Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «Eustaqui».

Eustaqui (Roma, segle II) és un personatge llegendari, mort com a màrtir per la seva fe cristiana. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Infotaula de personasant Eustaqui
Witterschnee Kirche Decke 3c.jpg
Fresc d'August von Wörndle (església de Maria Witterschnee (Schneekreuz), Löffingen)
Biografia
Naixement Placidus, Eustachius
Segle I
Roma?
Mort 118?
Roma
Causa de mort Mort a la foguera
  Apòstol 

Activitat
Ocupació Oficial
Període Imperi Romà
màrtir
Celebració Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 20 de setembre (catòlics); 2 de novembre (ortodoxos)
Esdeveniment significatiu Sant llegendari, sense historicitat comprovada
Iconografia Amb un cérvol que té un crucifix entre les banyes; com a soldat; amb un brau
Patró de Caçadors; contra el foc, bombers
Supressió del culte 1969, suprimit del Martirologi romà (se'n manté el culte als llocs on era tradicional)
Modifica les dades a Wikidata

La seva festa, el 20 de setembre, fou retirada en 1969 pel papa Pau VI del calendari oficial de l'Església pel caràcter llegendari de la història del sant i la falta de proves de la seva existència. El seu culte, però, es permet als llocs on té forta tradició.

LlegendaModifica

Segons la Llegenda àuria, es deia Plàcid i tenia el càrrec de magister militum a l'exèrcit de Trajà. Mentre caçava prop de Tívoli, el cérvol que perseguia s'aturà i se li enfrontà: Plàcid veié que tenia un crucifix entre les banyes, que li va parlar i li deia «Plàcid, per què em persegueixes? Jo sóc Jesús, a qui honores sense saber-ho». Eustaqui li explicà a la seva dona, i ella li digué que a la nit havia tingut un somni que li anunciava la conversió de la parella i que patirien per causa de Crist. Anaren a veure el bisbe i els batejà a ells i als dos fills: ell prengué llavors el nom d'Eustaqui (que en grec vol dir "que dóna bones espigues"), l'esposa el de Teopista ("que creu en Déu") i els fills Teopist i Agapi ("qui viu de l'amor").

Va ser posat a prova i va patir un seguit de desgràcies: va perdre la seva fortuna, una epidèmia va matar els seus servents; mentre feien un viatge en vaixell, el capità va segrestar Teopista i marxà amb ella; en arribar al seu destí, Eustaqui i els dos fills van travessar un riu i, mentre eren a l'altra banda, un lleó i un llop atraparen i se'n dugueren els fills... Com Job, Eustaqui va plànyer-ho, però no perdé la fe. Trajà el va posar al front de les milícies i va recuperar la fortuna i, amb el temps, va trobar la seva família, miraculosament sana i estàlvia: tots havien viscut per separat cristianament.

En tornar a Roma fou convidat a fer sacrificis als déus i va refusar. Fou llençat als lleons com a càstig, amb la seva dona i fills, però els lleons eren mansos; llavors se'ls va posar en l'interior d'un bou de ferro roent i van morir, cap a l'any 118, sota l'imperi d'Adrià.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eustaqui de Roma