Eustaci de Tessalònica

Eustaci (en llatí Eusthatius, en grec Εὐστάθιος) fou un arquebisbe de Tessalònica, nascut a Constantinoble que va viure a la segona meitat del segle xii. Era inicialment monjo al Monestir de Sant Flor i més tard nomenat "superintendent de les peticions" (ἐωὶα τῶν δεήσεων), professor de retòrica (μαἶστωρ ῥητόρων), i diaca de la gran església de Constantinoble. Elegit bisbe de Mira, fou elevat a l'arquebisbat de Tessalònica, càrrec en el qual va restar fins a la seva mort el 1198. Miquel Coniates li va escriure una oració fúnebre que es conserva.

Infotaula de personaEustaci de Tessalònica
Евстафий Солунский.jpg
modifica
Biografia
Naixementsegle XII modifica
Constantinoble modifica
Mort1198 (Gregorià) modifica
Tessalònica (Grècia) modifica
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox modifica
Activitat
OcupacióSacerdot, historiador, escriptor i mitògraf modifica
Enaltiment
Festivitat20 de setembre modifica

Els elogis de Nicetes Coniates, i també els que li va dedicar Miquel Psel·los semblen justificats, perquè les obres d'Eustaci que es conserven indiquen que era un home de gran cultura i intel·ligència. Són comentaris sobre els antics poetes grecs, tractats teològics, homilies i epístoles, que demostren un gran coneixement de la literatura grega des dels seus inicis.

La seva obra principal va ser un comentari sobre la Ilíada i l'Odissea (Παρεκβολαὶ εἰς τὴν Ὁμήρου Ἰλιάδα κσὶ Ὀδυσσείαν) o més aviat una compilació dels comentaris i escolis d'antics autors sobre aquestes obres. La recopilació es va fer amb una gran diligència i perseverança, recollint pràcticament totes les obres existents dels gramàtics i crítics sobre aquest tema. Cita un nombre prodigiós d'autors i d'obres, i encara que no les hagués llegit totes, si que coneixia almenys els escrits dels crítics anteriors, com ara Aristòfanes de Bizanci, Zenòdot d'Efes i altres, obres que es trobaven a les biblioteques de Constantinoble. L'obra per si mateixa no mostra gaires aportacions d'Eustaci, i el seu interès prové del recull de textos que dóna.

També va fer uns comentaris a Dionís Periegetes i uns altres a les obres de Píndar.[1]

ReferènciesModifica

  1. 7.Eustathius a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 120-121

Vegeu tambéModifica