Evaristo Fernández de San Miguel

Evaristo Fernández de San Miguel y Valledor (Gijón, 26 d'octubre de 1785 - Madrid, 29 de maig de 1862) fou un noble, militar, polític i historiador asturià, duc de San Miguel.

Plantilla:Infotaula personaEvaristo Fernández de San Miguel

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Evaristo Fernández de San Miguel y Valledor Modifica el valor a Wikidata
26 octubre 1785 Modifica el valor a Wikidata
Gijón (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 maig 1862 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
14 novembre 1854 – 2 setembre 1856
Circumscripció electoral: Oviedo
Senador al Senat espanyol
20 octubre 1851 – 29 maig 1862
Circumscripció electoral: senador vitalici
Ministre de Guerra
2 maig 1841 – 17 juny 1842
← Pedro Chacón ChacónJosé Ramón Rodil y Campillo →
Diputat al Congrés dels Diputats
7 novembre 1837 – 3 gener 1843
Circumscripció electoral: Saragossa
Ministre de Guerra
30 agost 1837 – 1r octubre 1837
← Baldomero EsparteroIgnasi Balanzat d’Orvay i Briones →
Ministre de Marina
18 agost 1837 – 1r octubre 1837
← Ramón Gil de la CuadraFrancisco Javier de Ulloa y Remírez de Laredo →
Diputat al Congrés dels Diputats
19 desembre 1836 – 4 novembre 1837
Circumscripció electoral: Oviedo
Capità general d'Aragó
juliol 1836 – agost 1837
← Felipe Montes Flores
President de la Diputació Provincial de Saragossa
16 juny 1836 – 21 agost 1836
← Joaquín Pérez ArrietaLuis María de Cistué y Martínez de Ximénez Pere →
Secretari d'Estat
5 agost 1822 – 25 abril 1823
← Francisco Martínez de la RosaJosé Manuel Vadillo Hernández → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsÁngel de la Paz
FormacióUniversitat d'Oviedo
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, militar, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Progressista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Lleialtat Regne d'Espanya
Branca militar Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar Capità General
ConflictePrimera Guerra Carlina
Guerra del francès
Altres
TítolDuke of San Miguel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: b95f07b4-9cf7-47c7-9b8e-2c4c36491f46 Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia

modifica

Estudiant d'Humanitats a la Universitat d'Oviedo, es va integrar en les unitats de voluntaris amb l'esclat de la Guerra del Francès integrant-se en el Batalló de Voluntaris de l'Estat en Madrid en 1807. Va fugir de la capital en iniciar-se la guerra dirigint-se a Astúries on va ingressar al Batalló Covadonga integrat al Regiment Infiesto. Les seves accions militars a la zona seran decisives en l'intent d'alliberament de Santander. Es va mostrar com a home fort, lleial i sovint dur amb l'enemic. No obstant això en les accions per a l'aproximació a la capital càntabra, els francesos van desbaratar les columnes espanyoles, fou fet presoner i traslladat a França. Allí va prendre contacte amb molts dels militars liberals que serien decisius en l'esdevenidor de la història d'Espanya anys més tard.

Després del seu alliberament en 1814 amb la signatura de la pau, va participar en els moviments oposats al Manifest dels Perses que va legitimar la restauració absolutista de Ferran VII, per la qual cosa va ser arrestat quan formava part del Regiment Astúries que s'aprestava a viatjar a Amèrica en defensa de les colònies. No obstant això, portat a l'isla de León, les circumstàncies permeten el seu alliberament i és nomenat Segon Cap d'Estat Major, sent un dels primers homes que s'uneix l'1 de gener de 1820 a l'alçament de Rafael de Riego, dirigint-se amb ell des de San Fernando cap a la capital d'Espanya. En aquest moment és ascendit a Coronel. Encara que és discutit, sembla haver estat l'autor de la lletra de l'Himne de Riego.

Després de jurar Ferran VII la Constitució liberal de Cadis, es va traslladar a Madrid, on va ser nomenat per ocupar diversos llocs al Ministeri de la Guerra. Els moviments contrarevolucionaris de Ferran VII es fan més patents a Madrid que a altres llocs. San Miguel té, entre les seves obligacions, estar a càrrec del Batalló de Patriotes i, per tant, de la Milícia Nacional a la ciutat. Al juliol de 1822 es veu obligat a usar la força contra unitats realistes que intentaven entrar a la capital (revolta de la guàrdia reial). En aquest temps va ser membre del Gabinet com a Secretari del Despatx d'Estat, amb rang equivalent a Ministre d'Afers exteriors des del 5 d'agost de 1822 al 2 de març de 1823 en què el substitueix Álvaro Flórez de Estrada, havent d'enfrontar-se durant el seu ministeri a les accions de les potències estrangeres unides en la Santa Aliança a favor de l'absolutisme. Amb l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís combat a Catalunya juntament amb Francisco Espoz y Mina però és greument ferit, detingut i traslladat a França.

Alliberat en 1824, durant la Dècada Ominosa no va poder tornar a Espanya i es va exiliar a Londres. Va tornar en 1834 amb l'amnistia general, unint-se immediatament a la causa de Maria Cristina de Borbó en defensa de la legitimitat d'Isabel II en l'enfrontament amb el pretendent Carles per la Corona espanyola. Es va unir així a l'exèrcit cristí durant la Primera Guerra Carlina on va arribar a ascendir fins a Mariscal de Camp, destacant la seva participació en la Batalla de Mendigorría -per la qual va obtenir la Creu Llorejada de Sant Ferran. Va arribar a ser nomenat General en Cap dels Exèrcits del Centre.

En finalitzar la Guerra Carlina va ser nomenat Capità General provisional d'Aragó i va recolzar de forma explícita els moviments revolucionaris de 1836 que va desencadenar el motí de la Granja de San Ildefonso per al restabliment de la Constitució gaditana de 1812 en perjudici de l'Estatut Reial de 1834.

Va ser escollit diputat a les Corts que van aprovar la Constitució de 1837. Va ser Ministre de la Guerra durant la regència de Baldomero Espartero, sent President del Consell de Ministres Eusebio de Bardaxí y de Azara. De 1836 a 1850 va ser escollit diputat successivament per Oviedo, Saragossa i Madrid. En 1851 va ser nomenat senador vitalici encara que no va tornar a l'activitat política efectiva fins a l'arribada del Bienni Progressista en 1854, de nou amb Espartero i O'Donnell, sent partícip actiu dels moviments revolucionaris de la Junta de Madrid, Capità General de Castella La Nova i Comandant General del Reial Cos d'Alabarders. El record de les seves actuacions al capdavant de la Milícia Nacional en 1822 en defensa de Madrid li van portar a ser sobrenomenat pels seus conciutadans Ángel de la Pau.

A més de la Llorejada de Sant Ferran, va ser distingit amb la Gran Creu de l'Orde de Carles III i la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild

Va ser també acadèmic d'honor des de 1836 de la Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís.

Bibliografia

modifica
  • Feito, Honorio. Evaristo San Miguel. La moderación d'un exaltado. 1995. ISBN 84-605-4422-2

Enllaços externs

modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Francisco Martínez de la Rosa
Secretari d'Estat
 

1822-1823
Succeït per:
José Manuel Vadillo Hernández
Precedit per:
Ramón Gil de la Cuadra
Ministre de Marina
 

(agost-octubre) 1837
Succeït per:
Francisco Javier de Ulloa y Remírez de Laredo
Precedit per:
Pedro Chacón Chacón
Ministre de Guerra
 

1841-1842
Succeït per:
José Ramón Rodil y Campillo
Premis i fites
Precedit per:
Miguel Cortés y López
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 22

1852 - 1862
Succeït per:
José Moreno Nieto