Eusebi Bertrand i Serra

industrial tèxtil cotoner, i polític català

Eusebi Bertrand i Serra (Barcelona, 22 de desembre de 1877 - Barcelona, 4 de juny de 1945) fou un industrial tèxtil cotoner, i polític, de família d'origen rossellonès.[1][2]

Infotaula de personaEusebi Bertrand i Serra

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Eusebi Bertrand i Serra
(es) Eusebio Bertrand y Serra Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 desembre 1877 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juny 1945 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat a Corts
13 maig 1907 – 6 abril 1923
← Ferran Puig-Mauri i GisbertJoan Dagas i Puigbó →
Circumscripció electoral: Districte electoral de Puigcerdà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióempresari, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitLliga Regionalista
Solidaritat Catalana Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsManuel Bertrand i Mata Modifica el valor a Wikidata
PareManuel Bertrand i Salsas Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia

modifica

Era fill de Manuel Bertrand i Salsas i Flora Serra i Casanoves, filla d'Eusebi Serra i Clarós, que amb el seu pare va constituir la societat Serra i Bertrand, després Manuel Bertrand i Fill, i finalment Eusebi Bertrand i Serra. Sota el seu mandat, l'empresa va viure el seu moment de màxima esplendor, modernitzant i ampliant les instal·lacions, fins a aconseguir el control de tot el procés productiu del cotó. El 1934 era el primer industrial individual cotoner del món, segons el Butlletí de la Master Cotton Spinners Association,[3] i fou succeït en els negocis pel seu fill Manuel Bertrand i Mata.

En l'ordre polític, fou un dels fundadors, junt amb Prat de la Riba i Francesc Cambó, de la Lliga Regionalista, dirigent del sometent i diputat a Corts per Puigcerdà en el període de 1907 a 1923.[2] El 1923 va donar suport al cop d'Estat del general Primo de Rivera, tot i que no va tenir cap càrrec polític.[4] En aquesta època construí el camp de golf i l'Hotel del Golf de Puigcerdà i aconseguí notables millores de comunicacions, com la carretera de la collada de Toses i el ferrocarril entre Ripoll i la Tor de Querol. Fou conseller del Foment del Treball Nacional i de l'Institut del Foment del Conreu Cotoner. Durant la Guerra Civil espanyola es va establir a Sant Sebastià, ciutat ocupada pels feixistes, i col·laborà amb l'Asociación Cooperadora para la Continuidad Industrial, destinada a la reconstrucció de les fàbriques afectades per la guerra.

En els primers anys del franquisme va ser encausat pel Tribunal Regional de Responsabilitats, va ser acusat de frau per estraperlo en la indústria tèxtil, encara que va ser absolt dels càrrecs.

Impulsà empreses financeres, presidí la Companyia Catalana de Gas i Electricitat SA i fou conseller de la Maquinista Terrestre i Marítima SA, del Banco de España i del Banco Hispano Americano.

L'any 1910 va fer construir la granja de la Ricarda al Prat de Llobregat, destinada a la producció de llet, i que fou considerada una instal·lació modèlica. Actualment encara conserva de manera intacta l'estructura interior, amb tot l'espai interior recobert amb ceràmica blanca i algun detall decoratiu en verd.

El 1914, a l'inici de la febre constructora de centrals hidroelèctriques, va adquirir una sèrie de concessions d'aprofitament hidroelèctric en el riu Noguera Pallaresa en associació amb el diputat per Sort Emili Riu i Periquet.[5] Amb el temps aquestes concessions es convertirien en les centrals hidroelèctriques d'Esterri d'Àneu, Sant Maurici, Espot i Llavorsí.

Fou president del primer Saló de l'Automòbil de Barcelona.

Gran afeccionat a la música, fou president honorari vitalici de la Junta Directiva del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Els seus fills Joan Antoni i Mercè van costejar els estudis d'una jove, d'humil condició, però superdotada, Montserrat Caballé. El mecenatge era força usual dins la classe benestant de l'època.[6]

Referències

modifica
  1. «Eusebi Bertrand i Serra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Fons Família Bertrand Serra». Disseny Hub Barcelona.
  3. Cabana, 1992.
  4. «Eusebi Bertrand y Serra». Db-e. Academia de la Historia.
  5. Fàbregas, Pere. «Catalana de Gas y Electricidad y la central de Seira» (pdf) p. 49. Fundació Gas Natural Fenosa, 08-09-2012.
  6. Pullen, Robert; Jay-Taylor, Stephen. Montserrat Caballé. Casta diva. Barcelona: Plaza & Janés, 1995. ISBN 84-01-37546-0. 

Bibliografia

modifica
  • Cabana, Francesc «Els Serra i els Bertrand». Fàbriques i Empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.