Eusebio Calonge y Fenollet
Eusebio Calonge y Fenollet (Vitòria, 15 de desembre de 1813-Madrid, 28 d'octubre de 1873) va ser un militar, polític i diplomàtic espanyol, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Eusebio de Calonje y Fenollet 15 desembre 1813 Vitòria |
| Mort | 28 octubre 1873 (59 anys) Madrid |
 Capità general d'Aragó | |
| 25 agost 1867 – 29 setembre 1867 ← José Ramón Mackenna Muñoz – Cándido Pieltain y Jove-Huergo → | |
 Ministre de Marina | |
| 10 juliol 1866 – 13 juliol 1866 ← Juan Zavala de la Puente – Joaquín Gutiérrez de Rubalcaba Casal → | |
 Ministre d'Afers Exteriors | |
| 10 febrer 1866 – 9 juny 1867 ← Manuel Bermúdez de Castro y Díez – Alejandro de Castro Casal → | |
 Senador al Senat espanyol | |
| 17 març 1853 – novembre 1868 Circumscripció electoral: senador vitalici | |
 Capità General de Navarra | |
| 20 desembre 1852 – 1r agost 1854 | |
 Capità general de Canàries | |
| 4 maig 1852 – 20 desembre 1852 | |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 16 desembre 1850 – 7 abril 1851 Circumscripció electoral: província de Terol | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 17 gener 1848 – 4 agost 1850 Circumscripció electoral: Província d'Almeria | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 19 desembre 1845 – 31 octubre 1846 ← Francisco Javier de Quinto y Cortés Circumscripció electoral: província de Saragossa | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, oficial |
| Partit | Partit Moderat |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent general |
| Conflicte | Primera Guerra Carlina i Segona Guerra Carlina |
Premis | |
Biografia modifica
Pertanyia a una família d'origen català. El 1827 assolí el grau de cadet a l'Acadèmia Militar de Sevilla i va lluitar en la Primera Guerra Carlina del costat d'Isabel II i participà en les campanyes del Maestrat contra el cap carlí Ramon Cabrera i Griñó, raó per la qual va rebre la Creu Llorejada de Sant Ferran. També lluità en la Segona Guerra Carlina (1848), després de la qual aconseguí el grau de tinent general.[1]
Adscrit políticament al Partit Moderat, va haver d'exiliar-se durant la Regència de Baldomero Espartero (1841). Va tornar a Espanya en 1843 per ocupar un escó de Diputat per Terol en 1844, per Tíjola en 1846 i per Montalbán en 1850.[2] Entre 1852 i 1854 ocupa la Capitania General de Navarra, i anteriorment havia ocupat la de Campo de Gibraltar i les Illes Canàries. En 1853 també fou nomenat senador vitalici.[3]
Durant el darrer govern de Ramón María Narváez (1866-1868) va ocupar interinament el Ministeri de Marina durant tres dies i el Ministeri d'Estat fins a juny de 1867, any en què també fou vicepresident del Senat d'Espanya.[4] Fou guardonat amb la gran creu de l'Orde de la Torre i de l'Espasa.[5] En el moment de l'esclat de la revolució de 1868 era capital general de Valladolid i es posà de part d'Isabel II, participant en la repressió dels revoltats a Santander. En 1870 fou donat de baixa de l'exèrcit per atribuir-se la presidència del Senat. Readmès novament en l'exèrcit, en fou expulsat novament en negar-se a reconèixer com a rei Amadeu de Savoia. En 1873 fou readmès i donat de baixa una tercera vegada.[6]
Referències modifica
- ↑ Eusebio Calonge a xtec.cat
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2018-10-05. [Consulta: 29 novembre 2015].
- ↑ Eusegio Calonge a geneall.net
- ↑ Diego Caro Cancela (dir). Diccionario biográfico de parlamentarios de Andalucía, 1810-1869: A-G. Centro de Estudios Andaluces, 2010, p. 287.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Juan Zavala de la Puente |
Ministre de Marina (juliol) 1866 |
Succeït per: Joaquín Gutiérrez de Rubalcaba Casal |
| Precedit per: Manuel Bermúdez de Castro y Díez |
Ministre d'Estat 1866-1867 |
Succeït per: Alejandro de Castro Casal |