense final four (en fons clar)

FF C SC NF C/FF C/F Última FF Última final Últim títol Observacions
  CSKA Moscou 18 4 3 11 18 50 2019 2019 2019 Més final four i més FF sense final
  FC Barcelona 14 2 4 8 14 33 2014 2010 2010
  Panathinaikos 11 6 1 4 55 86 2012 2011 2011 Més títols
  Maccabi Tel Aviv 11 4 5 2 36 45 2014 2014 2014 Més subcampionats
  Olympiacos 10 3 5 2 30 38 2017 2017 2013 Més subcampionats
  Real Madrid CF 10 3 2 5 33 60 2019 2018 2018
  Saski-Baskonia 5 1 4 0 2016 2005 Més FF sense títol
  Fenerbahçe 5 1 2 2 25 33 2019 2018 2017
  AP Treviso 4 2 2 0 2003 2003
  Montepaschi Siena 4 4 2011 Més FF sense arribar mai a la final
  KK Split 3 3 100 100 1991 1991 1991 Únic amb totes les FF guanyades (3)
  Virtus Bologna 3 1 2 33 33 2002 2002 1998 (2001 SuproLeague)
  CSP Limoges 3 1 2 33 100 1995 1993 1993
  KK Partizan 3 1 2 33 100 2010 1992 1992
  Efes Pilsen SK 3 1 2 2019 2019
  Joventut Badalona 2 1 1 50 50 1994 1994 1994
  Zalgiris Kaunas 2 1 1 50 100 2018 1999 1999
  FP Bologna 2 1 1 0 2004 2004
  Aris Salònica 2 2 1990
  AEK Athinai 1 1 0 1998 (2001 SuproLeague) 1998 Únic amb 1 FF i finalista
  VP Pèsaro 1 1 1991
  Olimpia Milano 1 1 1992
  CB Estudiantes 1 1 1992
  PAOK Salònica 1 1 1993
  KK Olimpija 1 1 1997
  ASVEL 1 1 1997
  Unicaja Màlaga 1 1 2007
  Lokomotiv Kuban 1 1 2016

FF = Número de finals four disputades - C = Títols - SC = Subcampionats - NF = Finals four on no jugaren la final - C/FF = Percentatge de títols sobre finals four - C/F = Percentatge de títols sobre finals

RècordsModifica

Nou països han estat representats en totes les edicions de la nova Eurolliga; els impulsors Espanya, Itàlia i Grècia, així com Alemanya, Croàcia, Eslovènia, Israel, Lituània i Rússia. Des de la temporada 2001-2002, França, Polònia, Sèrbia i Turquia tampoc s'han perdut cap edició del torneig, essent Montenegro (2001, 2002 i 2003), Bèlgica (2001 i 2002), Anglaterra (2001 i 2002), Portugal (2001) i Suïssa (2001) els que han tingut aparicions ocasionals.

Els clubs que més vegades han guanyat l'Eurolliga en la curta història de la competició són el Panathinaikos, campió en les edicions de 2002, 2007, 2009 i 2011 seguit de FC Barcelona (2003 i 2010), Maccabi de Tel Aviv BC (2004 i 2005) i el CSKA Moscou (2006 i 2008).

El jugador que més guardons de MVP de la fase regular té, distinció que no existia en els temps de l'antiga Copa d'Europa, és el nord-americà Anthony Parker, que va aconseguir ser el millor defensant la samarreta del Maccabi en les temporades 2004-2005 i 2005-2006. A més, Parker va ser nomenat MVP de la final a quatre de Tel Aviv 2004.

El jugador de més edat que ha disputat un partit és Dan Gay, que tenint 45 anys en la temporada 2006-2007 va jugar dos partits defensant la samarreta del Climamio Bologna, contra el Le Mans-Sarthe Basket, primer, i el Prokom Trefl, després.

El Panathinaikos és el club que més aficionats ha reunit en el seu pavelló per a assistir a un partit de l'Eurolliga. El 29 de març de 2006, l'àrbitre espanyol Juan Carlos Arteaga va ser testimoni de la presència d'aproximadament 20.000 espectadors a les graderies de l'OAKA, que van contemplar la victòria del conjunt local contra el Benetton Treviso per 81 a 70.

Màxims IndividualsModifica

Temporada Fase Categoria Jugador Equip Dada Rival
2003-04 regular Valoració   Tanoka Beard   Zalgiris Kaunas 63   Fortitudo Bologna
2000-01 play offs Punts   Alphonso Ford   Peristeri BC 41   Saski Baskonia
2000-01 play offs Punts   Carlton Myers   Fortitudo Bologna 41   Real Madrid CF
2002-03 regular Punts   Kaspars Kambala   Efes Pilsen SK 41   FC Barcelona
2006-07 top 16 Rebots   Andonis Fotsis   BC Dinamo Moscou 24   Benetton Treviso
2003-04 regular Assistències   Tyus Edney   Benetton Treviso 14   Olympiacos
2005-06 regular Robatoris   Jeff Trepagnier   Ülker Istanbul 11   KK Partizan
2000-01 play offs Taps   Stojan Vranković   Fortitudo Bologna 10   Cibona Zagreb
2006-07 regular TL   Davor Kus   Cibona Zagreb 17   KK Olimpija Ljubljana
2002-03 regular T2   Kaspars Kambala   Efes Pilsen SK 18   FC Barcelona
2000-01 play offs T3   Saulius Štombergas   Saski Baskonia 9   AEK Atenes
2008-09 top 16 T3   Thomas Kelati   Unicaja Màlaga 9   Virtus Roma

Màxims Individuals AcumulatsModifica

Categoria Jugador Dada Mitjana Partits
Partits Disputats   Gianluca Basile 183 - 183
Valoració   Nikola Vujčić 2.802 17,73 158
Valoració (Avg.)   Anthony Parker 1.927 21,41 90
Punts   Marcus Brown 2.558 16,09 159
Punts (Avg.)   Alphonso Ford 1.200 22,20 54
Rebots   Mirsad Türkcan 1.149 10,35 111
Rebots (Avg.)   Mirsad Türkcan 1.149 10,35 111
Assistències   Theódoros Papalukàs 756 4,18 181
Assistències (Avg.)   Terrell McIntyre 230 5,00 46
Robatoris   Theódoros Papalukàs 267 1,48 181
Robatoris (Avg.)   Emanuel Ginóbili 120 2,73 44
Taps   Denis Marconato 126 0,75 168
Taps (Avg.)   Grigori Khizhniak 83 3,19 26
TL   Marcus Brown 657 85,32% 159
TL (%)   Šarūnas Jasikevičius 464 92,61% 135
T2   Luis Scola 814 58,06% 144
T2 (%)   David Frigout 108 66,67% 37
T3   Gianluca Basile 364 36,69% 183
T3 (%)   Dominik Tomczyk 61 49,59% 38

Anotació Col·lectivaModifica

La major anotació conjunta en un partit de l'Eurolliga correspon a l'enfrontament entre el Skipper Bolonya (perdedor més encistellador) i el Panathinaikos corresponent a la novena jornada de la fase regular de la temporada 2003-2004. Ambdós clubs van sumar 232 punts i la victòria, després de dues pròrrogues, va ser visitant per 114 a 118. Al final dels primers 40 minuts de joc, el marcador registrava un empat a 85.

La major anotació en un partit resolta sense necessitat de disputar un temps extra es va assolir una setmana després, car l'Skipper i el Zalgiris Kaunas van fer 224 punts (117-107).

L'anotació conjunta més baixa es va donar en el xoc entre l'Efes Pilsen SK i el Benetton Treviso, corresponent a la tercera jornada de la lligueta de vuitens de final de la temporada 2004-2005. Ambdós només totalizaren 95 punts (52-43) i, d'aquesta forma, el conjunt turc es va convertir en el guanyador menys encistellador.

Durant la temporada 2002-2003, el Montepaschi Siena li va propinar al KK Buducnost la pallissa més gran que s'ha produït en un partit de l'Eurolliga en guanyar a la jornada 14 de la fase regular per una màxima diferència de 63 punts (112-49).

Des de la quarta jornada de la fase regular de la temporada 2004-2005, el guanyador més encistellador és el Maccabi Tel Aviv amb 123 punts anotats al Scavolini Pesaro que en va anotar 73.

L'equip menys encistellador és el London Towers, que va perdre a Ljubljana per 73 a 40 contra l'Union Olimpija a la novena jornada de la fase regular de la temporada 2001-2002.

La FinalModifica

Bolonya és l'única ciutat que ha acollit en més d'una ocasió la final de l'Eurolliga de la ULEB; va ser el 2001, amb un format de play off, i el 2002, amb un de final a quatre. El Palamalaguti de Casalecchio di Reno va ser l'escenari dels partits a la terra bolonyesa.

La plusmarca d'assistència a una final la té la de la temporada 2006-2007. Llavors, l'olímpic OAKA de Marussi (Atenes) va reunir oficialment a 18.363 espectadors, que van poder contemplar el segon triomf del Panathinaikos a la nova Eurolliga.

El Maccabi de Tel Aviv BC no només és un dels dos clubs que més títols té (2), també és el que més finals ha disputat(3) i, a més, de forma consecutiva.

L'argentí Emanuel Ginóbili és el jugador que més punts ha anotat en una final. El llavors escorta del Kinder Bolonya va encistellar 27 punts al Baskonia al tercer partit del play off de 2001 i un any després, ja en una final four, uns altres 27 al Panathinaikos. Ginobili va assolir el guardó de MVP de la final en 2001, però el Kinder no va poder revalidar el títol de campió perquè el Panathinaikos de Dejan Bodiroga l'hi va impedir.

I, precisament, el serbi Bodiroga és qui més vegades ha estat designat MVP de la final a quatre, al liderar al Panathinaikos el 2002 (21 punts i 7 rebots) i al FC Barcelona el 2003 (20 i 8).

La final amb major anotació conjunta és la de Tel Aviv 2004. El Maccabi Elite (guanyador més encistellador) va arrasar al Skipper Bolonya per 118 a 74, ambdós conjunts van sumar 192 punts en 40 minuts de joc i l'avantatge israelià de 44 punts és la major diferència registrada en un partit d'aquestes característiques.

En l'edició de Praga 2006 es va batre el rècord d'assistència de públic a una final (16.805 espectadors), que va durar només una temporada, però també els de menor anotació conjunta (141 punts) i guanyador menys encistellador (73), ja que el resultat al final del partit va ser d'un 73 a 69 favorable al CSKA Moscou.

El perdedor menys anotador és el Benetton Treviso (65 punts contra el Barça el 2003) i el perdedor més anotador és el CSKA moscovita (91 contra el Panathinaikos el 2007).

Màxims Individuals de la Final a QuatreModifica

Temporada Seu Categoria Jugador Equip Dada Rival
2003-04 Tel Aviv Valoració   Marcus Brown   CSKA Moscou 36   Montepaschi Siena
2004-05 Moscou Punts   Michael Batiste   Panathinaikos 28   CSKA Moscou
2004-05 Moscou Rebots   David Andersen   CSKA Moscou 15   Panathinaikos
2005-06 Praga Rebots   Maceo Baston   Maccabi Tel Aviv 15   CSKA Moscou
2007-08 Madrid Assistències   Terrell McIntyre   Montepaschi Siena 12   Saski Baskonia
2004-05 Moscou Robatoris   Jon Robert Holden   CSKA Moscou 5   Panathinaikos
2004-05 Moscou Robatoris   Jaka Lakovic   Panathinaikos 5   CSKA Moscou
2006-07 Atenes Robatoris   Theódoros Papalukàs   CSKA Moscou 5   Unicaja Màlaga
2007-08 Madrid Robatoris   Romain Sato   Montepaschi Siena 5   Saski Baskonia
2005-06 Praga Taps   Maceo Baston   Maccabi Tel Aviv 6   Saski Baskonia
2001-02 Bolonya TL   Sani Bečirovič   Virtus Bologna 14   Benetton Treviso
2004-05 Moscou T2   Michael Batiste   Panathinaikos 10   CSKA Moscou
2007-08 Madrid T3   Terrell McIntyre   Montepaschi Siena 6   Maccabi Tel Aviv

ReferènciesModifica

  1. «Marketing partners» (en anglès). euroleague.net.
  2. «Euroleague and Eurocup competition structures set for 2016-17» (en anglès). euroleague.net.
  3. «The EuroLeague expansion confirmed with ASVEL’s addition» (en anglès). eurohoops.net.
  4. «ECA Board approves proposed team lists for 2019-20, discusses future» (en anglès). euroleague.net.
  5. «CSKA Moscow claims its seventh Euroleague crown after OT thriller» (en anglès). euroleague.net.
  6. La temporada 2000-01 va haver-hi 2 competicions, l'Eurolliga (organitzada per la Unió de Lligues Europees de Basquetbol) i la Supralliga (organitzada per la Federació Internacional de Bàsquet)

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica