Eusebio Calonge y Fenollet

Eusebio Calonge y Fenollet (Vitòria, 15 de desembre de 1813-Madrid, 28 d'octubre de 1873) va ser un militar, polític i diplomàtic espanyol, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Infotaula de personaEusebio Calonge y Fenollet

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Eusebio de Calonje y Fenollet Modifica el valor a Wikidata
15 desembre 1813 Modifica el valor a Wikidata
Vitòria Modifica el valor a Wikidata
Mort28 octubre 1873 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Capità general d'Aragó
25 agost 1867 – 29 setembre 1867
← José Ramón Mackenna MuñozCándido Pieltain y Jove-Huergo →
Ministre de Marina
10 juliol 1866 – 13 juliol 1866
← Juan Zavala de la PuenteJoaquín Gutiérrez de Rubalcaba Casal →
Ministre d'Afers Exteriors
10 febrer 1866 – 9 juny 1867
← Manuel Bermúdez de Castro y DíezAlejandro de Castro Casal →
Senador al Senat espanyol
17 març 1853 – novembre 1868
Circumscripció electoral: senador vitalici
Capità General de Navarra
20 desembre 1852 – 1r agost 1854
Capità general de Canàries
4 maig 1852 – 20 desembre 1852
Diputat al Congrés dels Diputats
16 desembre 1850 – 7 abril 1851
Circumscripció electoral: província de Terol
Diputat al Congrés dels Diputats
17 gener 1848 – 4 agost 1850
Circumscripció electoral: Província d'Almeria
Diputat al Congrés dels Diputats
19 desembre 1845 – 31 octubre 1846
← Francisco Javier de Quinto y Cortés
Circumscripció electoral: província de Saragossa
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, oficial Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Moderat Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Carlina i Segona Guerra Carlina Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Pertanyia a una família d'origen català. El 1827 assolí el grau de cadet a l'Acadèmia Militar de Sevilla i va lluitar en la Primera Guerra Carlina del costat d'Isabel II i participà en les campanyes del Maestrat contra el cap carlí Ramon Cabrera i Griñó, raó per la qual va rebre la Creu Llorejada de Sant Ferran. També lluità en la Segona Guerra Carlina (1848), després de la qual aconseguí el grau de tinent general.[1]

Adscrit políticament al Partit Moderat, va haver d'exiliar-se durant la Regència de Baldomero Espartero (1841). Va tornar a Espanya en 1843 per ocupar un escó de Diputat per Terol en 1844, per Tíjola en 1846 i per Montalbán en 1850.[2] Entre 1852 i 1854 ocupa la Capitania General de Navarra, i anteriorment havia ocupat la de Campo de Gibraltar i les Illes Canàries. En 1853 també fou nomenat senador vitalici.[3]

Durant el darrer govern de Ramón María Narváez (1866-1868) va ocupar interinament el Ministeri de Marina durant tres dies i el Ministeri d'Estat fins a juny de 1867, any en què també fou vicepresident del Senat d'Espanya.[4] Fou guardonat amb la gran creu de l'Orde de la Torre i de l'Espasa.[5] En el moment de l'esclat de la revolució de 1868 era capital general de Valladolid i es posà de part d'Isabel II, participant en la repressió dels revoltats a Santander. En 1870 fou donat de baixa de l'exèrcit per atribuir-se la presidència del Senat. Readmès novament en l'exèrcit, en fou expulsat novament en negar-se a reconèixer com a rei Amadeu de Savoia. En 1873 fou readmès i donat de baixa una tercera vegada.[6]

Referències modifica

  1. Eusebio Calonge a xtec.cat
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. Fitxa del Senat
  4. «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2018-10-05. [Consulta: 29 novembre 2015].
  5. Eusegio Calonge a geneall.net
  6. Diego Caro Cancela (dir). Diccionario biográfico de parlamentarios de Andalucía, 1810-1869: A-G. Centro de Estudios Andaluces, 2010, p. 287. 


Càrrecs públics
Precedit per:
Juan Zavala de la Puente
Ministre de Marina
 

(juliol) 1866
Succeït per:
Joaquín Gutiérrez de Rubalcaba Casal
Precedit per:
Manuel Bermúdez de Castro y Díez
Ministre d'Estat
 

1866-1867
Succeït per:
Alejandro de Castro Casal